Llucmajor
Casat. D’ofici, treia pedra. Amb un poc de sort, la mort no l’hauria escomès. L’afusella ren el vint d’agost del trenta-sis en el cementi ri de la Ciutat de Mallorca, però el recolliren malferit en el manicomi. Ignor si algú el va recollir, tot adonant-se que respirava. Sigui quina sigui la causa de la seva presència al manicomi, va ser ben inútil tanmateix… Morí el mateix dia.
Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 149-150.
Articles Relacionats:
