Justícia Social és un setmanari editat per la Unió Socialista de Catalunya (USC) en dos períodes ben diferenciats. El primer abasta entre els anys 1923 i 1926, amb la publicació d’un total de 126 números; i el segon se situa entre 1931 i 1936, i aplega 169 números. FUNDACIÓ RAFAEL CAMPANALS
Manuel Serra Moret
Manuel Serra i Moret (Vic, 1884 – Perpinyà, 1963) fou un polític i escriptor català, fundador de la Unió Socialista de Catalunya, Conseller de la Generalitat de Catalunya i President del Parlament de Catalunya a l’exili. Biografia Fill de l’historiador Josep Serra i Campdelacreu, estudià economia, sociologia i història als Estats Units d’Amèrica i a […]
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí (Itàlia), 29 de juliol del 1883 – Lecco, 27 d’abril del 1945), fou el cap d’estat dictatorial d’Itàlia durant el període de 1922 fins el 1943. Va ser el creador d’un règim antidemocràtic anomenat feixisme, en el qual ell va rebre el sobrenom de Duce (guia o […]
Fets del ¡Cu-Cut!
Els Fets del ¡Cu-Cut!, també coneguts com La Cuartelada van esdevenir a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya. La reacció Mentre a Catalunya la reacció va provocar la creació de la Solidaritat Catalana, a […]
Antonio Goicoechea Cosculluela
Antonio Goicoechea Cosculluela (Barcelona, 1876 – Madrid,1953) fou un advocat espanyol. Membre del Partit Liberal Conservador, el 1899 fou nomenat lletrat del Consell d’Estat i el 1919 va ser ministre de Governació en el govern d’Antoni Maura, però dimití al poc temps per l’oposició tant dels liberals com dels partidaris d’Eduardo Dato. Escollit senador per […]
Riera Ramon, Josep
Vint-i-set anys. Casat. Era tripulant del vaixell Jaume II, pres el devuit de setembre del trenta-set per un vaixell rebel. Tota la tripulació va ser sotmesa, el vint de novembre, a Consell de Guerra, celebrat a l’Escola d’Arts i Oficis de la Ciutat de Mallorca, acusada de rebel·lió militar. Josep Riera va ser condemnat a […]
José Ortega y Gasset
(Madrid, 9 de mayo 1883 – ibídem, 18 de octubre de 1955), filósofo español. Nacido en una familia madrileña acomodada perteneciente al círculo de la alta burguesía del lugar, entre 1891 y 1897 estudiaría en el Colegio jesuita de San Estanislao de Miraflores del Palo, en Málaga. Su abuelo materno, Eduardo Gasset y Artime, había […]
Federica Montseny Mañé
Federica Montseny i Mañé (Madrid, 1905-Tolosa, 1994) fou una líder anarquista i la primera dona ministra d’un govern espanyol. Filla de Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé (Soledad Gustavo), dos coneguts mestres llibertaris propulsors de l’escola racionalista de Francesc Ferrer i Guàrdia. La seva educació va ésser impartida per la seva mare i la […]
Agrupació al Servei de la República
La Agrupación al Servicio de la República fue un movimiento político español fundado el 10 de febrero de 1931 por un grupo de intelectuales liderados por José Ortega y Gasset. Otros miembros famosos fueron Gregorio Marañón, Ramón Pérez de Ayala y Felipe Sánchez-Román y Gallifa. Nacido dos días antes de las elecciones municipales que desembocaron […]
Lluís Alemany Pujol
(Andratx 1880 – Palma 1960) Polític. Estudià Dret a la Universitat de Barcelona. El 1908 va esser regidor i batle de Palma; durant el seu mandat fou construït el passeig de Sagrera i es dugué a terme l’Exposició Regional de 1910. El 1913 fou elegit diputat provincial per una candidatura liberal, amb el suport dels […]
Ángel Pestaña Núñez
Ángel Pestaña Nuñez, considerat com una de les figures més destacades de l’anarcosindicalisme espanyol, va néixer el 14 de febrer de 1886 a Santo Tomás de las Ollas, un llogaret pròxim a Ponferrada (León), al sí d’una família humil. Orfe del seu pare des de nen i sense haver conegut a la seva mare, es […]
Antoni Torres
Director, el 1919, del colegi mitx de la Casa del Poble de Palma. Fou un dels dos delegats elegits per La Emancipación per acudir al Primer Congrés de Societats Obreres de Palma el novembre de 1919. El 29 de novembre de 1919 presentà a Joan Perona en un acte mb les alumnes de les classes […]
Salvador Seguí Rubinat
