Trenta-cinc anys. Casat. Li deien En Rinya i era oficial del Registre de la Propietat. El seu judici, compartir amb Alexandre Jaume, Emili Darder i Antoni Maria Ques, va esdevenir un autèntic judici a la democràcia republicana que, per diferents conceptes, aquests homes representaven. Antoni Mateu, afiliat a Esquerra Republicana, era el batle d’Inca i un dels principals protagonistes de l’inexistent Pla Lenin, que havia d’acabar amb la vida de tota la gent de bona conducte de Mallorca. Una de les acusacions que figuraven en el sumari de Mateu, era la de tenir amagat en el calaix dela seva taula de la seva feina, un document adreçat al Cos de Carrabiners, instant-losa donar suport a la hipotètica rebel·lió. Doncs bé, el mateix defensor, el capità d’Infanteria Guillem Villalonga, va fer palesa la poca seriositat d’aquesta acusació, car estant Antoni Mateu empresonat foren registrats i segellats els calaixos del seu despatx. Setanta-un dies després, el cap de l’oficina suggereix un nou registre de la taula i apareix naturalment, l’esmentada carta. De tota manera, volien inculpar Antoni Mateu i l’inculparen. Asseguraven que s’havia rigut de l’assassinat de Calvo Sotelo i que es dedicava a fer proclames extremistes. Tot això el portà a l’hemicicle del cementiri de la Ciutat de Mallorca, el vint-i-quatre de febrer del trenta-set. Morí a les sis i mitja del matí. És molt comentat el seu valor. Per morir va vestir-se amb les millors robes que tenia i conten que va caure crivellat amb l’havà als llavis. Potser sigui, aquesta versió, part del mite d’un home tremendament irònic.
Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàgs. 109
(Inca 1901 – Palma 1937) Polític. D’ideologia republicana, fou batle d’Inca (1932-33). Durant la seva administració, es crearen la banda municipal, la biblioteca municipal i el laboratori de la casa Bressol. Es construïren l’Escola Graduada, l’Escola d’Arts i Oficis i el dispensari de la Casa de Socors. També es va comprar un solar en el camí vell de Llubí per construir-hi una altra escola i es va fer un projecte de conservació dels molins d’Inca. El 1934, fou un dels fundadors d’Esquerra Republicana Balear i en féu part del comitè executiu. Durant la Guerra Civil, fou detengut, sotmès a un consell de guerra i executat. El seu germà Bernat Mateu Ferrer, d’Esquerra Republicana Balear, va morir assassinat per motius polítics durant la Guerra Civil (AM)
Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 10 pàg. 355
LA REPRESSIÓ A INCA. La República i la Guerra Civil / Antoni Armengol i Jaume Armengol
