La Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l’any 1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l’antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols.
El problema de la rabassa morta
El contracte de rabassa morta era un tipus de contracte emfitèutic pel qual, un rabassaire podia conrear les terres d’un propietari fins que el cep morís, el qual tardava uns 40 anys aproximadament. A partir però de finals del sXIX, a causa de la fil·loxera, els contractes s’acabaren amb molt poc temps, i els arrendetaris, veient que el cultiu de la vinya no era profitós, expulsaven els rabassaires per cultivar-hi altres plantacions.
La llei de Contractes de Conreu
Veient la conflictivitat social al camp, el govern de la Generalitat de Lluís Companys redactà una llei per protegir els camperols de ser expulsats així com dotar-lis de terres pròpies. Amb aquest objectiu, per exemple, s’establí que la durada mínima dels arrendaments havia de ser de sis anys, i que el treballador de les terres tenia el dret d’adquisició d’aquestes mitjançant l’abonament del seu valor al propietari.
Per altre banda, per evitar la confrontació amb els sectors més conservadors catalans, la llei li féu concessions en determinats aspectes; de tal manera que per l’adquisició de les terres era necessari haver-hi estat treballant per un període de 18 anys.
Com a resultat, la llei era massa moderada pels rabassaires, però a la vegada massa revolucionària pels propietaris.
Oposicions i aprovació
La llei fou aprovada pel parlament català l’any 1934. No obstant, per aconseguir tirar-la endarrere, els terratinents s’uniren per formar l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI), els quals, i juntament amb la Lliga de Catalunya, presentaren un recurs al Tribunal de Garanties Constitucionals al·legant que la Generalitat de Catalunya s’excedia de les seves competències, prioritzant els seus interessos a l’autonomia catalana.
El Tribunal de Garanties Constitucionals, en el context d’una Espanya governada per les forces de dretes, donà la raó a l’IACSI i anul·là la llei. Tanmateix, com a resposta, el Parlament de Catalunya tornà a aprovar el text íntegrament.
Finalment, el govern central pactà amb l’autonomia per tal de moderar encara més la llei i aconseguí aprobar-la
