• Skip to main content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer
  • Multimèdia
    • Vídeos
    • Documentals
    • Icones
    • Fotografies
  • Documentació
    • Publicacions Periòdiques
  • Biografies
  • Esdeveniments
  • Organitzacions
    • Associacions cíviques i culturals
    • Institucions
    • Partits Polítics
    • Organitzacions Sindicals
  • Temàtiques
    • Anarquisme
    • Comunisme
    • Conservadorisme
    • Dreta autoritària
    • Feixisme
    • Feminisme
    • Liberalisme
    • Monarquisme
    • Qüestió nacional
    • Republicanisme
    • Socialisme
  • Entrevistes
    • INTRODUCCIÓ
    • Antifranquisme
    • Mallorquinisme polític
  • MEMORIAL
    • QUÈ ÉS EL MEMORIAL?
    • Amb informació
    • Sense informació
  • QUADERNS DE MEMÒRIA
  • Enllaços
Arrels Democràtiques

Arrels Democràtiques

Un projecte per a la recuperació de la memòria democràtica

  • Inici
  • Novetats
  • Activitats
  • Qui Som
  • Contacta

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Post Type Selectors
Estàs aquí:Inici / Biografies / Lluís Nicolau d’Olwer

Lluís Nicolau d’Olwer

(Barcelona 1888 – Mèxic 1961) fou un polític i escriptor català. Regidor de l’Ajuntament de Barcelona, posteriorment fou diputat al Congrés dels Diputats i Ministre d’Economia del govern republicà (1931)

Biografia

Va néixer el 20 de gener de 1888 a la ciutat de Barcelona, fill del notari Josep Nicolau i Anna d’Olwer, d’ascendència irlandesa. L’any 1904 estudià Filosofia i Lletres, a la Universitat de Barcelona, amb professors il·lustres com ara Antoni Rubió i Lluch, Ramon d’Abadal i de Vinyals o Ferran Valls i Taberner.

A finals de 1917 Nicolau publicà  Literatura Catalana. Perspectiva General : la primera història de la nostra literatura escrita íntegrament en català. Durant el curs 1933 i 1934 s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona, impartint classes de llengua i literatura llatina medieval.

Morí el 24 de desembre de 1961 durant el seu exili a Mèxic.

Visita a Palma de Lluis Nicolau d’Olwer, d’esquerra a dreta: Joan Manent Victory, Francesc Julià, Lluís Nicolau, Guillem Forteza, Emili Darder, Francesc Villalonga i Miquel Ferrà.

Activitat política

El mateix any era nomenat membre de l’Institut d’Estudis Catalans i era escollit regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista.

Nicolau s’incorporà a la Comissió de Cultura on impulsà una sèrie de projectes vinculats al moviment de renovació pedagògica, en col·laboració amb Rosa Sensat i Vila i Jaume Bofill i Mates, com ara l’Escola del Bosc i l’Escola del Mar entre altres.

El 1922 fundà el partit catalanista Acció Catalana i col·labora amb La Publicitat. Aquell mateix any la República Francesa li concedí la Legió d’Honor. Aquest mateix any exerceix com a professor de l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya, dirigida per Eugeni d’Ors, i com a professor de la Universitat de Barcelona.

El 1923 Nicolau ingressà a la Unió Acadèmica Internacional. Entre els anys 1926 i 1931, apartat de la política per la repressió de la dictadura de Primo de Rivera i exiliat al 1930, és dedicà intensament a l’estudi i la publicació. Aquells anys veurien la llum  L’Expansió de Catalunya en la Mediterrània oriental , El pont de la mar blava,  Resum de literatura catalana, Paisatges de la nostra història i La lliçó de la dictadura.

Col·laborador de Palestra, organització juvenil de caire nacionalista català, s’implicà en la caiguda de la monarquia alfonsina, i el 14 d’abril de 1931, en proclamar-se la República a Espanya, Niceto Alcalá-Zamora l’incorporà al seu govern provisional com a ministre d’economia i el 17 d’abril formà part de la delegació que es reuneix amb el president Macià per restablir la Generalitat de Catalunya, enlloc de la República Catalana dins d’una federació de pobles ibèrics  proclamada per Macià.

