• Skip to main content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer
  • Multimèdia
    • Vídeos
    • Documentals
    • Icones
    • Fotografies
  • Documentació
    • Articles de premsa
    • Documents històrics
  • Biografies
  • Esdeveniments
  • Organitzacions
    • Associacions cíviques i culturals
    • Institucions
    • Partits Polítics
    • Organitzacions Sindicals
    • Premsa
  • Temàtiques
    • Anarquisme
    • Comunisme
    • Conservadorisme
    • Feixisme
    • Liberalisme
    • Monarquisme
    • Qüestió nacional
    • Republicanisme
    • Socialisme
  • ENTREVISTES
    • Antifranquisme
    • Autonomia balear
    • Mallorquinisme polític
  • MEMORIAL
    • QUÈ ÉS EL MEMORIAL?
    • Amb informació
    • Sense informació
  • QUADERNS DE MEMÒRIA
  • Publicacions
    • Normes de publicació
    • Articles
Arrels Democràtiques

Arrels Democràtiques

Un projecte per a la recuperació de la memòria democràtica

  • Inici
  • Novetats Editorials
  • Activitats
  • Qui Som
  • Contacta

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Post Type Selectors
Estàs aquí:Inici / Memorial / Amb informació / Picornell Femenias, Aurora

Picornell Femenias, Aurora

Aurora Picornell Femenias, (Palma 1912 – Porreres 1937). Política i sindicalista. Membre d’una coneguda familia comunista del Molinar, fou una de les principals dirigents del Partit Comunista d’Espanya -PCE- a Mallorca durant la II República (1931-1936). Entre 1930 i 1931, fou una destacada militant de la Lliga Laica de Mallorca. El 1931, organitzà, el sindicat de sastresses. El 1932, es traslladà a València i es casà amb l’agent de la Internacional Comunista Heribert Quiñones González. El 1934, passà a Menorca, on organitgzà, amb Quiñones, el Front Únic. Després dels fets d’Octubre de 1934, impulsà la reorganització del Socors Roig Internacional. Fou responsable del secretariat de la dona del comitè provincial de Balears del PCE, i publicà nombrosos articles sobre la dona treballadora a Nuestra Palabra. Entre 1934 i 1936, participà en nombrosos mitings i assolí una gran popularitat a l’Illa. El 19 de juliol de 1936, després de l’alçament militar contra la II República, es refugià a la Casa del Poble, de Palma, i poc després fou detenguda i conduïda a la presó provincial. Traslladada a la presó de dones, el 5 de gener de 1937 va esser afusellada al cementiri de Porreres, amb tres dones més, Catalina Flaquer, Antònia Pasqual Flaquer i Maria Pasqual Flaquer. El 1987, fou objecte d’un homenatge popular i l’Ajuntament de Palma li dedicà un carrer al Molinar. També foren assassinats el seu pare Gabriel Picornell Serra, (vg. Ignasi Picornell Bestard) els seus germans Gabriel i Ignasi i el seu marit Heribert Quiñones. Els seus germans Llibertat i Joan feren part de l’expedició malloraquina que s’embarcà cap a Barcelona per participar en l’Olimpiada Popular i s’exilaren després de la guerra. (AN/DG)

Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 13  pàgs. 127-128

A la fotografia, grup de comunistes abans de partir d’excursió.  Podem identificar, d’esquerra a dreta: Ateu Martí, Jaume Campomar, Gabriel Picornell, Josep Julià, Miquel Llabrés  i Aurora Picornell)

