Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí (Itàlia), 29 de juliol del 1883 – Lecco, 27 d’abril del 1945), fou el cap d’estat dictatorial d’Itàlia durant el període de 1922 fins el 1943. Va ser el creador d’un règim antidemocràtic anomenat feixisme, en el qual ell va rebre el sobrenom de Duce (guia o cap).
Fill d’una família humil, el seu pare era ferrer i la seva mare professora d’escola. Va estudiar magisteri, però només va ser professor en períodes mai gaire llargs. A més de ser un actiu propagandista del socialisme, combinava l’activitat docent amb continus viatges. Aviat va tenir problemes amb les autoritats,i va ser expulsat de Suïssa i Àustria, on havia iniciat contactes amb sectors pròxims al moviment irredemptista. En la seva primera afiliació política, tanmateix, es va apropar al Partit Socialista, atret per la seva ala radical. Del socialisme, més que les seves postures socials i reformadores, el seduí el seu cantó revolucionari.
El 1910 va ser nomenat secretari de la federació provincial de Forli, i poc desprès es va convertir en l’editor del semanari La Lotta di Clase (“la lluita de les classes”). La victòria de l’ala radical al congrés de Reggio nell’Emilia, celebrat el 1912, li va proporcionar major protagonisme al sí de la formació política,que va aprofitar per fer-se càrrec del diari milanès Avanti, òrgan oficial del partit. Encara així, les seves opinions sobre els enfrontaments armats de la setmana vermella de 1914 van motivar alguna inquietud entre els seus companys de files, atemorits pel seu radicalisme. La divisió entre Mussolini i el partit va augmentar amb la proclamació de neutralitat del primer després de l’entrada d’Itàlia a la Primera Guerra Mundial a l’agost del 1914.
 .Mussolini con el dictador alemán Adolf Hitler, reuniendo sus tropas en Yugoslavia durante laSegunda Guerra Mundial.  Discurso político de Mussolini en la tribuna de la plaza de Milán en mayo de 1930. |  Benito Mussolini se dirigeix a la multitut. 1938. —————————————————————————– |
Al novembre del mateix any va fundar el diari Il Popolo d’Itàlia, de tendència ultranacionalista, el que li va causar l’expulsió del PartitSocialista. Poc temps després , va voler capitalitzar el sentiment d’insatisfacció que es va apoderar de la societat italiana desprès del final de la contesa fent una crida a la lluita contra els partidaris de les esquerres, als quals va assenyalar com culpables del daltabaix i per això va crear a Milà l’any 1919 els Fasci italiani di combattimento, grups armats d’agitació que van constituir el principi del futur partit feixista l’any 1920. Va aconseguir guanyar el favor dels grans propietaris i va ser elegit diputat a les eleccions del maig del 1921.
La total impotència del govern per fer front a la situació en que es trobava el país i la dissolució del Parlament van aplanar el camí per la denominada Marxa sobre Roma, que es datada al 22 d’octubre de 1922. La seva entrada triomfal a la capital italiana, a la qual no va trobar cap oposició, ja que va rebre l’ajut i el beneplàcit de l’exèrcit i del govern, va motivar el nomenament de primer ministre per part de del rei Víctor Manuel III d’Itàlia el 30 d’octubre del 1922. Gradualment, encara que amb major ímpetu desprès de l’assassinat del diputat socialista Giacomo Matteotti el 1924, es va crear com a un únic poder, traient qualsevol forma d’oposició i va acabar per transformar el seu govern en un règim dictatorial.
Li van donar suport un ampli sector de la població i a favor del seu eficaç sistema propagandístic, va realitzar fortes a infraestructures i va recuperar vells projectes expansionistes, com la conquesta d’Etiòpia (1935) i l’annexió d’Albània (1938). També va ajudar a Franco a la Guerra Civil Espanyola. Desprès de l’arribada al poder de Hitler a Alemanya, va anar apropant-se al nazisme, i desprès de les primeres victòries alemanyes a la Segona Guerra Mundial, que va jutjar definitives, va declarar la guerra als aliats. El fracàs de l’exèrcit italià a Grècia, Líbia i Àfrica oriental, i sobretot l’inici de la invasió aliada d’Itàlia (el 10 de juliol els aliats havien desembarcat a Sicília), va motivar el seu empresonament per ordre de Víctor Manuel III d’Itàlia, qui va impulsar un cop d’Estat i va decretar la fi del feixisme (juliol del 1943).
Alliberat per paracaigudistes de les SS alemanyes el 12 de setembre del 1943, va crear una república feixista al nord d’Itàlia (RepúblicaSocialItaliana o RepúblicadeSaló) però l’avanç aliat el va obligar a fugir cap a Suïssa. Va intentar travessar la frontera disfressat d’oficial alemany, però va ser descobert a Dongo per membres de la Resistència (partisana) el 27 d’abril del 1945, i el dia següent va ser afusellat amb la seva companya ClaraPetacci. Els seus cadàvers van ser exposats públicament, penjats pels peus, a la Plaça Loreto de Milà.
LA PRESÈNCIA ITALIANA A MALLORCA DURANT LA GUERRA CIVIL
