José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia (Madrid, 24 d’abril de 1903 – Alacant, 20 de novembre de 1936) fou un polític falangista espanyol, fundador i ideòleg del partit Falange Española. La seva germana, Pilar Primo de Rivera, va ser nomenada per ell mateix cap de la Secció Femenina del partit. Era el fill primogènit de Miguel Primo de Rivera, dictador d’Espanya durant el regnat d’Alfons XIII. Fou processat, condemnat a mort i executat pel govern de la II República espanyola, en la primera etapa de la Guerra Civil Espanyola.
Primers anys
José Antonio Primo de Rivera va néixer a Madrid el 24 d’abril del 1903. Era el fill gran del general Miguel Primo de Rivera, cap del govern i dictador sota la monarquia d’Alfons XIII. La seva mare va morir quan tenia cinc anys, i posteriorment va ser criat per la germana del pare. Rebé educació a casa, privadament, i hi va aprendre anglès i francès. A la universitat, no va assistir a les classes fins al segon any. Va passar les seves vacances d’estiu a la finca d’un oncle, on va aprendre a muntar a cavall i a caçar. Del seu pare va heretar el títol de marquès d’Estella (Navarra). Mai no es va casar.
Estudis
Estudià la carrera de Dret, encara que la va començar al segon curs. Després de llicenciat i acabat el servei militar, va fer estudis d’ampliació de Dret. Amb el decret d’autonomia universitària de 1919, que permetia les associacions d’estudiants, va formar part de la direcció de la nova Associació d’Estudiants de Dret, dirigida pel seu amic, el també feixista Ramón Serrano Suñer, antagònica de l’Associació d’Estudiants Catòlics, dirigida per José María Gil-Robles.
Servei militar
Acabà la llicenciatura el 1922, mentre el seu pare exercia de dictador. Posteriorment, féu el servei militar en els Dragrones de Santiago. El juny de 1925 va ingressar a l’Orde de Sant Jaume. Per ser universitari, va poder escollir la modalitat de “voluntari d’un any”, i acabà el servei amb el grau d’alferes de complement. José Antonio Primo de Rivera visqué molt de prop el cop d’Estat que va col·locar el seu pare al capdavant del govern. Acabat el servei militar, encara passarà uns quants mesos ampliant els seus estudis de dret.
Carrera política
L’any 1930 va ingressar a la Unió Monàrquica, per a defensar el seu pare.[1] El 1931 es presentà a les eleccions generals però no va obtenir l’escó.[2] El 29 d’octubre de 1933 fundà Falange Española, i amb aquest partit es presentà a les eleccions generals de 1933, en les quals aconseguí l’acta de diputat al Congrés dels Diputats espanyol. L’abril del 1935, es donà d’alta en el Col·legi d’Advocats de Madrid i obrí el seu propi bufet.
Al Congrés, es distingí per una marcada violència verbal. Partidari de l’ús de la violència per a imposar el seu projecte polític, paral·lelament fou acusat de possessió il·legal d’armes i el Congrés n’autoritzà el processament quan perdés la immutitat parlamentària. En les eleccions de 1936 va perdre l’acta de diputat i es va fer efectiu el processament i l’ingrés a la presó. Va estar molt compromès en el cop d’estat del general Franco d’aquell any, que degenerà en guerra civil, fou processat per conspiració i rebel·lió militar, mentre Falange era il·legalitzada.
Mort
Un cop iniciada la Guerra Civil Espanyola fou condemnat a mort per un tribunal de la República i afusellat el 20 de novembre del 1936. Prèviament, havia estat ofert al general Franco en un intercanvi de presoners, que el futur dictador no va acceptar. D’aquesta manera, Franco va evitar salvar el líder de la Falange i va aconseguir eliminar l’únic personatge que li podia fer ombra en l’àmbit polític en el nou règim que ja estava instaurant a les zones ocupades.
José Antonio Primo de Rivera està enterrat al mausoleu franquista del Valle de los Caídos, on va ser traslladat un cop acabat de construir. Abans, el seu cos va romandre al monestir d’El Escorial, on, en una gran operació propagandística, havia estat conduït des d’Alacant sobre les espatlles de falangistes per ordre de Franco, que ja tenia via lliure per a controlar Falange, l’únic partit que hi hauria durant la seva dictadura