Pasqual Flaquer, Maria ▸ Arrels Democràtiques

Vint-i-tres anys. Casada amb Josep Julià, també assassinat. Pertanyia al Partit Comunista i treballava en una tenda de confecció anomenada San Antonio, situada a la Plaça d’En Coll de la Ciutat de Mallorca. Com tota la seva familia era nascuda a Capdepera, però s’havia criat en Es Molinar. Quan esclatà la revolta militar, s’amagà a la casa dels conserges d’una fàbrica de curtits que hi havia en el mateix barri. Trigaren a trobar-la, tot i que els falangistes sospitaven que era allí. Quan anaven a registrar, ella s’amagava dins una alfàbia. Poca gent coneixia l’amagatall. La indispensable. Un dia, un home va apropar-se a la seva filla Natàlia, de tres anys, que jugava al carrer. Ambdós representaren la comèdia de Na Caperutxeta Vermella. Nineta, què noms guapa? Vols un caramel·lo. Parlaren. Potser jugassin. I després: Vols motls de caramel·los, petita? Idò m’has de dir on està amagada la teva mare i també n’hi durem. D’aquesta manera detingueren Maria Pascual i la tancaren a la presó de dones del carrer d’En Sales de la ciutat. No l’afectà gaire la detenció. El deu de desembre del trenta-sis va escriure la darrera carta a la família: … pronto os mandaré el nuevo jersey. Resultará muy bonito, es una lana estupenda … Hoy he tenido la nena, se pone muy gorda. Al cap de tres setmanes, dia cinc de gener del trenta-set, l’assassinaren a La Creu de Porreres, juntament amb la seva mare, la seva germana Antònia i Aurora Picornell. A la matinada del dia sis, el fosser es queixava a un grup d’homes que encara romanien pel cementiri. Quan mateu qualcú, procurau deixar-lo ben mort, perquè la més guapa de les al·lotes encara pantaixava. Aurora era guapa. Potser pantaixava, mentre s’escolava la vida del seu cos, cosit a ganivetades. Hores després, es presentaren a la presó alguns familiars amb la nina, Natàlia, que duia a mostrar a la seva mare les juguetes dels Reis. Els comunicaren que les quatre dones havien estat bescanviades.