Antonio Espina Garcia ▸ Arrels Democràtiques

(Madrid 1894 – 1972) Escriptor i polític. Adscrit a l’avantguardisme, és un dels més destacats autors de la literatura deshumanitzada i intel·lectualista del primer terç del s.XX. Destaquen les seves obres poètiques Umbrales (1918) i Signario (1923), les narracions Pájaro pinto (1927) i Luna de Copas (1929), i Romea o el comediante (1931). El 1936, fou nomenat governador civil de Segòvia i, poc després, el 9 de juliol, ocupà el càrrec de governador civil de les Balears i en fou el darrer governador republicà. Dias abans d’esclatar la Guerra Civil, el comandant militar de Balears, Manuel Goded, li havia promès que no s’aixecaria contra la República. Així, el 18 de juliol, rebutjà les súpliques dels dirigents del Front Popular, que demanaven armes per a les organitzacions obreres, L’endemà, 19 de juliol, els militars s’aixecaren a Palma i fou destituït a punta de pistola per tres oficials dels Jinetes de Alcalá, i després empresonat al fort de Sant Carles (Palma). Poc després va esser traslladat a Bellver. Hom intentà d’incloure’l en un intercanvi de presoners i, en un destructor nacional, arribà prop de Barcelona. El canvi no s’arribà a produir i, retornat a la seva cel·la de Bellver intentà de suïcidar-se. Fou traslladat a la infermeria de la presó provincial i després al manicomi de Palma (gener de 1938). La seva causa sumaríssima fou suspesa momentàneament. Al finals de 1938, passà de nou a la presó i finalment, poc després d’acabar la guerra, fou absolt per un tribunal militar. Anà a Madrid, on es dedicà de nou a la literatura. El 1945, s’exilià a França i, el 1947, a Mèxic. El 1958, tornà a Espanya on publicà biografies i contes infantils (AM)

Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 5 pàgs. 73

Antonio Espina, Memoria Civil, núm. 9, Baleares, 2 marzo 1986, Cristobal Serra

El governador civil Antonio Espina i la Guerra Civil, David Ginard , historiador i professor