Mallorca

Vint-i-vuit anys. Fadrí. Li deien En Peso i treballava de foraviler a la possessió de Son Petit. No se li coneixia cap afiliació política; no obstant això l’afusellaren la nit del vint-i-u al vint-i-dos d’agost del trenta-sis, a la paret del cementiri de la Ciutat de Mallorca.

Li deien En Martina. Quaranta- quatre anys, Casat. Treballava el camp i no se li coneixia cap vinculació política, cosa que fa més difícil esbrinar els motius del seu assassinat. Quan les tropes de Bayo avançaren damunt Son Servera, moltes famílies carregaren el carro i partiren cap a Manacor. Miquel Vives tenia el mul enganxat […]

Trenta anys. Li deien En Ravellet i era germà de Gabriel Vives, també assassinat. Aquest home, del qual ignor les circumstàncies que provocaren la seva mort, pertanyia a Esquerra Republicana i havia negociat per Barcelona, abans d’instal·lar una botiga de queviures a Porto Cristo.

Vivia a Porto Cristo i tenia quaranta-cinc anys. Morí a Son Coletes, el catorze de setembre del trenta-sis.

Li deien En Trinxo i En Camel·lo. Tenia uns trenta anys i era fill d’un altre Serafí Camel·lo, també assassinat. Aquest home, En Trinxo o En Camel·lo, va fer una feina mal pagada. Com que era guàrdia jurat, l’encarregaren d’arreplegar els homes que, des de l’Ajuntament, havien de ser transportats en camió a Manacor. Doncs, […]

Li deien En Camel·lo. Un cinquanta anys. Casat. Treballava de conreador i res no sabía de qüestions polítiques. Així i tot, l’assassinaren, un dia.

Li deien En Campet. Vint-i-vuit anys. Casat. Treballava de picapedrer i pertanyia a Esquerra Republicana. El vint-i-cinc d’agost del trenta-set era sotmès a judici, juntament amb altres cent quaranta-sis pollencins, per la resistència a la revolta militar que oposaren el vint de juliol de l’any anterior. El fiscal va sol·liciar desset penes de mort i, […]

Tenia uns trenta-dos anys i vivia a Sa Llongeta. El seu ofici? Fuster. El seu ideal? L’anar quisme. Va desaparèixer. Va morir assassinat per les carreteres de Mallorca. 

Militant de la CNT. L’abril de 1920 va participar en una subscripció a favor de Francesc Sabater Gamundi. El juny de 1922 va participar com a orador, al Teatre Balear, en un encontre de companyia i per crear la F.R. de Mallorca. També fou coautor de varies ponències i dictàmens al Congrés de la FRTM […]

Li deien de Can Tronxet. Era sabater i pertanyia al Partit Socialista. El devuit de gener del trenta-set, el tancaren a la presó de Can Mir i hi va estar dos mesos. Exactament, día devuit de març a les sis de la tarda. un cotxe de falangistes el recollí i no s’ha tornat a saber-ne […]

El mataren, tot i que m’ha estat impossible esbrinar els fets que provocaren la seva mort.

Vint-i-un anys. Fadrí. Era advocat i pertanyia a Esquerra Republicana. Toda la història de la seva mort es concreta en una berba. Esstava empresonat en el Castell de Bellver i el dotze d’octubre del trenta-sis havia clarejat lleig. Feia cameta d’aranya, però així i tot els presos sortiren al pati, freturosos d’estirar les cames. Un […]

Tenia quaranta-cinc anys i treballava de terrisser a Pollença: carrer de Sant Jordi, número deu. El vint-i-dos d’agost del trenta-sis, el detingueren i el conduïren a la Ciutat de Mallorca per tal d’empresonar-lo. Va desaparèixer.

Li deien N’Apagafocs. Treballava de xófer. No pertanyia a cap partit polític i ell mateix ignorà quines eren les raons de la seva mort. L’afusellaren en el cementiri de Montuïri, no sense que abans el sacerdot del poble els hagués perdonats tots els pecats. Conten que els quatre homes demanaven quins eren els seus pecats.

Quaranta-set anys. Casat, A Andratx, que era el poble on vivia, li deien En Municipal. Treballava de camiser i, possiblement, pertanyia al Partit Socialista. L’afusellaren a l’hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca, la nit del tres al quatre de setembre del trenta-sis.

Pertanyia al Partit Socialista i era sabater. Sembla que l’assassinaren darrera La Creu de Porreres.

Vint-i-nou anys. Viudo. Li deien En Bonjesús i era anarquista. Treballava de teixidor, de bar ber, i exercia de ciutadà en el carrer i a les pàgines de la revista “Adelante”. Cada any, per la festa del Cor de Jesús, tots els veïnats del carrer Major, penjaven a la porta de les cases, una corona […]

Va morir un dia de foc i fum. Ho va perdre tot.

