Andreu Crespí Salom ▸ Arrels Democràtiques

(Palma 1896 – 1982) Polític, pedagog i científic. Estudià diverses carreres a Madrid i a Barcelona, on es llicencià en ciències, participà en el II Congrés Universitari Català (1918), presidí l’Associació Catalana d’Estudiants (1920-21) i col·laborà en la publicació humorística L’Estevet. Tornat a Palma, fundà, amb Francesc de Sales Aguiló, el Col·legi Cervantes (1922), des d’on intentà una renovació pedagògica basada en el respecte a la identitat dels alumnes, l’ús de mètodes actius i el respecte als drets humans. Com a científic, col·laborà a diverses publicacions catalanes, com La Revista i el Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural. Es dedicà també a l’arqueologia i estudià algunes coves funeràries, sobretot la de Son Mulet. El 1927, ingressà en el Partit Republicà Federal –PRF-. A les eleccions municipals d’abril del 1931, fou elegit regidor a Palma pel PRF. Després de la proclamació de la II República, s’afilià, el maig del 1931, al Partit Socialista Obrer Espanyol –PSOE-, del qual va esser un dels primers intel·lectuals. Fou membre del comitè de l’organització socialista de Palma i de l’executiva de la Federació Socialista Balear, de la qual fou elegit secretari el 1932 fins a desembre del 1933. Formà part de la redacció d’El Obrero Balear. A les eleccions municipals repetides de juny del 1931, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Palma del PSOE. El 1932, va esser nomenat tinent de batle, càrrec que ocupà fins al 1934, quan l’Ajuntament fou suspès a causa de la Revolució d’octubre. Per aquest motiu marxà a París, on residí fins a gener del 1935. Com regidor, participà en les comissions d’hisenda, foment, beneficiència i sanitat, govern, policia i cultura, i impulsà el Pla de Construccions Escolars. Col·laborà en l’organització de l’Hospital, en la planificació de mercats i en la reconstrucció dels escorxadors. Com a membre de la Diputació Provincial de les Illes Balears, s’encaregà de la Clínica Mental i de l’Orfenat. Defensà la cultura mallorquina i promogué l’ús del català. Va esser comptador i vocal de la Junta de l’Associació per la Cultura de Mallorca, i col·laborà a La Nostra Terra i al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. El juny del 1936, signà el manifest de solidaritat amb els catalans. Entre 1934 i 1936, va ocupar la càtedra de fisica i química de l’Institut de Felanitx. El febrer del 1936, recuperà el càrrec de regidor de l’Ajuntament de Palma, però dimití perquè tenia el de director de l’esmentat institut. Fou vice-president de la Lliga Laica, organització que tenia per objectiu la laïcització de l’escola. Dins el PSOE, pertanyia a la tendència prietista. Quan es produí l’aixecament militar de juliol del 1936, fou empresonat, primer al castell de Bellver, i després al camp de concentració de la Fontsanta de Sant Joan (gener-març 1937), a Can Mir (Palma) i a la pressó provincial. El setembre del 1937, fou condemnat a 30 anys de presó pel delicte d’adhesió a la rebel·lió. Fou alliberat el 1942 i encara va esser desterrat durant mig any a Alzira (País Valencià). Inhabilitat per a la docència pública, es dedicà a l’ensenyament privat.