(Palma 1899 – Bogotà 1956) Polític, científic i escriptor. Llicenciat en ciències, per la Universitat de Barcelona el 1921. Fundà amb Andreu Crespí el col·legi Cervantes de Palma, del qual fou director. Ocupà càrrecs directius a l’Associació per la Cultura de Mallorca, el 1924. Fou organitzador i habitual conferenciant: destaca la conferència que donà a la Casa del Poble de Palma, el 24 de març de 1929, sobre Biología social higiénica. Va esser professor ajudant d’història natural. El 1928 inicià la seva col·laboració a la revista La Nostra Terra i el 1930 ingressà en el Partit Republicà Federal, pel qual es presentà candidat per Palma a les eleccions del 12 d’abril de 1931, però no sortí elegit. El mateix any es proclamà la República i s’impugnaren les eleccions, al·legant anomalies. Es nomenà una Comissió Gestora, de la qual va esser membre. Les eleccions es repetiren i fou elegit regidor, i se’l féu tinent de batle. Realitzà una gran activitat cultural i política durant tota la República, en què destaquen els cursets de català que professava. Va esser membre fundador d’Acció Republicana (1932) i d’Esquerra Republicana Balear el 1934 i un dels redactors de l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de 1931. Signà el Manifest del Comitè de relacions entre Catalunya i Mallorca. Quan esclatà la Revolució d’octubre de 1934, va esser destituït del seu càrrec a l’Ajuntament de Palma i se’l rehabilità l’any seguent. També signà la Resposta al missatge dels catalans, el maig de 1936. En l’aspecte professional, va esser nomenat professor de l’Institut d’Inca (1933), càrrec que exercí fins que esclatà la Guerra Civil. Quan això passà. es trobava a Barcelona, on restà dedicat a l’ensenyament i el juliol de 1937 fou elegit president del Consell Executiu d’Esquerra Republicana Balear a Catalunya. Dirigí Mallorca Nova, on publicà una lloança a Mallorca, un poema contra la represió feixista i el manifest Per Mallorca i per la Llibertat, arran de l’assassinat d’Emili Darder. A principis de febrer de 1939, passà la frontera i fou breument internat al camp de concentració d’Argelés sur Mer (França). Abans de l’invasió de França, marxà a Amèrica. El 1940 s’establí a Colòmbia on muntà una llibreria i es dedicà a l’ensenyança universitària de biologia. Publicà diferents articles als Quaderns de l’Exili de Mèxic, preparà actes i actuà de secretari del Patronat de Cultura Catalana. A Bogotà, publicà Miquel dels Sants Oliver, poeta i humanista, B. Rosselló Porcel, català de Mallorca (1952) i Cuatro cartas, cinco poetas.
Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 1 pàgs. 41-42
 Francesc de Sales Aguiló i Emili Darder als enderrocaments per a l’apertura del carrer Gilebert de Centelles |  Jaume Bauçà, Emili Darder, Joan Manent, Francesc Julià i Francesc de Sales Aguiló a una entrega de diplomes als infants. ————————————————————— |
 1931. Francesc de Sales Aguiló, Emili Darder, el ministre del govern republicà Lluís Nicolau d’Olwer a l’acte d’entrega del castell de Bellver a la ciutat, a l’esquerra de l’imatge Francesc Julià. |  Francesc de Sales Aguiló |
Francesc de Sales Aguiló, Memoria Civil, núm. 26, Baleares, 29 junio 1986, Antoni Nadal
MALLORCA NOVA Mallorca! Mallorca Nostra! la dels bons Mallorquins! Mallorca, la dels que t’estimen com jo t’estim; la dels que per estimar-te com a fills han vost tallada sa vida per les mands dels teus botxins, regant amb la seva sang les voreres dels camins, que guarden en llurs cunetes el testimoni del crim, Mallorca! Mallorca Nostra! Quan podràs escoltar el crit de la teva llibertat, que viu dins els nostres pits, un crit fort que sobrepassi l’altura de tots els cims que arribi a totes les valls on dormen els mallorquins? Ja tornaràs a ser nostre: T’ho prometen els teus fills. Aquells que per estimar-te estan lluny de tu, sofrint; disposats a alliberar-te donant ña cara i el pit, per posar-te altra vegada en les mans dels mallorquins. Tu tornaràs a ser nostra. t’ho prometen els teus fills.
Francesc de Sales Aguiló Mallorca Nova 4 d’agost de 1937
