Agrupació obrera clandestina organitzada a Palma el 1870. D’ideologia anarquista defensava les tesis de l’aliança europea homònima, creada per Bakunin el 1868. Els seus principals membres (Francesc Tomàs Oliver, Antoni Garcia, Joan Vidal, Joan Frau) pertanyen al grup internacionalista del Centre Federal de Societats Obreres -CFSO-. El seu ideari propugnava l’abolició de l’estat, de la propietat privada i de les classes socials, i defensava la propietat col·lectiva de la terra i dels mitjans de producció. El 1872, les denúncies de grups marxistes, per la influència creixent que tenia sobre l’Associació Internacional de Treballadors -AIT-, motivaren la seva dissolució. El seu òrgan de premsa era La Revolución Social.
Partit polític creat a Mallorca el gener de 1932, arran d’una escisió del Partit Republicà Federal de Mallorca. La ruptura de Lerroux amb Azaña i la seva Acció Republicana (formada bàsicament per un grup de intel·lectuals prestigiosos) provocà una gran confusió en les agrupacions republicanes (adherides, fins a aquell moment a l’únic partit republicà, l’esmentat PRF de Mallorca, ja que es crearen, almenys, quatre partits republicans: el Partit Republicà Democrata Federal, els fidels al Partit Republicà Federal de Mallorca i l’Acció Republicana de Mallorca que perdurarà fins abril de 1934 que es fusionà amb el Partit Republicà Radical Socialista per crear Esquerra Republicana Balear. Entre els creadors d’Acció Republicana cal esmentar Emili Darder, Pere Oliver, Francesc de Sales Aguiló, Bernat Jofre i Josep Serra Pastor. Es tractava d’un partit mallorquí nacionalista relacionat amb Acció Republicana d’Azaña que, aleshores, defensava l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Acció Republicana de Mallorca promogué l’Estatut i la lluita per a la normalització lingüística, a més de preocupar-se per temes tan importants com la sanitat, l’urbanisme i l’educació. El partit s’estengué per tot Mallorca i el gener del 1933 comptava amb 43 consells locals. El novembre del mateix any, féu part d’una candidatura republicana socialista amb el Partit Socialista Obrer Espanyol i els radicals socialistes. Des del gener de 1934, el seu òrgan d’expressió era el setmanari República.
Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol.1, pàg.25
Esquerra Republicana, Memoria Civil, núm. 12, Baleares, 23 de març de 1986