També l’any 1931, participà en la creació, i és nomenat president, d’Acció Catalana Radical, fruit la fusió d’Acció Catalana amb Acció Republicana de Catalunya.

Va ser diputat electe a les corts espanyoles als anys 1931 i 1936, destacant per la seva defensa de l’Estatut d’Autonomia. En 1933 presidí l’Ateneu Barcelonès i Manuel Azaña el nomenà per a presidir la delegació espanyola a la Conferència Econòmica i Monetària Mundial de Londres. El 1935 participà, com a cap de la representació catalana, en la Comissió Mixta de Traspassos Govern – Generalitat.

A les eleccions de febrer del 1936, Nicolau obtenia el major nombre de vots d’un diputat a Barcelona, revalidant, així, el seu escó de diputat a Corts. Poques setmanes després, era nomenat governador del Banc d’Espanya. Des d’aquest càrrec organitzà el trasllat de l’or espanyol a França i la Unió Soviètica.

A començaments de 1939 abandonà Catalunya, camí de l’exil·li, i s’establí a París, ocupant-se de l’ajut als refugiats des de la presidència de la Junta de  Ayuda a los Republicanos Españoles  (JARE). Les pressions del general Franco feren que el govern del mariscal Petain l’empresonés al penal de Cusset. Malgrat tot, fou alliberat el 1943 i retornà a París el mateix any. Pocs mesos després era novament detingut per la Gestapo, que l’envià a la presó de Fresnes. Alliberat contra tot pronóstic gràcies a l’amistat d’un celador alsacià, l’octubre del 1945 marxà cap a Mèxic. Al cap d’uns mesos fou nomenat ambaixador de la República Espanyola a aquell país. El 1946, es casava amb Palma Guillén, diplomática mexicana que l’havia ajudat a fugir de França.

El 1951 presidí els Jocs Florals de Nova York.

Bibliografia

L. Nicolau d’Olwer, Caliu: Records de Mestres I Amicis (Mèxic: Institut Catala de Cultura, 1958)

Articles Relacionats:
Josep Quint Zaforteza
Joan Alemany Villalonga
Alfonso de Zayas y de Bobadilla

Arxivat com a: Biografies Etiquetat com a: Qüestió nacional, Republicanisme

Barra lateral primària

Categories

Temàtiques

Anarquisme Catolicisme Comunisme Conservadorisme Dreta autoritària Feixisme Liberalisme Monarquisme Moviment Obrer Nazisme psoe Qüestió nacional Republicanisme Sindicalisme Socialisme ugt

BIOGRAFIES

Ramon Ausó Chacopino

  • Jeroni Alomar Poquet
  • Joan Ordinas
  • Porcel Torres, Miquel

▸ Mes Biografies

Partits polítics

Partit Republicà Radical de Mallorca

  • Partit Liberal Fusionista
  • Partit Comunista de les Illes Balears
  • Esquerra Republicana Balear

▸ Més partits polítics

Memòria històrica

Activitats Amb informació Antifranquisme Associacions cíviques i culturals Biografies Biografies portada blocs.mesvilaweb Cultura Obrera Diari de Balears Diario de Mallorca Documentació Documentals Edifici El Abuelo El Dia El Obrero Balear El Socialista Entrevistes Esdeveniments Institucions Justícia Social Mallorquinisme polític Memoria Civil / 1936 - 1987 Memorial Mundo Obrero Novetats Novetats Editorials Organitzacions Organitzacions Militars Organitzacions Sindicals Partits Polítics Premsa Publicacions Periòdiques Revista Lluc Vida Socialista Última Hora
Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Post Type Selectors

Footer

ARRELS DEMOCRÀTIQUES

Arrels Democràtiques

xarxes socials

  • Inici
  • Qui Som
  • Biografies
  • Enllaços d’interès
  • Dossiers especials
  • Contacta

Un projecte de

Fundacions Darder-Mascaró

Fundació Ateneu de Comissions Obreres (ACO)

Amb el suport de

Consell de Mallorca

info@arrelsdemocratiques.org

© 2023 ARRELS DEMOCRÀTIQUES · Tots els drets reservats · Avis Legal · Política de privacitat