Grup polític creat a Madrid el 1849 a partir d’una escissió esquerrana del Partit Progressista. Defensava el ple reconeixement de les llibertats individuals i el sufragi universal. Des de 1858, propugnà el republicanisme. Fou clandestí, excepte en el període del Bienni Progressista (1854-56). A Mallorca fou molt minoritari i impulsà el Centre Instructiu Republicà (1852) i el diari El Iris del Pueblo (1855), dirigit per Joaquim Fiol Pujol. En aquest periòdic, hi col·laboraren Jeroni Bibiloni, Pere Josep Gelabert, Miquel Guasp Pujol, Joaquim Quetgles Bauçà i Miquel Quetgles Bauçà i, a més dels principis generals del Partit Democràtic, defensà la figura del dirigent agermanat Joanot Colom. A partir de 1856 fins a 1868 hi va haver una societat clandestina de caràcter democràtic. Alguns dels seus militants feren part de l’Ateneu Balear. És el cas d’Antoni Vilallonga, Joaquim Fiol, Gabriel Humbert, Eusebi Pasqual i Enric Bonet. El 1866, malgrat la censura governativa, impulsà el periòdic El Porvenir. Participà en la Revolució de Setembre de 1868 i poc després es convertí, a nivell estatal i també a Mallorcda, en Partit Republicà Democràtic Federal. A Madrid, es destacà com a dirigent demòcrata el palmesà Antoni Ignasi Cervera, que fundà El Trabajador (1851), Hoja de las Barricadas (1854) i Voz del Pueblo (1855) (AM)
Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 12 pàg. 383
