Uns trenta-quatre anys. Fadrí. Treballava de sabater a a n’Estrany i pertanyia al Partit Comunista. Paria una greu i, a la vegada, inofensiva dolència: era sord. Era absolutament sord. Ignor com es va produir la seva detenció, però a principis de gener del trenta-set, el trobam detingut en una cel·la de la comissaria situada a la Plaça de Santa Magdalena de la Ciutat de Mallorca. Possiblement era la tarda del cinc de gener, quan hi portaren un cunyat seu, Sebastià Ferretjans. Eren un quinze homes empresonats i tots sabien que el fet de ser reclosos en aquella estança, equivalia a estar en capella. A entrada de fosca, obriren la porta i digueren quatre noms. Un d’ells era el de Gabriel Picornell. No va exterioritzar cap ensurt, ni va parlar gaire. Va abraçar el seu cunyat. Aquest, amb un nuu a la gola, va gosar dir-li: Biel, per ventura aquí on vas mos hi vorem. Avui et toca a tu, demà a mi. Amb fil de ferro els fermaren els canells i asseguren que els quatre caigueren assassinats en el Camí Roig.
Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg. 133
