MALLORQUINISME
Amb aquest estudi històric basat en les fonts orals es pretén conèixer els fonaments i l’evolució del mallorquinisme com a concepte i com a praxis des dels anys seixanta del segle XX – tot i que s’inclouen reflexions sobre els antecedents històrics, així com també sobre l’actualitat i els darrers anys –. Es tracta, doncs, d’una mescla d’aportacions analítiques sobre contexts i esdeveniments històrics clau amb reflexions sobre idees o conceptes atemporals o que engloben tota la trajectòria dels mallorquinismes en el Temps Present. Per aconseguir-ho, aquest projecte compta amb una gran diversitat de testimonis, atenent criteris d’edat, ideologia, gènere, situació personal i localització que permetin tenir una mostra representativa i unes conclusions històricament i sociològicament vàlides.
Des del punt de vista metodològic, la proposta és la realització de breus històries de vida [1], mitjançant un qüestionari semi-tancat (d’aproximadament 40 preguntes similars per a tots els entrevistats) a través de l’ús de la tècnica de la història oral [2], a persones que o hagin militat a partits polítics, sindicats o associacions cíviques relacionades directament amb el mallorquinisme o coneguin tal fenomen per la seva condició d’investigadors, intel·lectuals i historiadors de la societat balear i mallorquina entre mitjans del segle XIX i l’actualitat. Les entrevistes estan realitzades i transcrites en català, i s’han enregistrat amb àudio digital, el mateix en el que es guardaran i estaran a disposició dels investigadors del tema, a més del format paper (transcripció).
S’han enregistrat i transcrit 22 entrevistes, a persones nascudes entre 1933 i 1956, per tant, amb una experiència vital àmplia per proporcionar-nos informació de primera mà sobre els mallorquinismes contemporanis i altres temes afins. Són dones i homes procedents de distints contexts personals, socials, culturals, polítics i territorials per validar la mostra.
En conseqüència, i encara que la investigació segueix oberta, la feina feta ens ha permès ja albirar el funcionament i l’evolució dels diversos partits polítics, de bona part de l’espectre ideològic mallorquí, i balear, en el mencionat període; però també de la societat mallorquina en relació al concepte proposat, així com a la pràctica política i cultural. Així mateix, ens ha ajudat a esbossar un primer coneixement sobre el complex i polisèmic terme del mallorquinisme.
De la mateixa manera, la investigació ens ha facultat per comprendre la connexió i concomitàncies existents entre els mallorquinismes de preguerra i els que es recuperaren a mitjans del segle XX, però també les diferències i l’evolució del concepte i la pràctica dels mallorquinismes; i, alhora, contextualitzar-lo amb altres moviments polítics nacionalistes, independentistes o sobiranistes de l’àrea lingüística catalanoparlant, així com els punts d’unió i contrasts entre les Illes. Hem pogut comprendre, a la llum dels testimonis recollits, que el concepte de mallorquinisme té tant a veure amb sentir-se mallorquí, a través de la llengua, la cultura i la història, com amb l’activitat política, tant militant com ciutadana en defensa de lo propi.
Dit això, en aquest recull de fonts orals s’hi poden trobar reflexions sobre els conceptes polítics més importants entorn del mallorquinisme polític (nacionalisme, sobiranisme, independentisme, balearisme, Països Catalans…); una síntesi dels referents històrics anteriors al franquisme; una explicació de la travessia del mallorquinisme durant els anys de la dictadura; una exposició dels principals trets polítics, socials i culturals que conformaren el moviment mallorquinista en els inicis de l’etapa autonòmica; i unes reflexions finals sobre la trajectòria i el futur d’aquests mallorquinismes. Totes les entrevistes s’inicien amb breus qüestionaris i preguntes de caire personal, per tal de conèixer millor als entrevistats i la seva trajectòria anterior a la tasca pública.
[1] La història de vida, en sociologia i història oral, és aquell testimoni obtingut d’un entrevistat/da en el que es recullen de forma amplia els esdeveniments i circumstàncies de tot el devenir vital d’una persona, des dels seus primers records fins al moment de la realització de l’entrevista; no limitant-se a una etapa concreta de la seva vida o a un tema específic de la mateixa. La finalitat és contextualitzar a l’interlocutor, i obtenir informació d’un període temporal ample, tant de la vida de l’entrevistat/da, dels seus contactes, així com del marc social, polític, econòmic i cultural en el que ha viscut.
[2] Les entrevistes orals transcrites han donat com a resultat un volum total de més de 400 pàgines escrites. Els enregistraments i les transcripcions han estat realitzades per Miquel Vidal. Els testimonis ja recollits, un cop transcrits, han estat retornats als entrevistats per a que esmenessin els possibles errors o lapsus. El total d’hores enregistrades ascendeix a 52. L’assessorament metodològic ha recaigut en José María Gago. La coordinació general ha recaigut en Miquel Rosselló, i el recolzament tècnic i logístic a les Fundacions Darder-Mascaró. Cada entrevista compta amb una autorització firmada per l’entrevistador i l’entrevistat/da.
ANTIFRANQUISME
La recopilació de fonts orals entorn de l’antifranquisme entre els anys finals de la dictadura i el període de la Transició ens ha servit per tenir una idea aproximada de les reivindicacions, les vivències i les idees que caracteritzaren aquell període i una lluita per la democràcia que no s’havia observat en dècades. Les entrevistes recopilades, però, no pertànyen majoritàriament a un mateix projecte de fonts orals, i no compten, per tant, amb qüestionaris idèntics. Hi hem volgut conjugar, doncs, testimonis de diverses persones que, d’una forma o l’altra, participaren de la lluita antifranquista, sense pretendre que les entrevistes s’enfoquin únicament en aquest tema i període històric. Així, el que hom es pot trobar en el llistat corresponent a “Antifranquisme” és un seguit de reflexions i vivències variades sobre persones destacadament antifranquistes. L’elevada quantitat de personatges entrevistats ens permet obtenir una mostra força plural i àmplia del període analitzat.
