L’Olimpiada Popular del 1936 a Barcelona va néixer com una resposta davant les Olimpíades de Berlín, el mateix any, organitzades pel règim nacionalsocialista amb el vistiplau del Comité Olímpic Internacional (COI) i que eren enteses com unes olimpíades que qüestionaven l’ideal olímpic de pau i solidaritat entre els pobles de la Terra. La idea de l’Olimpíada Popular era fruit de les organitzacions de l’esquerra i per part del món esportiu la resposta va ser desigual: hi va haver federacions que deixaren participar els seus atletes, d’altres no, sota sancions o prohibició explícita. Els mitjans de comunicació també respongueren de manera diversa: El Mundo Deportivo els va donar suport incondicional mentre que La Veu de Catalunya els criticava i el Xut en feia befa. Els atletes hi participaren en 16 esports distints (furbol, tennis, bàsquet, boxa, atletisme, lluita, pilota basca i escacs entre d’altres). Es va intentar afavorir la participació de les dones i es classificaren els atletes en tres categories: d’elit, experts i aficionats. S’establiren tres àmbits de participació: nacional, regional i local. D’aquesta forma hi pogueren participar països i regions sense independència política com eren el Marroc francès, Argèlia, Alsàcia, el Marroc espanyol, Euskadi, Galicia, Palestina, Catalunya o un equip de jueus emigrats, juntament amb els equips d’Anglaterra, França, Holanda o Suïssa. Acudiren a la ciutat prop de 20.000 visitants. El dia de la inauguració va coincidir amb l’alçament militar i el seu sufocament. Els esdeveniments revolucionaris posteriors deixaren aquestes olimpíades en una simple anècdota. Hi anaren unes 600 persones de Mallorca, entre elles l’equip del Balears que hi participava. Els seus jugadors restaren a zona republicana en esclatar la guerra.
La Segona República a Mallorca, Albert Herranz Hammer / Joana Maria Roque Company, Miquel Font Editor, pàg. 80
