Memorial

Felanitx Casat. Brigada d’Infanteria. El vaixell en el qual viatjava havia estat pres entre Menorca i Barcelona. Sotmès, el vint de novembre del trenta-sis, a Consell de Guerra, va ser con demnat a mort i afusellat l’endemà, en el Fort d’Illetes. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 145.

El mataren.  La seva història personal no ha estat possible recuperar-la. Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg. 140

Orient L’assassinaren en el pont d’Inca. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 103

Manacor Tenia vint-i-vuit anys i desaparegué la segona quinzena del mes d’agost del trenta-sis. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 44

Manacor Li deien En Coqueta. Tenia quaranta-cin anys i era casat. Treballava de fuster. Pertanyia a Esquerra Republicana. Al marge de l’afiliació, el seu políticisme venia en certa manera imposat per un fermall familiar: era cunyat del batle Garanya i la seva esposa, Maria Amer, treballava de cuinera en el Grup Escolar. El denou de […]

Andratx Li deien En Gaspar Esperança. Quaranta-dos anys. Casat. Era mariner d’ofici i membre del Partit Socialista. No va sobreviure el primer any de repressió. El vint-i-nou de desembre l’afusellaren a Sa Teulera, entre la Ciutat de Mallorca i Gènova. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 20

Palma Tenia uns vint-i-sis anys. Treballava d’impresor i exercia el càrrec de Secretaria del Comitè Executiu del Partit Socialista. Un vespre va desaparèixer. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 36

Caimari Li deien En Mogetins. Uns trenta anys. Casat. Treballava de foraviler i era tingut per un home d’esquerres. Quan esclatà la rebel·lió militar s’amagà a la serra i pogué sostreure’s a la persecució dels caçadors feixistes, fins a la darrera lluna d’agost. La matinada del primer de setembre va aparèixer en una cuneta de […]

Son Servera Li deien en Pallonga. Uns seixanta anys. Casat. Havia estat emigrat per les Amèriques i vivia de rendes. Així mateix, asseguren que havia regentat un magatzem, però el trenta-sis se n’havia desfet. Quant a la seva ideologia, puc afirmar que era republicana, encara que no militava a cap partit. Passà que, a ca […]

Santanyí Vint-i-vuit anys. Fadrí. Era empleat de l’Ajuntament i el secretari d’Esquerra Republicana. A més, dirigia una publicació anomenada “Nuestro Pueblo” de signe clarament reivindicatiu. A Julià Vula l’empresonaren en el Castell de Bellver i allí va romandre fins als primers dies del mes de gener del trenta-set. Un vespre li comunicaren que el posaven […]

Trenta-cinc anys. Fadrí. Jornaler. Es trobava accidentalment a la Ciutat de Mallorca. Accidentalment també degueren saber que era d’esquerres i l’afussellaren a la paret del cementiri de la ciutat, la nit del vinti-u al vint-i-dos d’agost del trenta-sis. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 179.

Sencelles Uns trenta anys. Casat. Treballava de foraviler i pertanyia al Partit Comunista. uan va assabentar-se de les primeres detencions, va acudir a casa d0un senyor ric del poble, per fer-li patent la seva preocupació. “Jo no m’he amagat, perquè no he fet mal”. El senyor el va aconhortar: “No et preocupis. Ves-te’n tranquil i […]

Calvià Li deien En Tià des Lassos. Formà part d’una expedició de vuit homes del poble, assassinats a Palma Nova. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 178.

Quaranta anys. Casat. Li deien En Caragol i era foraviler. Abans, però, havia provat fortuna a Cuba. Ignaor qualsevol circumstància entorn a la seva mort. Fins i tot ignor amb certesa la seva procedència. Sembla que era nascut a Calvià efectivament, encara que qualque informador m’ha assegurat que era del poble veí: de Capdellà. Capellà, […]

Denou anys. Fadrí. Es trobava accidentalment a la Ciutat de Mallorca quan esclatà la rebel·lió militar. Poques coses més en puc saber. No se li coneixia cap professió i ignor quines rancúnies pogué despertar un jove de pas per terra estranya. El mataren la nit del vint-i-u al vint-i-dos d’agost del trenta-sis, a la paret […]

Manacor Li deien En Birombo. Vint-i-sis anys. Fadrí. Jornaler. Possiblement l’empresonaren a Manacor el setze d’agost del trenta-sis i l’assassinaren quatre dies després, a Son Coletes, juntament amb una llarga teringa d’homes, de la qual formaven part el seu pare i el seu germà. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 176.

Manacor Li deien En Birombo. Denou anys. Fadrí. Jornaler. L’assassinaren a Son Coletes la nit del vint d’agost del trenta-sis i mesclà la sang amb la del seu pare i la del seu germà. Pels carrers de Manacor feixista, la seva mare, enfollida, cridava venjança. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 176-177.

Quaranta-sis anys. Casat. Treballava de talabarder i el mataren, llunyana la guerra, quan la dictadura havia apaivagat la major part dels focus de resistència. Morí a la paret del cementiri de la Ciutat de Mallorca, a les sis hores del trenta de setembre del quaranta-dos. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 175.

Vint-i.vuit anys. Casat. Nascut a Eivissa, vivia a la Ciutat de Mallorca: carrer de Son Massanet. Conec la seva mort; morí a l’hemicicle del cementiri nou de la ciutat, el denou de gener del trenta-set. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 173.

