Sabater nascut a Palma l’any 1890 i mort l’any 1922. El primer cop que el trobem és en la participació en les negociacions de la vaga de sabaters de La Igualdad el 1912. A l’any 1913 apareix com a secretari ajudant de la federació Solidaritat Obrera. El 1914 va muntar el Sindicat Obrer del Calçat juntament amb Bauzà i Corcero. I ja el 1915 representà als sabaters de Palma en el I Congrès Balear de Sabaters. El març de 1919, juntament amb Joan Donat, fundà l’Ateneu Sindicalista de Palma. El 1920 apareix com a secretari general de l’Ateneu Sindicalista de Palma. I el juny del mateix any fou elegit vocal del primer comitè del Sindicat d’Obrers Constructors de Calçat. També fou director del periòdic Cultura Obrera almenys durant els primers mesos de 1922. Abans havia escrit al periòdic El Rayo, de 1912 a 1914. Per altre banda, el trobem col·laborant en diverses subscripcions com la del març de 1913 a favor dels picapedrers en vaga, o l’organitzada l’abril de 1920 a favor de Francesc Sabater Gamundi. Apareix també com a subscriptor del diari Solidaridad Obrera el 1914. I feu alguns mítings els anys 1916 com a membre del Comitè Regional de la CNT a Palma i Inca. I a partir de 1919 participà com a orador en els actes del primer de maig de 1919 en representació de l’Ateneu Sindicalista de Palma, en un míting propagandístic que se celebrà el 16 de novembre de 1919 a Santa Maria, en una conferència de Joan Peiró el 10 de febrer de 1920 organitzada per l’Ateneu Sindicalista de Palma, entre d’altres. Morí l’estiu de 1922. Els seus companys organitzaren una subscripció per tal de pagar el seu enterrament. || Font: EOB; ER; CO; ARM, Govern Civil, 1605/875 || Bibliografia: INÍGUEZ, M. (2008)
Els invisibles || DICCIONARI DE MILITANS, ORGANITZACIONS I SINDICATS LLIBERTÀRIS DE LES ILLES BALEARS. / VOLUM I: MALLORCA || 1869-1952 pàgs. 142 – 143
Los que se van / Cosme Salvà ha muerto / CULTURA OBRERA nùm. 132 /