El Partit Liberal Fusionista (o simplement Partit Liberal) va ser un dels dos partits, juntament amb el Partit Conservador, que participaren en el sistema turnista imposat per la Restauració borbònica de 1874.
El principal impulsor en fou Práxedes Mateo Sagasta que al 1880 agrupà els sector liberals més progressistes i fins i tot de centre-esquerra que no es trobaven dins el moviment republicà. Al 1885 és consignà el sistema bipartidista de torn al Pacte del Pardo entre el Partit Liberal i el Partit Conservador, la vigència de l’acord s’assegurà mitjançant les xarxes de cacics.
La seva primera gran fita es prodruí al 1890 quan s’imposà el sufragi universal masculí, però no fou efectiu per l’acció desvirtuadora del caciquisme.
La desaparició de Sagasta provocà el sorgiments de diversos corrents dins el partit. A l’entorn de 1910 José Canalejas amb fa amb el control i intenta portar els liberals cap a posicions més democràtiques però el seu assassinat truncà aquest canvi. La decandència del sistema de la Restauració porta als partits dinàstics a successives escissions i a la participació a governs de concentració fins al cop d’estat de Primo de Rivera a 1923.
