• Skip to main content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer
  • Biografies
  • Documentació
    • Publicacions Periòdiques
  • Multimèdia
    • Videos
    • Iconos
    • Àudios
    • Fotos
  • Esdeveniments
  • Exili
  • Memorial
    • Mallorca
    • Menorca
    • Eivissa
    • Formentera
  • Organitzacions
    • Associacions cíviques i culturals
    • Institucions
    • Partits Polítics
    • Organitzacions Sindicals
  • Temàtiques
    • Anarquisme
    • Comunisme
    • Conservadorisme
    • Dreta autoritària
    • Feixisme
    • Feminisme
    • Liberalisme
    • Monarquisme
    • Qüestió nacional
    • Republicanisme
    • Socialisme
  • QUADERNS DE MEMÒRIA
  • Enllaços d’interès
Arrels Democràtiques

Arrels Democràtiques

Un projecte per a la recuperació de la memòria democràtica

  • Inici
  • Novetats
  • Activitats
  • Qui Som
  • Contacta

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
Estàs aquí:Inici / Biografies / Ignasi Picornell Bestard

Ignasi Picornell Bestard

Uns seixanta anys. Casat. Pertanyia al Partit Comunista i treballava de metal·lúrgic a la Fundició Mallorquina. Aquest home, Ignasi Picornell, és l’eix d’una familia especialment represaliada. Dels tres fills que tenia, dos foren assassinats per les carreteres de Mallorca i l’altre, anomenat Joan, va morir en un camp de concentració nazi. De les quatre filles, la petita, Llibertat, va tenir la sort de trobar-se a Barcelona quan esclatà la rebel·lió militar i, a la caiguda de Catalunya, es va exiliar a França. Una altra, Aurora, casada amb Heribert Quiñones, afusellat a Madrid els primers anys de la postguerra, fou assassinat en el cementiri de Porreres. És una història, la d’aquesta família, certament tràgica. No ho albirava Ignasi Picornell, tot i que estava tancat a Can Mir, el vespre que li digueren que el posaven en llibertat. Ignorava que volien assassinar-lo. El seu gendre, Sebastià Ferretjans, li va encarregar un rellotege. “Digau a Na Joana que em dugui el rellotge que vaig deixar sobre la tauleta de nit.” Ignasi Picornell, serè i feliç, li allargà el seu: “Agafa el meu. Ja me’l tornaràs quan t’amollin. ” Sembla que el despenyaren per un barranc, prop de Calvià.

Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg. 131

Articles Relacionats:
Bernat Jofre Roca
Bartomeu Fons i Jofre de Villegas
Jaume Campomar Reinés

Arxivat com a: Biografies Etiquetat com a: Comunisme

Barra lateral primària

Categories

Temàtiques

Anarquisme Catolicisme Comunisme Conservadorisme Dreta autoritària Feixisme Liberalisme Monarquisme Moviment Obrer Nazisme psoe Qüestió nacional Republicanisme Sindicalisme Socialisme ugt

BIOGRAFIES

Miquel Àngel Colomar Moyà

  • Antoni Amer Llodrà (Garanya)
  • Jeroni Alomar Poquet
  • Joan Ordinas

▸ Mes Biografies

Partits polítics

Front d’Esquerres

  • Partit Liberal Fusionista
  • Partit Comunista de les Illes Balears
  • Esquerra Republicana Balear

▸ Més partits polítics

Memòria històrica

Activitats Associacions cíviques i culturals Biografies Biografies portada blocs.mesvilaweb Cultura Obrera Diari de Balears Diario de Mallorca Documentació Documentals Edifici Eivissa El Abuelo El Dia El Obrero Balear El Socialista Esdeveniments Formentera Institucions Justícia Social Mallorca Memoria Civil / 1936 - 1987 Memorial Menorca Mundo Obrero Novetats Novetats Editorials Organitzacions Organitzacions Militars Organitzacions Sindicals Partits Polítics Premsa Publicacions Periòdiques Revista Lluc Vida Socialista Última Hora
Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages

Footer

ARRELS DEMOCRÀTIQUES

Arrels Democràtiques

xarxes socials

  • Inici
  • Qui Som
  • Biografies
  • Enllaços d’interès
  • Dossiers especials
  • Contacta

Un projecte de

Fundacions Darder-Mascaró

Fundació Ateneu de Comissions Obreres (ACO)

Amb el suport de

Consell de Mallorca

info@arrelsdemocratiques.org

© 2022 ARRELS DEMOCRÀTIQUES · Tots els drets reservats · Avis Legal · Política de privacitat