Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 1890 – Burgos, 9 d’abril de 1938), líder democristià i nacionalista català del primer terç del segle XX. De jove milita a la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i l’any 1920 és escollit regidor per aquest partit a la ciutat de Barcelona. El 1922 participa en la fundació d’Acció Catalana, i aquest mateix any crea L’Estevet, setmanari nacionalista on es publiquen unes caricatures crítiques amb la dictadura de Primo de Rivera que el porten a la presó.
L’any 1930 participa en el Pacte de Sant Sebastià representant Acció Catalana, i en proclamar-se la república (1931) és nomenat conseller del govern de Catalunya 1931-1932 de Francesc Macià. Mesos després és escollit diputat a les Corts Espanyoles per Girona, on destaca la seva defensa de la integritat de l’Estatut de Núria i la llibertat religiosa. L’any 1932 és expulsat d’Acció Catalana juntament amb d’altres membres del sector catòlic i ingressa a Unió Democràtica de Catalunya, creada poc abans.
Iniciada la Guerra civil (1936), Carrasco i Formiguera es manté lleial a la república sense abandonar la seva ideologia democristiana, fet que li comporta ser perseguit per alguns sectors anarquistes i comunistes del bàndol republicà. Aquesta situació el força a traslladar-se al País Basc, on col·labora amb el govern del lehendakari Aguirre. Amb la conquesta franquista de Guipúscoa (febrer de 1937), Carrasco i Formiguera decideix tornar a Catalunya on seria novament assetjat. L’any 1938 intenta exiliar-se de nou, aquest cop embarcant-se amb tota la seva família cap a Biscaia, però la marina franquista intercepta el seu vaixell i és empresonat. És traslladat a Burgos, on el condemnen a mort en un judici sumaríssim. El 9 d’abril de 1938 mor afusellat.