Vint-i-set anys. Casada. Treballava de sastressa i pertanyia al Partit Comunista. Aurora ha esdevingut un personatge gairebé mític dins l’esquerra mallorquina, degut al seu voluntarisme romàntic posat al servei de la classe obrera i a la seva vinculació amb un altre personatge, certament brillant i enigmàtic, anomenat Heribert Quiñones. Pertany, Aurora, a una familia greument ferida per la repressió. El seu pare i dos germans foren assassinats per les carreteres de Mallorca. El seu espòs, Quiñones, morí a la postguerra, afusellat a Madrid, amb l’espinada destrossada per les torture, cloent, així, amb sang, una història plena d’aventura. Sembla que Aurora, la nit del devuit al denou de juliol del trenta-sis, va estar a la Casa del Poble. Ben entrada la nit, mentre es consumien les darreres esperances en el despatx del Governador Espina, va comparèixer al Govern Civil. Algú recorda la seva veu entre els ecos del passat. “Me’n torn a la Casa del Poble i ja veurem què passa“. Trob altra volta el seu rastre a la presó provincial. Roman allí fins que s’habilita la presó de dones del carrer d’En Sales i hi és traslladada, juntament amb les altres preses. Serva bon ànim Aurora. Pren lliçons de francès d’una companya de presidi, Maria Lluïsa Marquès, fins que se n’assabenta el director del centre i li ho prohibeix. A les darreries de la seva vida, tot i que externament servava el seu mateix ànim dur i il·lusionat, un guspireig d’amargura tacava el seu esguard. La revolució. La revolució? Ai, la revolució …! Bayo s’havia retirat el setembre de Porto Cristo i Mallorca era safreig de sang. Estava convençuda que la matarien. Deia sovint a la seva amiga, Maria Lluïsa:  Em mataran, Maria Lluïsa, em mataran. La mataren. Dia cinc de gener, vetlla de la festivitat dels Reis, l’encarregada de la presó, cridà el seu nom des de la porta. Cridà quatre noms: Aurora Picornell, Catalina Flaquer i Antònia i Maria Pasqual i Flaquer. I afegí:  Salgan, que las piden. Era entrada de fosca i, Aurora, va comprendre que havia arribat el moment tantes vegades pressentit. No va enutjar-se gaire. Em duen a matar Maria Lluïsa. Mira, m’en duc aquest cabdell de fil. Si demà seguesc amb vida, sigui on sigui, te’l faré arribar. Naturalment el cabdell no va arribar. Una presa va poder veure de biaix, pel petit espai de visibilitat que deixaven els llistons d’una finestra, com les quatre dones eren obligades a pujar a un cotxe. Ningú més, que vulgui contar-ho, les va poder veure amb vida. Diuen, asseguren, que les monges del Puig de Sant Miquel, feren befa de les quatre dones que se’n duien a matar. Un bombardeig de l’aviació republicana, havia causat la mort d’una nina asilada en el convent del Temple “¿Veis – diuen, diuen, diuen – Veis, monges – diuen-, aquestes dones són comunistes. Són roges. Són les culpables de la mort de la nina.” I diuen, diuen, diuen, que les insultaren. Cas de ser cert, camí del cementiri de Porreres, Aurora degué morir amb el clixé de les monges, inesborrable en el cervell, acomiadant-la: Adéu Aurora, adéu, desitjoses que la seva mort pogués apaivagar la ràbia que els havia produït la mort de la nina. Potser és cert. Potser és mentida. La fantasia popular té una enorme facilitat per reproduir la passió de Crist, però si apunt aquesta incidència és perquè l’he poguda recollir de diferents llavis. El que sembla indiscutible, és que Aurora fou assassinada a Porreres. Amb les roges del Molinar. L’endemà, dia dels Reis, una dona de Porreres, sense  gaire escrúpols, mostrava a una veïna una parell de pintetes de colors. Ahir degueren matar dones a La Creu. Havien mort dones. Un personatge tristíssim del feixisme ciutadà, hores més tard, entrava en un cafè d’Es Molinar i demanava beguda, feliç. En un moment determinat, es treia uns sostenidors de la butxaca. Mirau, mirau -deia- són els sostenidors d’Aurora.

Llorenç Capellà. Diccionari Vermell, pàgs. 131 – 133

——————————————
 

Aurora Picornell. Memoria Civil, núm. 30, Baleares, 27 julio 1986. Antoni Nadal

Llibertat Picornell, acarant una història pròpia plena d’infortuni. Memoria Civil, núm. 30, Baleares, 27 julio, 1986. Llorenç Capellà

Aurora Picornell (1910 – 1937). Lluc, gener-febrer 1978. Antoni Serra

La mort d’Aurora Picornell una veritat crua. Lluc, gener-febrer 1978. Llorenç Capellà

Cinc assassinats. Diari de Balears 07/01/2010. Llorenç Capellà

La passió, segons les rogetes del Molinar. Ara | Horitzons  | Diari de Balears. Ander Zurimendi

Aurora. Biel Florit | Diari de Balears

El cruel asesinato de Aurora Picornell, la pasionaria de Mallorca. Publico /07/07/2013

