Fets del ¡Cu-Cut! ▸ Arrels Democràtiques

Els Fets del ¡Cu-Cut!, també coneguts com La Cuartelada van esdevenir a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya.

La reacció

Mentre a Catalunya la reacció va provocar la creació de la Solidaritat Catalana, a Espanya el vandalisme dels oficials espanyols va provocar un moviment d’adhesió als assaltants. El govern Montero Ríos, davant la crisi provocada per l’incident, va adoptar la decisió de castigar els militars. L’oposició del Cap d’Estat, Alfons XIII, a aquesta mesura va motivar la seva dimissió, i pujà Segismundo Moret qui suspengué les garanties constitucionals a Barcelona i, amb el seu ministre de Governació Alvaro de Figueroa y Torres (Comte de Romanones), impulsà la Llei de Jurisdiccions que afavoria els militars.

Els antecedents

Després d’un multitudinari àpat de celebració de la Lliga Regionalista al Frontón Condal de Barcelona amb motiu de la victòria a les eleccions municipals, gran part dels assistents sortiren cantant l’himne Els Segadors i, tot passant per davant un local lerrouxista, alguns manifestats foren ferits de trets. El setmanari ¡Cu-Cut! publicà un acudit de Joan Garcia Junceda en què, partint del títol de l’àpat, Banquet de la Victòria, ridiculitzava les derrotes dels militars espanyols. Aleshores, uns 300 oficials de la guarnició de Barcelona destrossaren i calaren foc a la redacció del setmanari ¡Cu-cut!, a la impremta-llibreria Bagunyà del carrer Avignó on s’editava també el setmanari En Patufet, i a la redacció del diari La Veu de Catalunya.

El catalanisme i l’exèrcit espanyol

Les relacions entre l’exèrcit espanyol i el catalanisme eren dolentes. Durant el mes de maig d’aquell any, el periòdic independentista La Tralla havia publicat un número extraordinari dedicat a commemorar la independència de Cuba, pel qual foren processats el director, Josep Maria Folch i Torres, i tres redactors.