• Skip to main content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer
  • Multimèdia
    • Vídeos
    • Documentals
    • Icones
    • Fotografies
  • Documentació
    • Publicacions Periòdiques
  • Biografies
  • Esdeveniments
  • Organitzacions
    • Associacions cíviques i culturals
    • Institucions
    • Partits Polítics
    • Organitzacions Sindicals
  • Temàtiques
    • Anarquisme
    • Comunisme
    • Conservadorisme
    • Dreta autoritària
    • Feixisme
    • Feminisme
    • Liberalisme
    • Monarquisme
    • Qüestió nacional
    • Republicanisme
    • Socialisme
  • Entrevistes
    • INTRODUCCIÓ
    • Antifranquisme
    • Mallorquinisme polític
  • MEMORIAL
    • QUÈ ÉS EL MEMORIAL?
    • Amb informació
    • Sense informació
  • QUADERNS DE MEMÒRIA
  • Enllaços
Arrels Democràtiques

Arrels Democràtiques

Un projecte per a la recuperació de la memòria democràtica

  • Inici
  • Novetats
  • Activitats
  • Qui Som
  • Contacta

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Post Type Selectors
Estàs aquí:Inici / Biografies / Benito Mussolini

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí (Itàlia), 29 de juliol del 1883 – Lecco, 27 d’abril del 1945), fou el cap d’estat dictatorial d’Itàlia durant el període de 1922 fins el 1943. Va ser el creador d’un règim antidemocràtic anomenat feixisme, en el qual ell va rebre el sobrenom de Duce (guia o cap).

Fill d’una família humil, el seu pare era ferrer i la seva mare professora d’escola. Va estudiar magisteri, però només va ser professor en períodes mai gaire llargs. A més de ser un actiu propagandista del socialisme, combinava l’activitat docent amb continus viatges. Aviat va tenir problemes amb les autoritats,i va ser expulsat de Suïssa i Àustria, on havia iniciat contactes amb sectors pròxims al moviment irredemptista. En la seva primera afiliació política, tanmateix, es va apropar al Partit Socialista, atret per la seva ala radical. Del socialisme, més que les seves postures socials i reformadores, el seduí el seu cantó revolucionari.

El 1910 va ser nomenat secretari de la federació provincial de Forli, i poc desprès es va convertir en l’editor del semanari La Lotta di Clase (“la lluita de les classes”). La victòria de l’ala radical al congrés de Reggio nell’Emilia, celebrat el 1912, li va proporcionar major protagonisme al sí de la formació política,que va aprofitar per fer-se càrrec del diari milanès Avanti, òrgan oficial del partit. Encara així, les seves opinions sobre els enfrontaments armats de la setmana vermella de 1914 van motivar alguna inquietud entre els seus companys de files, atemorits pel seu radicalisme. La divisió entre Mussolini i el partit va augmentar amb la proclamació de neutralitat del primer després de l’entrada d’Itàlia a la Primera Guerra Mundial a l’agost del 1914.

.
Mussolini con el dictador alemán Adolf Hitler, reuniendo sus tropas en Yugoslavia durante laSegunda Guerra Mundial.
Discurso político de Mussolini en la tribuna de la plaza de Milán en mayo de 1930.
 
Benito Mussolini se dirigeix a la multitut. 1938. 
—————————————————————————–

Al novembre del mateix any va fundar el diari Il Popolo d’Itàlia, de tendència ultranacionalista, el que li va causar l’expulsió del PartitSocialista. Poc temps després , va voler capitalitzar el sentiment d’insatisfacció que es va apoderar de la societat italiana desprès del final de la contesa fent una crida a la lluita contra els partidaris de les esquerres, als quals va assenyalar com culpables del daltabaix i per això va crear a Milà l’any 1919 els Fasci italiani di combattimento, grups armats d’agitació que van constituir el principi del futur partit feixista l’any 1920. Va aconseguir guanyar el favor dels grans propietaris i va ser elegit diputat a les eleccions del maig del 1921.

La total impotència del govern per fer front a la situació en que es trobava el país i la dissolució del Parlament van aplanar el camí per la denominada Marxa sobre Roma, que es datada al 22 d’octubre de 1922. La seva entrada triomfal a la capital italiana, a la qual no va trobar cap oposició, ja que va rebre l’ajut i el beneplàcit de l’exèrcit i del govern, va motivar el nomenament de primer ministre per part de del rei Víctor Manuel III d’Itàlia el 30 d’octubre del 1922. Gradualment, encara que amb major ímpetu desprès de l’assassinat del diputat socialista Giacomo Matteotti el 1924, es va crear com a un únic poder, traient qualsevol forma d’oposició i va acabar per transformar el seu govern en un règim dictatorial.

