Antonio Goicoechea Cosculluela (Barcelona, 1876 – Madrid,1953) fou un advocat espanyol. Membre del Partit Liberal Conservador, el 1899 fou nomenat lletrat del Consell d’Estat i el 1919 va ser ministre de Governació en el govern d’Antoni Maura, però dimití al poc temps per l’oposició tant dels liberals com dels partidaris d’Eduardo Dato. Escollit senador per la província de Múrcia el 1922, va col·laborar amb la Dictadura de Miguel Primo de Rivera i en 1927 es va afiliar a Unión Patriótica.
Quan es va proclamar la Segona República Espanyola es va unir al Partido de Acción Nacional, que el 1933 es transformà en Renovación Española, pel qual fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1933. A les eleccions generals espanyoles de 1936 no fou escollit diputat. Va participar força activament en l’aixecament militar de Francisco Franco, puix que el 25 de juliol de 1936 amb Pedro Sáinz Rodríguez marxà a Roma a entrevistar-se amb Galeazzo Ciano, ministre d’afers exteriors de Benito Mussolini, per a aconseguir el suport italià per als sublevats. Quan es va aprovat el Decret d’Unificació de 1937 va dissoldre Renovación Española.
Aleshores abandonà la política, i entre 1938 i 1950 va ser president del Banc d’Espanya, del Banc Exterior d’Espanya, del Banc Hipotecari i del Banc de Crèdit Industrial. El 1943, juntament amb altres procuradors en Corts, signà un escrit dirigit a Francisco Franco en el que sol·licitava la restauració de la monarquia, “continuadora de la nostra tradició històrica”.
