Tenia quaranta anys i era casat. Havia nascut a Madrid i feia dotze anys que exercia d’inspector de Primera Ensenyança a les Balears i Pitiüses. Home actiu i aureolat d’un prestigi d’intel·lectuals progressista, va col·laborar activament en l’organització del Secretariat d’Ensenyança d’Esquerra Republicana Balear, que era el partit al qual estava afiliat. La dreta organitzà a la ruralia una enorme campanya de desprestigi contra ell, car havia prohibit impartir ensenyança a molts de col·legis dirigits per monges que no havien realitzat estudis de magisteri. Coneixedor del odis que suiscitava el seu nom, sembla que el denou de juliol del trenta sis, va refuguar-se a Lluc, juntament amb un mestre del col·legi de Sant Francesc d’Inca, anomenat Jaume Canals. Detingut al cap d’unes setmanes va ser torturat bàrbarament, abans d’afusellar-lo en el quilòmetre dotze de la carretera de Sòller, la nit del vint-i-sis al vint-i-set d’agost del trenta-sis. Una vegada descobert el cadàver, va propagar-se el rumor que Fernando Leal s’havia suïcitat.
Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg. 94
Fernando Leal Crespo va néixer al voltant l’any 1896 a la ciutat de Madrid. Mestre d’escola, a l’any 1921 fou destinat com a inspector d’ensenyament primari a Barcelona i tres anys més tard fou traslladat a Mallorca, on s’integrà ben aviart. A Mallorca serví sota les ordres de Joan Capó, l’inspector en cap de l’ensenyament primari, amb qui col·laborà en l’organització del Museu Pedagògic de les Illes Balears. En aquell temps es va casar amb Catalina Palmer i Vidal, amb qui va tenir dos fills i dues filles. Fernando Leal era membre de l’Esquerra Republicana Balear i promogué, juntament amb altes companys, el Secretariat d’Ensenyament d’ERB. Tot complint les disposicions governamentals sobre substitució de l’ensenyament religiós, accelerada arran de les eleccions de febrer de 1936. Fernando Leal ordenà la clausura de moltes escoles de monges. Aquest fet originà avalots i actes de violència en alguns pobles. Fernando Leal també era membre del tribunal qualificador de les proves d’ingrés al Magisteri. En una nota necrològica publicada en el butlletí “Mallorca Nova”, s’insinua que en l’exercici d’aquesta darrera funció Fernando Leal pogué concitar l’odi i l’aversió dels joves falangistes contra seu. La venjança, però, no es va fer d’esperar. Sense cap judici previ, Fernando Leal fou assassinat per una colla de falangistes a les cinc de la matinada del 27 d’agost de 1936 al km. 12 de la carretera de Sóller, prop de la possessió de Raixa. Segons el certificat de defunció signat unes setmanes després per l’advocat Mateu Ramos i Gamundí, aleshores jutge municipal del districte de la Llonja de Palma, Fernando Leal morí “a causa d’una hemorràgia interna”, un eufemisme que se solia emprar per evitar qualsevol referència a l’afusellament. Fernando Leal tenia quaranta anys i en el certificat s’assegura que està enterrat a Palma. Desconec si la seva muller es trobava a Palma quan esdevingué la mort de Fernando Leal, però el mes de novembre de 1937 formà part d’una representació d’Esquerra Republicana Balear que viatjà a Madrid “a portar l’expressió viva dels nostres sentiments d’amistat, d’admiració i de solidariat profundes a tots els germans mallorquins que lluiten en els fronts de Madrid.
Fernando Leal, Memoria Civil, núm. 48, Baleares, 20 abril 1986, Antoni Nadal
