Avantprojecte d’Estatut de les Illes Balears de 1931 és un text impulsat per l’Associació per la Cultura de Mallorca que fou aprovat per una assamblea al juliol del mateix any. Malgrat això no prosperà per diverses causes.
Antecedents
La constitució de la Segona República obria la porta que les regions poguessin assolir un règim d’autonomia. Per això diversos partits de l’illa portaven la redacció d’un estat d’autonomia al seu programa com el com el Centre Autonomista, el Partit Liberal Regionalista d’Eivissa i el Partit Regionalista de Mallorca.
Redactors
- Per l’Associació per la Cultura de Mallorca: Guillem Forteza, Joan Pons i Marquès, Miquel Font i Gorostiza, Elvir Sans, Francesc de Sales Aguiló Forteza i Emilia Darder (que la presidia).
- Per la Cambra Provincial d’Indústria, Comerç i Navegació: Guillem Roca Waring i Josep Casasoves i Obrador (que la presidia).
- Per la Cambra Oficial Agrícola: Ernest Mestres.
La qüestió menorquina
Els representats menorquins decidiren no participar a l’assamblea per diverses raons: en primer lloc la tradicional por del centralisme mallorquí des dels sectors progressistes majoritaris a la balear menor, un altre era la manca de contingut polític de l’Avantprojecte que marcadament tenia un caire econòmic i administratiu, i finalment la divisió dins els represenats menorquins sobre el procés autonòmic i el futur de l’illa.
- Autonomia Balear: Una facció minoritària dessitjava participar en el procés autonòmic amb la resta del les illes però a causa del seu nombre reduït no imposaren les seves tesis.
- Autonomia amb Catalunya: Una part important dels representats menorquins veien possible una autonomia de Menorca juntament amb Catalunya. Aquesta proposta es defensava per les relacions extretes de l’illa amb el Principat més que amb Mallorca.
- Autonomia de Menorca: Un tercer corrent defensava una autonomia de Menorca tota sola amb cap relació ni amb la resta de l’arxipèlag ni amb Catalunya.
La qüestió catalana
La relació amb Catalunya també va ser un dels temes que dividiren els representants, ja que l’Avantprojecte manifestava l’entitat total de les illes per assolir l’autogovern i això xocava amb els postulats que defensaven una relació més estreta amb Catalunya.
Per una banda, el diputat a les Corts Espanyoles Gabriel Alomar i Villalonga havia defensat la integració de les Illes Balears dins l’autonomia catalana per diverses raons com el dèficit de tradició política insular, l’estreta relació històrica i cultural amb Catalunya i la impossibilitat de federar les dues regions com proclamava l’article 13 de la Constitució de la República.
Altres representants en contra de l’article que separava l’arxipèlag del Principat varen ser l’Associació per la Cultura de Mallorca, l’Ajuntament de Felanitx i els representants menorquins.
L’assemblea
Els dies 20, 21, 22 i 23 de juny de 1931, el Teatre Principal de Palma va acollir una assemblea que havia d’aprovar l’Avantprojecte. La trobada va ser impulsada per Francesc Julià, president de la Diputació Provincial.
Hi estaven convocats 174 representants entre associacions i corporacions municipals. Així, és destacable l’ausència ja explicada dels menorquins i la participació amb reticències del enviats d’Eivissa. També a Mallorca hi va haver municipis que no enviaren representants com els de Costitx, Deià, Escorca, Fornalutx, Lloseta, Marratxí, Maria de la Salut, Valldemossa, Muro, Capdepera, Búger, ses Salines, Santa Margalida i Son Servera.
Malgrat tot, l’Avantprojecte va ser aprovat amb algunes esmenes pels representants reunits.
El fracàs i els intents posteriors
La fi de la iniciativa autonòmica va ser causada per diversos factors alguns ja explicat com l’absència dels ajuntaments menorquins. Un altre causa va ser la poca consciència d’autogovern dins la societat illenca ja que només els regionalistes i els republicans federals eren partidaris de l’autonomia. Les forces polítiques restants també tingueren dubtes, per exemple l’esquerra (socialistes i comunistes) era temorosa de què el poder autonòmic estigués en mans de la dreta, per altre part les forces conservadores no varen ser conscients de les possibilitats d’una autoritat regional forta. També és important el canvi polític a nivell estatal quan la dreta va pujar al poder (Bienni Negre) que va intentar posar fre al procés autonòmic.
A finals de 1932 a instàncies de la Diputació s’intentà reunir els representants dels ajuntaments però Menorca tornà a no assistir-hi. La victòria del Front Popular va fer que la primavera-estiu de 1936 s’intentàs rellançar el procés autonòmic sobretot des del regionalisme i el republicanisme federal, en aquesta darrera temptativa cal destacar l’absència de l’esquerra nacionalista. Així l’aixecament militar del 19 de juliol acabà amb qualsevol possibilitat i el debat de l’autogovern de les Illes no es tornà obrir fins als anys 70.
Bibliografia consultada
- BELENGUER, E. Història de les Illes Balears. (Volum III) Del segle XVIII borbònic a la complexa contemporeneïtat. Barcelona: Edicions 62, 2004. 272-273 p.
- COLOM, B. Els estatuts d’autonomia de les Balears. Palma: Edicions Documenta Balear, 2009. ISBN 978-84-96841-98-7
- DIVERSOS AUTORS. Història de Mallorca. Volum II. Palma: Editorial Moll, 1982. 303-305 p.
- DIVERSOS AUTORS. Història de les Illes Balears. Palma: Edicions Documenta Balear, 2000. 289-290 p.