Trenta-set anys. Fadrí. Era mariner i vivia a la Ciutat de Mallorca, carrer Ismael Barceló. La nit del vint-i-tres d’agost del trenta-sis, l’assassinaren a la possessió de Son Maiol, entre les carreteres de S’Indioteria i Inca.

Trenta-quatre anys. Casat. El vint-i-u d’octubre del trenta-sis, va ser jutjat a la caserna del Carme, acusat de traïció. Dos dies després, el vint-i.tres, l’afusellaren a l’henuicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca.

Vint-i-vuit anys. Casat. Li deien En Fama i estava afiliat a Fraternidad Obrera. El seu ofici era dur, treia marès, i la seva mort no fou massa dolça. L’assassinaren la nit del vint-i-nou al trenta d’octubre del trenta-sis, a l’hemicicle del cementeri nou de la Ciutat de Mallorca.

He estat per a mi una tasca impossible la d’esbrinar el seu passat.

Tenia uns seixanta anys. Li deien En Rai i era foraviler. Pertanyia a Esquerra Republicana i el cinc de gener del trenta-set, l’empresonaren a Capdepera mateix. He recollit una versió que afirma que el mataren d’una pallissa quan se l’emportaren a tancar a la presó de Manacor. L’any setanta, un foraviler que llaurava trobà els […]

No he trobat cap referència a la seva vida.

Denou anys. Fadrí. Treballava el camp, però les seves mans a penes havien posat call, quan l’assassinaren el setze d’agost del trenta-sis, a Son Coletes.

Li deien En Camunyes. Quaranta-cin anys. Casat. Tenia un comerç i pertanyia a Esquerra Republicana. L’assassinaren un dia de la segona quinzena del mes d’agost del trenta.sis. Tenia un gran dol de morir. Comprenia que el matarien i, creient com era, pregava, a Son Coletes, cara a cara amb els fusells que li cercaven el […]

Era el president del Consell Municipal de la Ciutat de Mallorca i, possiblement, pertanyia a Esquerra Republicana. No he pogut trobar cap notícia que em permetés ampliar la seva biografia.

Vivia a Manacor i li deien En Birombo. Treballava de cordador d’olles. El mes d’agost del trenta-sis el varen detenir, així com als seus fills, Josep i Ventura. La seva mort, la de Joan Valls, va produir-se perquè no volgué separar-se dels seus fills. La nit del vint d’agost del trenta-sis, els guardians de la […]

No tenia altra afiliació que no fos la de foraviler. Afiliat al conreu per càstig i deure. Un vespre, dins un cafè del poble, ell i el seu germà Antoni, contestaren amb un “Visca Azaña¡” la salutació d’uns feixistes, braç alçat, “Viva España¡” Potser sols pretenguessin fer una broma. Potser la presència continuada, un dia […]

Li deien En Bubo. Trenta-vuit anys. Casat. No pertanyia a cap partit polític, tot i que havia estat batle dins el període republicà, però mantenia una ferma amistat amb el notari Molina de Sineu, que era un home extremadament polititzat. Treballava de forner En Bubo i, a estones perdudes, feia de carter. Ho tenia decidit: […]

No tenia altra afiliació que no fos la de foraviler. Afiliat al conreu per càstig i deure. Un vespre, dins un cafè del poble, ell i el seu germà Antoni, contestaren amb un “Visca Azaña¡” la salutació d’uns feixistes, braç alçat, “Viva España¡” Potser sols pretenguessin fer una broma. Potser la presència continuada, un dia […]

No pertanyia a cap partit polític i era foraviler. Ell i el seu germà Bartromeu protagonitzaren una història absurdament tràgica. Diuen, diuen, que eren dins un cafè del poble i un grup de feixistes que acabaven d’entrar, cridaren “!Viva España¡” Els dos germans Roquet, en lloc de repetir la mateixa jaculatòria, braç enlaire, no en […]

Era un emigrat a Mallorca, però prest va ser un mallorquí més. Es casà amb una mallorquina i va tenir tres fills. Treballava de picapedrer i acabava de complir els trenta-quatre anys, quan l’assassinaren. Morí a la carretera d’Esporles, prop de S’ Esgleieta, l’onze de setembre del trenta-sis.

Casat i d’ofici carrabiner. Quan esclatà la rebel·lió militar, estava destinat a la caserna de carrabiners de Sa Pobla. El comandant Castelari ordenà a la guarnició que entregassin les armes i un grup de carrabiners, entre els quals hi havia Varcárcel, varen negar-se i s’escaparen amb un parell de poblers, després d’haver mantingut una breu […]

Quaranta-dos anys. Tot i que era nascut a Maó, feia molt de temps que vivia a la Ciutat de Mallorca. Altres senyes personals seves? Era casat. No pertanyia a cap partit polític i anava de tripulant amb un vaixell. N’ignor el nom i, fins i tot, l’ofici exacte que hi exercia. Sembla que l’assassinaren dins […]

Únicament conec d’aquest home el detall de la seva mort: va caure crivellat a l’hemicicle del cementeri nou de la  Ciutat de Mallorca.