Salvador Seguí Rubinat, (Lleida, 1887 – Barcelona, 1923), conegut com El noi del sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principis del segle XX. De professió pintor, ja des de molt jove va mostrar inquietud per les idees llibertaries; seguidor de L’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia, en […]
Cosme Salvà
Sabater nascut a Palma l’any 1890 i mort l’any 1922. El primer cop que el trobem és en la participació en les negociacions de la vaga de sabaters de La Igualdad el 1912. A l’any 1913 apareix com a secretari ajudant de la federació Solidaritat Obrera. El 1914 va muntar el Sindicat Obrer del Calçat juntament […]
Joan Peiró Belis
Joan Peiró i Belis, nat el 18 de febrer de 1887 en el barri obrer de Sants (Barcelona) i afusellat per les autoritats franquistes el 24 de juliol de 1942 a Paterna. Fou ministre d’Indústria durant la II República. Als 8 anys començà a treballar en una fàbrica de vidre barcelonina i no va aprendre […]
Joan Donat
Secretari i organitzador de l’Ateneu Sindicalista de Palma el 1919. També apareix com a secretari de La Emancipación durant el 1919. Va escriure articles al Cultura Obrera el 1919|| Font: CO. || Bibliografia: GEM (1991); INÍGUEZ, M. (2008) Els invisibles || DICCIONARI DE MILITANS, ORGANITZACIONS I SINDICATS LLIBERTÀRIS DE LES ILLES BALEARS. VOLUM I: MALLORCA […]
Sindicat Únic del Ram de la Construcció de Palma
També anomenat Sindicat de Picapedrers de Palma. Aquest sindicat va ser constituït el 1920 i es va adherir a la Federació Regional del Treball de Mallorca des de el primer moment. La seva seu era, com la de la majoria de sindicats de Palma, a la Casa del Poble. L’agost de 1922 estava en ple […]
Sindicat de Picapedrers de Mallorca
LA CONSTRUCCIÓ Anomenat també Sindicat de Picapedres de Mallorca. Es constituí a l’any 1919 amb uns 310 socis i ja el 1920 comptava amb uns 1010 afiliats. Comptà amb distintes seccions a les localitats de Palma, Santa Maria, Sa Pobla, Campenet, Marratxí, Montuïri, Andratx, Gènova, s’Indioteria, Pony d’Inca, Pla de na Tesa, Son Serra i […]
Centre de Picapedrers de Palma
Societat obrera del gremi de la construcció fundada a Palma el 1868. Dos anys més tard s’adherí a la Federació Local de Societats Obreres. El seu caràcter fou poc reivindicatiu fins que els anarquistes Gabriel Binimelis i Joan Ordinas es feren amb la direcció (1902), desvincularen la societat de la federació local i impulsaren les […]
Pierre-Joseph Proudhon
Pierre-Joseph Proudhon (15 de gener de 1809, Besançon, França – 19 de gener de 1865, Passy, França) fou un dels pares de l’anarquisme modern. Actiu combatent contra el poder i l’Estat, Proudhon fou un dels màxims ideòlegs dels nous socialismes que succeïren els corrents historiogràficament anomenats de “socialisme utòpic”. Ensems amb Karl Marx –amb el […]
Unió Obrera Balear
Societat obrera constituïda a Palma el 1881, per iniciativa de Fèlix Mateu Domeray. El seu sorgiment es relaciona amb l’extensió del republicanismo federal a Mallorca i el seu intent d’impulsar un moviment obrer propi a l’Illa. En una primera etapa (1881-83), estigué integrada per militants obrers dels anys del Sexenni Revolucionari i centrà les seves […]
Ateneu Balear
Associació fundada a Palma el 1862. Tenia quatre seccions: ciències morals i polítiques, ciències naturals, història i literatura, i Belles Arts. Posteriorment, s’hi afegí una Acadèmia de Jurisprudència. Va dur a terme, també activitats relacionades amb l’agricultura i serví d’enllaç entre literats castellans, com Zorrilla i Bretón de los Herreros, i mallorquins. El 1887, en […]
Sexenni Democràtic
Se conoce por Sexenio Democrático o Revolucionario el periodo de la historia de España transcurrido desde el triunfo de la revolución de septiembre de 1868 hasta el pronunciamiento de diciembre de 1874 que supuso el inicio de la etapa conocida como Restauración. En la actividad política de estos años se advierte la participación de cuatro […]
Partit Democràtic
Grup polític creat a Madrid el 1849 a partir d’una escissió esquerrana del Partit Progressista. Defensava el ple reconeixement de les llibertats individuals i el sufragi universal. Des de 1858, propugnà el republicanisme. Fou clandestí, excepte en el període del Bienni Progressista (1854-56). A Mallorca fou molt minoritari i impulsà el Centre Instructiu Republicà (1852) […]
Arnau Obrador