Li van donar suport un ampli sector de la població i a favor del seu eficaç sistema propagandístic, va realitzar fortes a infraestructures i va recuperar vells projectes expansionistes, com la conquesta d’Etiòpia (1935) i l’annexió d’Albània (1938). També va ajudar a Franco a la Guerra Civil Espanyola. Desprès de l’arribada al poder de Hitler a Alemanya, va anar apropant-se al nazisme, i desprès de les primeres victòries alemanyes a la Segona Guerra Mundial, que va jutjar definitives, va declarar la guerra als aliats. El fracàs de l’exèrcit italià a Grècia, Líbia i Àfrica oriental, i sobretot l’inici de la invasió aliada d’Itàlia (el 10 de juliol els aliats havien desembarcat a Sicília), va motivar el seu empresonament per ordre de Víctor Manuel III d’Itàlia, qui va impulsar un cop d’Estat i va decretar la fi del feixisme (juliol del 1943).

Alliberat per paracaigudistes de les SS alemanyes el 12 de setembre del 1943, va crear una república feixista al nord d’Itàlia (RepúblicaSocialItaliana o RepúblicadeSaló) però l’avanç aliat el va obligar a fugir cap a Suïssa. Va intentar travessar la frontera disfressat d’oficial alemany, però va ser descobert a Dongo per membres de la Resistència (partisana) el 27 d’abril del 1945, i el dia següent va ser afusellat amb la seva companya ClaraPetacci. Els seus cadàvers van ser exposats públicament, penjats pels peus, a la Plaça Loreto de Milà.

Mussolini Denis Marck Smith Fondo de Cultura Económica, 2001  

REPORTAJE Mussolini íntimo y despiadadoLos diarios rescatados de la amante, Claretta Petacci, descubren a un Duce racista, cínico y violento – El dictador italiano consideraba a Franco “un idiota. EL PAIS 17/11/2009

LA PRESÈNCIA ITALIANA A MALLORCA DURANT LA GUERRA CIVIL

Articles Relacionats:
Fernando Leal Crespo
Pere Oliver Domenge
Jeroni Pou Magraner

Arxivat com a: Biografies Etiquetat com a: Feixisme

Barra lateral primària

Categories

Temàtiques

Anarquisme Catolicisme Comunisme Conservadorisme Dreta autoritària Feixisme Liberalisme Monarquisme Moviment Obrer Nazisme psoe Qüestió nacional Republicanisme Sindicalisme Socialisme ugt

BIOGRAFIES

Francesc Julià Perelló

  • Jeroni Alomar Poquet
  • Joan Ordinas
  • Porcel Torres, Miquel

▸ Mes Biografies

Partits polítics

Centre Constitucional

  • Partit Liberal Fusionista
  • Partit Comunista de les Illes Balears
  • Esquerra Republicana Balear

▸ Més partits polítics

Memòria històrica

Activitats Amb informació Antifranquisme Associacions cíviques i culturals Biografies Biografies portada blocs.mesvilaweb Cultura Obrera Diari de Balears Diario de Mallorca Documentació Documentals Edifici El Abuelo El Dia El Obrero Balear El Socialista Entrevistes Esdeveniments Institucions Justícia Social Mallorquinisme polític Memoria Civil / 1936 - 1987 Memorial Mundo Obrero Novetats Novetats Editorials Organitzacions Organitzacions Militars Organitzacions Sindicals Partits Polítics Premsa Publicacions Periòdiques Revista Lluc Vida Socialista Última Hora
Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Post Type Selectors

Footer

ARRELS DEMOCRÀTIQUES

Arrels Democràtiques

xarxes socials

  • Inici
  • Qui Som
  • Biografies
  • Enllaços d’interès
  • Dossiers especials
  • Contacta

Un projecte de

Fundacions Darder-Mascaró

Fundació Ateneu de Comissions Obreres (ACO)

Amb el suport de

Consell de Mallorca

info@arrelsdemocratiques.org

© 2023 ARRELS DEMOCRÀTIQUES · Tots els drets reservats · Avis Legal · Política de privacitat