Aurora Picornell
La lluta mai no mor Francesca Bosch
Introducció M. López Crespí———————————————-
AURORA PICORNELL ESCRITS (1930 – 1936)

Acte públic a la Casa del Poble de Palma – UGT, dia 31 de gener de 2013. Debat sobre el llibre: Aurora Picornell.  Escrits 1930-1936, i altres veus a Mallorca en defensa de les treballadores. (PDF) (recopilació a cura de Josep Quetglas) On ho hagi una treballadora que digui no, hi és Aurota.
AURORA PICORNELL
Feminismo, comunismo y memoria republicana en el siglo XX
DAVID GINARD FÉRON (ESCRITOR)
Aurora Picornell Femenias (1912-1937) es un paradigma de activista comunista juvenil de la Europa de entreguerras. Nacida en una familia obrera mallorquina, desde muy joven se comprometió con diversas causas sociales progresistas, en abierta transgresión al modelo tradicional de mujer hegemónico entonces. Antes de cumplir los 20 años ya era una conocida colaboradora de la prensa republicana y de izquierdas y dirigente local de la Liga Laica y del Sindicato de Sastrería. En 1931 se afilió al PCE, impulsando durante los años republicanos el grupo femenino, la sección de pioneros y el Comité Provincial del Socorro Rojo Internacional. Fue la primera difusora del Día de la Mujer Trabajadora en las Baleares. Su matrimonio y colaboración política con el célebre agente de la Komintern Heriberto Quiñones González, así como su carisma y capacidad oratoria, la convirtieron en la militante local más popular del PCE siendo conocida como “la Pasionaria de Mallorca”. A raíz del golpe de Estado de julio de 1936 fue detenida y encarcelada. Su asesinato en enero de 1937, durante la única “saca” de presas realizada en la cárcel femenina de Palma, fue uno de los episodios más dramáticos de la represión franquista en la isla. A raíz de su terrible muerte, se convirtió en una figura icónica femenina del comunismo español. De este modo, la posthistoria de Aurora Picornell condensa los vaivenes del proceso de recuperación de la memoria democrática y republicana desde la Guerra Civil hasta nuestros días.
Articles Relacionats:
Francesc de Villalonga Fàbregues
Alexandre Rosselló Pastor
Jorge Semprún Maura

Arxivat com a: Amb informació, Biografies, Biografies portada, Memorial Etiquetat com a: Comunisme

Barra lateral primària

Categories

Temàtiques

Anarquisme Catolicisme Comunisme Conservadorisme Feixisme Liberalisme Monarquisme Moviment Obrer Nazisme Qüestió nacional Republicanisme Sindicalisme Socialisme

BIOGRAFIES

Riera Ramon, Josep

  • Jeroni Alomar Poquet
  • Joan Ordinas
  • Porcel Torres, Miquel

▸ Mes Biografies

Partits polítics

Unió Republicana (1934)

  • Partit Liberal Fusionista
  • Partit Comunista de les Illes Balears
  • Esquerra Republicana Balear

▸ Més partits polítics

Memòria històrica

Activitats Amb informació Antifranquisme Articles Articles de premsa Associacions cíviques i culturals Autonomia balear Biografies Biografies portada Cultura Obrera Diari de Balears Diario de Mallorca Documentals Documents històrics Edifici El Abuelo El Dia El Obrero Balear El Socialista Entrevistes Esdeveniments Institucions Justícia Social Mallorquinisme polític Memoria Civil / 1936 - 1987 Memorial Mundo Obrero Novetats Novetats Editorials Organitzacions Organitzacions Militars Organitzacions Sindicals Partits Polítics Premsa Publicacions Revista Lluc Vida Socialista Última Hora
Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Post Type Selectors

Footer

ARRELS DEMOCRÀTIQUES

Arrels Democràtiques

 

  • Twitter
  • Instagram
  • Inici
  • Novetats Editorials
  • Activitats
  • Qui Som
  • Contacta

Un projecte de

Fundacions Darder-Mascaró

Fundació Ateneu de Comissions Obreres (ACO)

Amb el suport de

Consell de Mallorca

democratiquesarrels@gmail.com

© 2025 ARRELS DEMOCRÀTIQUES · Tots els drets reservats · Avis Legal · Política de privacitat
Web feta per La Nave Nodriza