Entitat fundada a Palma el 1923, arran d’una proclama signada per mossèn Jaume Sastre, Andreu Bordoy (rendista), Joan Capó (inspector d’ensenyament), el poeta solleric Guillem Colom Ferrà, Miquel Duran Saurina (impressor i poeta), Llorenç Garcias Font (apotecari d’Artà), Josep Claverol (metge de Sant Jordi) i Pere Oliver Domenge. Pretenia convertir-se en una plataforma unitària en la qual convergirien nacionalistes i regionalistes, per difondra i impulsar la cultura catalana i contribuir al redreçament de la identitat nacional del nostre poble. Aquest programa va quedar suspès entre els anys 1926-30, amb la prohibició, per part de la Dictadura de Primo de Rivera, de la celebració dels Jocs Florals de 1925 i de la suspensió d’un cicle de conferències a Felanitx (1928). Les principals activitats foren l’organització de conferències sobre temes científics, sessions de lectures poètiques, cursets de llengua, història, art i arqueologia, homenatges a escriptors desapareguts, commemoracions (com l’exposició del llibre mallorqui des de la Renaixença, amb la col·laboració de la Societat Arqueològica Lul·liana, a la Diputació el 1934), i elsJoc Florals de Felanitx (1923), Sóller (1924), i Palma (1935).
Les seves publicacions foren nombroses: un quadern anual, l’Almanac de les Lletres, un calendari mallorquí (1924-36), textos d’història per a infants, i La Nostra Terra, revista mensual, íntegrament escrita en català, amb un continguts d’alt valor cultural i científic, que fou l’exponent de les directrius estètiques i del pensament de l’Escola Mallorquina. D’aquesta associació, sortí l’Avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia per a les Illes, amb el suport del Centre Autonomista i del Partit Regionalista. Perdurarà fins a 1936 i va comptar amb delegacions a Palma, la Soledad, Felanitx, Sóller, Inca, Capdepera, Pollença, Valldemossa i Andratx. Foren els seus presidents: Elvir Sans Rosselló (1923-24), Emili Darder Cànaves (1925-31), Miquel Massutí Alzamora (1932-33) i Josep Sureda Blanes (1934-36). Entre el maig de 1923 i el desembre de 1925, publicà un quadern mensual, editat primer a Sóller i desprès a Palma, amb un total de 26 números. Estava redactat totalment en català i incloïa monografies o números extraordinaris dedicats a personatges destacats de l’Illa (Miquel Costa i LLobera, Bartomeu Ferrà Juan, Marià Aguiló Fuster, entre altres) (EP)
Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 1 pàgs. 260-261
Associació per la Cultura de Mallorca
Associació per la Cultura de Mallorca va ser l’entitat fundada a Mallorca el 1923 amb la intenció de ser una plataforma que unís les diverses tendències mallorquinistes. L’associació es definia amb la voluntat d'”estendre per tot arreu una neta i veritable cultura mallorquina” i reunia persones de diferents partits polítics.
Història
Sorgida d’una proclama signada el mateix any per mossèn Jaume Sastre, Andreu Bordoy (rendista), Joan Capó (inspector d’ensenyament), Guillem Colom (Sóller), Miquel Duran impressor i poeta (Inca), Llorenç Garcias apotecari (Artà), Pere Oliver (Felanitx) i Josep Claverol metge (Sant Jordi).
Constituïda al marge de tot partit polític, pretenia convertir-se en una plataforma unitària en la qual convergirien nacionalistes i regionalistes, tingué per objecte de difondre i d’impulsar la llengua catalana com a suport de la cultura autòctona. Es a dir, la missió de què el poble assolís el coneixament dels valors propis mitjançant la promoció cultural. Per tal d’aconseguir-ho s’organitzaren cursets de llengua, d’art i d’arqueologia; també conferències de matèria diversa (alguns d’una especialització important); actes commemoratius i d’homenatge, publicacions, etc.
La dictadura de Primo de Rivera va suposar un fre momentani les activitats a favor de la cultura de Mallorca. Només va romandra la publicació anual L’Almanac de les Lletres (annuari, calendari, miscel·lània literària i crònica de l’activitat cultural) i d’ençà el 1928 publicaren la revista mesual La Nostra Terra (integrament en català i amb continguts culturals i científics de molta vàlua).
Fou reprès el 1930 a Palma, Felanitx, Sóller, Inca, Capdepera i Pollença. Les principals activitats foren l’organització dels Jocs Florals de Felanitx (1923), Sóller (1924) i Palma (1935); conferències sobre temes científics, culturals i higiènics; cursets de llengua, història, art i arqueologia; exposicions de flors, homenatges i commemoracions (com l’Exposició del llibre mallorquí de la Renaixença 1833-1933, amb la col·laboració de la Societat Arqueològica Lul·liana, el 1934), etc. A més del butlletí, publicà texts elementals d’història (com els d’Inca i Felanitx, de J. Capó), l’Almanac de les Lletres i un Calendari mallorquí (1924-36).
La fi de la dictadura facilità la represa de l’activitat associativa en plenitud. Així ja dins la Repúlbica va ser un dels principals impulsors de l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia. En conjunt, l’entitat representà durant tretze anys un lloable intent d’unió d’esforços i un eficaç impuls a l’educació i a la cultura del poble.
Entre el maig de 1923 i el desembre de 1925, publicà un quadern mensual, editat primer a Sóller i desprès a Palma, amb un total de 26 números. Estava redactat totalment en català i incloïa monografies o números extraordinaris dedicats a personatges destacats de l’Illa (Miquel Costa i LLobera, Bartomeu Ferrà Juan, Marià Aguiló Fuster, entre altres)
L’aixecament del 19 de juliol de 1936 acabà amb l’Associació per la Cultura de Mallorca
L’Obra Cultural Balear es defineix com la continuadora històrica de l’Associació per la Cultura de Mallorca.[1]
Presidents
Fou presidida per:
- Elvir Sans i Rosselló (1923-24)
- Emili Darder i Cànaves (1925-31)
- Miquel Massutí Alzamora (1932-33)
- Josep Sureda i Blanes (1934-36)
Vegeu també
 | Vegeu fonts documentals en català sobre Associació per la Cultura de Mallorca a Viquitexts. |
Referències
Enllaços externs
- Associació per la Cultura de Mallorca a GEC digital