Palma Tenia uns trenta anys i vivia en el carrer de la Missió. Era anarquista i treballava en una impremta. No han perdurat les seves petjades. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 173.

Pollença Li deien En Morou. Vint-i-sis anys. Fadrí. Era soldat d’Infanteria i el sete d’abril del trenta-vuit, va ser jutjat a l’Escola d’Arts i Oficis, acusat de participar en el frustrat avalot de cala Morlanda. Condemnat a mort, l’afuellaren en el Fort d’Illetes, a les set del matí del dia denou de novembre del mateix […]

Palma Trenta-tres anys. Fadrí. Treballada de foraviler i va morir a foravila. Tingué, de fet, una mort estranya. Morí per asfíxia fins una sínia. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 172.

Palma Tenia uns trenta-cinc anys. Casat. Treballava de metal·lúrgic i pertanyia al Partit Socialista. Per altra banda formava part del Patronat Administratiu de la Casa del Poble. S’ignoren els detalls de la seva mort. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 172.

Llucmajor Quaranta-tres anys. Casat. Vivia a S’Arenal i treballava de picapedrer. El vint-i-set d’agost del trenta-sis, el detingueren a ca seva. L’assassinaren en el quilòmetre tres de la carretera de Sóller, la nit del vint-i-vuit al vint-i-nou del mateix mes i any. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 172.

Calvià Vint-i-vuit anys. Fadrí. Era soldat del Regiment d’Artilleria de Mallorca i el seu empresonament i posterior judici, obeeix a positures autènticament radicalitzades. Ell i un altre soldat del Regiment d’Infanteria, Gabriel Mulet, foren acusats de no saludar la bandera espanyola quan un grup de feixistes le feien onejar pels carrers, amb motiu de celebrar […]

Consell Li deien de Can Nofre. Vint-i-cinc anys. Fadrí. Pertanyia a les Joventuts Socialistes Unificades i treballava al camp. Al llarg dels anys, queda el record de la seva bondad. Es va veure la causa contra ell i vint-i-vuit consellers, l’onze d’abril del trenta-vuit, a l’Escola d’Arts i Oficis de la Ciutat de Mallorca. A […]

Consell Li deien de Can Nofre. Vint-i-vuit anys. Fadrí. Era tinent de batle i president de les Joventuts Socialistes Unificades. El vint de juliol del trenta-sis, procediren a les primeres detencions en el poble i a Nofre Sureda no el pogueren detenir quan anaren a cercar-lo a ca seva, perquè era a treballar prop de […]

Consell Li deien de Can Nofre. Trenta-cinc anys. Casat. Vivia a la Ciutat de Mallorca – carrer Serinyà, set – i treballava de trinxetaire. A diferència dels seus germans, Nofre i Sebastià, socialistes, ell pertanyia al Partit Comunista. L’indret on es produí la seva mort, és desconegut. Uns asseguren que l’assassinaren dins el terme de […]

Palma Trenta anys. Casat. Era tripulant del vaixell “Trinidad” i va ser jutjat a la Sala Primera de l’Audiència Territorial, acusat d’adherir-se a la rebel·lió. Era el dia quinze de juliol del trenta-set. L’endemà, el setze, era afusellat a les sis del matí a l’hemicicle del cementiri de la Ciutat de Mallorca. Capellà, Ll. (1989): […]

Bunyola Vint-i-set anys. Tot i que era de Bunyola, vivia a Sóller. Treballava de picapedrer i, possiblement, pertanyia al Partit Socialista. Les causes que provocaren el seu assassinat, no les he pogut esbrinar totalment. Sembla que Pere Suau havia insultat el Bisbe Colom pels carrers de Sóller, cosa que fou motiu d’escàndol, malgrat que la […]

Havia passat els cinquanta anys i pertanyia a Esquerra Republicana. Va recalar a Porreres amb una companyia de titelles i, quan els seus companys seguiren camí, ell va quedar en el poble. Feia de venedor ambulant. Venia de tot. Potser venia color. L’any trenta-u repartia retats de Galán i García Hernández, els dos rebels de […]

Palma Vint-i-quatre anys. Fadrí. Pertanyia al Partit Comunista i era professor de matemàtiques a l’Escola de Comerç de la Ciutat de Mallorca. Va ser detingut els primers dies de la rebel·lió militar i empresonat en el Castell de Bellver. Un vespre el posaren en llibertat i s’ignora amb certesa l’indret on l’assassinaren. Capellà, Ll. (1989): […]

(Galicia 1902 – Palma 1936) Marí de guerra. Quan s’inicià la Guerra Civil es trobava a Barcelona i es mantengué fidel a les autoritats republicanes. Tenia la graducació de tinent de navíli i comandava el torpediner 17. El capità Alberto Bayo, en nom del general José Aranguren, al servei de la Generalitat de Catalunya, li […]

Porreres Li deien En Pere Mianes i tenia uns trenta-tres anys. La seva afiliació: Esquerra Republicana. El seu ofici: treia marès. L’assassinaren a Son Coletes, l’agost del trenta sis. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 168.

Búger Vint-i-set anys. Casat. Li deien En Catxer i picava esquerda. Diuen que, situat davant un cafè anomenat Cas Cotxer, amb Llorenç Alomar i amb Damià Capò, els tres intentaren desmoralitzar un grup de soldats. Diuen que digueren: “Vos duen a matar, sou carn de canó!” Potser fos cert. Potser no ho fos. Els tres […]