• Skip to main content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer
  • Multimèdia
    • Vídeos
    • Documentals
    • Icones
    • Fotografies
  • Documentació
    • Articles de premsa
    • Documents històrics
  • Biografies
  • Esdeveniments
  • Organitzacions
    • Associacions cíviques i culturals
    • Institucions
    • Partits Polítics
    • Organitzacions Sindicals
    • Premsa
  • Temàtiques
    • Anarquisme
    • Comunisme
    • Conservadorisme
    • Feixisme
    • Liberalisme
    • Monarquisme
    • Qüestió nacional
    • Republicanisme
    • Socialisme
  • ENTREVISTES
    • Antifranquisme
    • Autonomia balear
    • Mallorquinisme polític
  • MEMORIAL
    • QUÈ ÉS EL MEMORIAL?
    • Amb informació
    • Sense informació
  • QUADERNS DE MEMÒRIA
  • Publicacions
    • Normes de publicació
    • Articles
Arrels Democràtiques

Arrels Democràtiques

Un projecte per a la recuperació de la memòria democràtica

  • Inici
  • Novetats Editorials
  • Activitats
  • Qui Som
  • Contacta

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Post Type Selectors
Estàs aquí:Inici / Partits Polítics / Partit Liberal

Partit Liberal

Partit polític d’àmbit estatal creat el 1880 per Práxedes Mateo Sagasta amb el nom de Partit Liberal Fusionista. A l’època de la Restauració alternà en el poder amb el Partit Conservador. Era hereu del Partit Progressista i defensava el sufragfi universal i un exercici no autoritari del poder, s’implantà amb força durant el decenni de 1880 a 1890. Fou dirigit per Antoni Maura, que s’imposà a Jeroni Rosselló. Guanyà a les eleccions municipals de 1881 i a les generals d’aquell mateix any. Aconseguí tres diputats el 1881, un el 1884 i tres el 1886. En aquests comicis foren elegits l’advocat Antoni Maura, el funcionari Mateu Gamundi Montserrat, el peninsular Enrique de Mesa y Moyà i l’advocat i propietari Pasqual Ribot Pellicer. En aquella època, repercutí a Mallorca l’escissió de l’Esquerra Liberal. El gros del liberalisme mallorquí, amb Maura al capdavant, era adscrit a la tendència gamacista del Partit Liberal.

El 1891, es reorganitzà la junta directiva, dit La Penya, i tots els grups liberals mallorquins s’uniren sota la direcció d’Antoni Maura. A més, incorporà bona part dels republicans possibilistes i dels republicans radicals i alguns republicans federals. El seu òrgan fou El Liberal Palmesano, Durant el decenni de 1890-1900, controlà sovint les principals institucions mallorquines, A les eleccions generals de 1891, aconseguí dos diputats, a les de 1893, quatre, a les de 1896, dos i a les de 1898, tres. El seu predomini a Mallorca finalitzà quan s’escindiren els liberals gamacistes encapçalats per Antoni Maura i Pascual Ribot (1898).

Els liberals pròpiament dits es reorganitzaren a Palma, el març de 1899, entorn del Centre Liberal Democràtic i impulsaren una Coalició Liberal. El 1901, obtengué tres diputats, el 1903, un, el 1905, tres, i el 1907, un. Sovint, arribà a acords amb els republicans i l’aliança republicano-liberal guanyà a Palma a les eleccions municipals de maig de 1909. En el decenni de 1910-20, el Partit Liberal s’anà desintegrant a nivell estatal. A Mallorca, hi va haver partidaris de les tendències dirigides pel comte de Romanones, dits romanonistes, per Manuel García Prieto, dits garciaprietistes, i per Santiago Alba, dits albistes. Malgrat això, es continuà repartint el poder a les principals institucions illenques amb el conservadors i les mauristes. Obtengué dos diputats a les eleccions a corts de 1910, un a les de 1914 i dos a les de 1916, 1918, 1919 i 1920.

Devers 1917, els principals dirigents liberals eren Alexandre Rosselló, Bernat Amer i Valerià Weyler. Va tenir una organització juvenil, la Joventut Liberal, que era presidida (1917) per Elvir Sans. Cap a 1918, el partit restà sota la influència del financer Joan March. El 1919, incorporà bona part dels membres del Centre Regionalista de Mallorca i es reorganitzà com a Partit Liberal Autonòmic Mallorquí, sota la direcció d’Alexandre Rosselló. En aquella mateixa època, se separaren del partit els weyleristes, que organitzaren un Partit Liberal Weylerista. Amb el suport de Joan March, es convertí en el partit hegemònic a Mallorca. El 1923, aconseguí tres diputats i s’hi incorporaren motls de conservadors i de mauristes.

Després de la Dictadura de Primo de Rivera es reorganitzà com a Partit Liberal Demòcrata i participà en les eleccions municipals d’abril de 1931 dins la Conjunció Liberal-Conservadora, Va aconseguir un gran èxit i obtengué 23 regidors a Palma i 179 a la Part Forana. Després de la proclamació del II República, es convertí en Partit Republica de Centre.

Gran Enciclopèdia de Mallorca
Vol. 12  pàg. 383-384

Articles Relacionats:
Renovació Espanyola
Esquerra Republicana Balear
Izquierda Republicana

Arxivat com a: Partits Polítics Etiquetat com a: Liberalisme

Barra lateral primària

Categories

Temàtiques

Anarquisme Catolicisme Comunisme Conservadorisme Feixisme Liberalisme Monarquisme Moviment Obrer Nazisme Qüestió nacional Republicanisme Sindicalisme Socialisme

BIOGRAFIES

Arnau Obrador

  • Jeroni Alomar Poquet
  • Joan Ordinas
  • Porcel Torres, Miquel

▸ Mes Biografies

Partits polítics

Coalició Centre Regionalista-Dreta

  • Partit Liberal Fusionista
  • Partit Comunista de les Illes Balears
  • Esquerra Republicana Balear

▸ Més partits polítics

Memòria històrica

Activitats Amb informació Antifranquisme Articles Articles de premsa Associacions cíviques i culturals Autonomia balear Biografies Biografies portada Cultura Obrera Diari de Balears Diario de Mallorca Documentals Documents històrics Edifici El Abuelo El Dia El Obrero Balear El Socialista Entrevistes Esdeveniments Institucions Justícia Social Mallorquinisme polític Memoria Civil / 1936 - 1987 Memorial Mundo Obrero Novetats Novetats Editorials Organitzacions Organitzacions Militars Organitzacions Sindicals Partits Polítics Premsa Publicacions Revista Lluc Vida Socialista Última Hora
Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Post Type Selectors

Footer

ARRELS DEMOCRÀTIQUES

Arrels Democràtiques

 

  • Twitter
  • Instagram
  • Inici
  • Novetats Editorials
  • Activitats
  • Qui Som
  • Contacta

Un projecte de

Fundacions Darder-Mascaró

Fundació Ateneu de Comissions Obreres (ACO)

Amb el suport de

Consell de Mallorca

democratiquesarrels@gmail.com

© 2025 ARRELS DEMOCRÀTIQUES · Tots els drets reservats · Avis Legal · Política de privacitat
Web feta per La Nave Nodriza