Partit d’esquerra nacionalista d’àmbit balear. Fou fundat a Palma l’abril del 1934, quan es fusionaren el Partit Republicà Radical-Socialista Independent i Acció Republicana de Mallorca -ARM-. També assistiren a l’acte fundacional delegats de la Unió Republicana Federal d’Inca i de les Joventuts d’Esquerra de Felanitx. A més s’hi incorporaren molts de membres del Partit Republicà Federal de Mallorca, com Enric Molina, Jaume Ginard, Ramón Perpinyà i Joan Mas. La seva fundació fou consequència de la reorganització de les forces republicanes d’esquerres després de la derrota electoral del 1933. Es definí com a partir autònom i s’hi donaren dues tendències, la nacionalista i l’azanyista. La primera, representada pels homes més qualificats de la direcció, era molt propera al catalanisme d’esquerra i intentava sintetitzar la lluita per la democràcia política i les reformes socials que històricament representava l’esquerra republicana, amb el projecte de recobrament nacional iniciat a Mallorca amb la Renaixença. Els republicans d’esquerra seguidors de Manuel Azaña o de la seva Izquierda Republicana eren majoria entre els afiliats als pobles o als districtes de Palma i tenien una consciència nacional més diluïda. La seva estructura tendia a la d’un partit de masses. Es fonamentava en les agrupacions locals i els comitès. A Palma, l’agrupació se subdividia en diverses delegacions. Tenia un comitè executiu format per Vicente Tejada, Jaume Comas, Gómez Ibáñez, Emili Darder i Antoni Ques, i un de regional, integrat per Joan Palau Coll (Sóller), Gaspar Sabater (Palma), Bernat Jofre (Ponent), Bartomeu Sastre (Sud), Pere Oliver (Felanitx), Francesc de Sales Aguiló (Inca) i Ferran Pou (Manacor).
Va tenir un notable creixement des de la seva fundació. S’implantà a totes les Illes Balears. A Mallorca, va tenir força sobretot en els districtes populars de Palma i en alguns pobles com Felanitx, Sóller, Inca, Pollença i Montuïri. Assolí molta d’influència entre els ensenyants i fou l’organització d’esquerra més introduïda dins la pagesia. Hi coincidiren mestres, missers, metges, apotecaris, comerciants i industrials, menestrals i petits propietaris pagesos, amb obrers manuals, mariners i jornalers agrícoles. Els seus dirigents foren sobretot professionals liberals amb un alt nivell de formació. Malgrat que no va tenir cap participació en l’intent insurreccional d’octubre del 1934, foren clausurats els seus locals i empresonats alguns dels seus dirigents i militants, com el batle de Felanitx, Pere Oliver. El gener del 1936, participà en la creació del Front Popular. A les eleccions generals de febrer del 1936, dos dels seus militants, Bernat Jofre i Francesc Carreras, formaren part de la candidatura frontpopulista a Balears. Malgrat la derrota del Front Popular a Mallorca, la victòria que tengué a nivell estatal i la creació de comissions gestores d’esquerres a tots els ajuntaments permeteren una nova expansió d’ERB. Al seu si es varen constituir unes Joventuts d’Esquerra i un Secretariat d’Ensenyament, sota l’impuls de Fernando Leal Crespo. Els seus òrgans d’expressió foren el setmanari República (1934-36), que fou substituït pel diari Antorxa el 1936. El juliol del 1936, quan esclatà la Guerra Civil, fou il·legalitzat i va patir, a Mallorca, una forta repressió. Foren morts, amb judici o sense, Emili Darder, Antoni Ques, Antoni Mateu, Pere Reus, Fernando Leal, els batles d’Algaida, Mancor del Vall, Montuïri, Pollença i Porreres, els caps d’Andratx, Artà, Búger, Eivissa, Maria de la Salut, San Llorenç des Cardassar i Sóller, i prop de 200 militans més. Una part del partir pogué escapar a la repressió i es reorganitzà momentàniament a Barcelona, on constituí, el juliol del 1937, un consell executiu, presidit per Francesc de Sales Aguiló, amb Pere Oliver, com a secretari, i Mallorca Nova (1937-38), com a òrgan d’expressió. (MaM)
Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 5 pàgs. 93 – 94
Esquerra Republicana, Memoria Civil, núm. 12, Baleares, 23 marzo 1986
Punt Critic, Memoria Civil, núm. 13, Baleares, 30 marzo 1986, Antoni Serra