Assassinat a la carretera de Sóller, a Son Busquets, la nit del vint-i-u al vint-i-dos d’agost del trenta-sis Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg.121
Partit Republicà Democràtic Federal Balear
Organització política d’àmbit estatal organitzada després de la Revolució de Setembre de 1868. Fou la concreció del federalisme i del republicanisme i va recollir l’herència del Partit Demòcrata. Tengué diversos centres d’iniciativa i la seva direcció sovint fou contestada per alguns sectors, de manera que es tractava més d’un moviment que no d’un partit. A […]
Llei de Contractes de Conreu
La Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l’any 1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l’antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols. El problema de la rabassa morta El contracte de rabassa morta era un tipus de contracte emfitèutic pel qual, un […]
Partit Català d’Esquerra
El Partit Republicà d’Esquerra (també conegut com a Partit Català d’Esquerra) fou un partit polític català format el juny del 1935 pels grups catalans de la Izquierda Republicana, creada per l’abril del 1934 de la fusió d’Acción Republicana de Manuel Azaña, els radicals socialistes de Marcel·lí Domingo i Sanjuán i l’ORGA de Santiago Casares Quiroga. […]
Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra
Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra (PNRE) fou un partit polític fundat l’octubre de 1933 com a escissió d’Esquerra Republicana de Catalunya, a la que es va reintegrar el febrer de 1936. Formació El grup fundador del partit era format principalment pels fins aleshores consellers de la Generalitat de Catalunya Joan Lluhí i Vallescà, Antoni Xirau i […]
Niceto Alcalá-Zamora Torres
Niceto Alcalá-Zamora y Torres (n. Priego de Córdoba, España, 6 de julio de 1877 – †Buenos Aires, Argentina, 18 de febrero de 1949). Abogado y político español, fue primer presidente de la Segunda República española. Primeros años Abogado de gran prestigio, inició su carrera política siendo muy joven dentro del Partido Liberal del conde de […]
Antoni Rovira Virgili
Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 – Perpinyà, 1949) fou un periodista i polític català, militant d’Esquerra Republicana de Catalunya i President del Parlament de Catalunya a l’exili. Es casà amb Maria Comas, amb qui marxà a viure al barceloní barri d’Horta. Va tenir dos fills: la Teresa i l’Antoni. Amb la fi de la […]
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució que agrupà les quatre diputacions catalanes – Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Es va formar el 6 d’abril de 1914, si bé el procés per a la seva creació va començar al 1911. El congrés la va aprovar però amb competències molt retallades. En canvi el senat […]
Front d’Esquerres
El Front d’Esquerres de Catalunya fou una coalició electoral d’esquerres que va obtenir un gran triomf en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936. Es fonamentava en el Manifest signat a Barcelona el 4 de febrer de 1936 per l’Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, Partit Republicà d’Esquerra, […]
Lluís Nicolau d’Olwer
(Barcelona 1888 – Mèxic 1961) fou un polític i escriptor català. Regidor de l’Ajuntament de Barcelona, posteriorment fou diputat al Congrés dels Diputats i Ministre d’Economia del govern republicà (1931) Biografia Va néixer el 20 de gener de 1888 a la ciutat de Barcelona, fill del notari Josep Nicolau i Anna d’Olwer, d’ascendència irlandesa. L’any […]
Manuel Carrasco Formiguera
Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 1890 – Burgos, 9 d’abril de 1938), líder democristià i nacionalista català del primer terç del segle XX. De jove milita a la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i l’any 1920 és escollit regidor per aquest partit a la ciutat de Barcelona. El 1922 participa en la fundació d’Acció […]
Acció Republicana de Catalunya
Acció Republicana de Catalunya (ARC) fou un partit polític català, fundat l’any 1930 i presidit per Antoni Rovira i Virgili, qui es va separar d’Acció Catalana, Josep Tomàs i Piera i Leandre Cervera i Astor. Pretenia ser un partit nacionalista d’ideologia més esquerrana. Va prendre part al pacte de Sant Sebastià (1930), representat per Macià […]