Jaume Rosselló, Alexandre ▸ Arrels Democràtiques

(Montevideo 1879 – Palma 1937) Polític. De familia acomodada, estudià dret a Barcelona, València, Madrid i París- Tornà a Mallorca el 1895. Fou nomenat (1904) cònsol de l’Uruguai a Palma. Nebot d’Alexandre Rosselló Pastor, seguí la tradició familiar i milità en el Partit Liberal. El 1909, fou proclamat regidor de l’Ajuntament de Palma, però al poc temps hi renuncià en protesta pels procediments caciquistes dels partits monàrquics. Durant els anys següents, inicià un timid apropament al partit socialista, principalment mitjançant la seva estreta relació amb Gabriel Alomar Villalonga i Llorenç Bisbal. El 1917, abandonà el Partit Liberal i, el 1919, s’afilià al Partit Socialista Obrer Espanyo l -PSOE-. Desvinculat en general de les tasques organitzatives del partit, mantengué una notable activitat periodistica i esdevengut un dels intel·lectuals més considerats del PSOE a Mallorca. Vinculat econòmicament a Joan March Ordinas mitjançant l’empresa Jaume Germans, es va veure implicat en la lluita entre verguistes i antiverguistes, fet pel qual es veié obligat a donar-se de baixa temporalment del partir (1923). Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-30), s’oposà a la col·laboració amb el règim i s’adscrivi a la tendència d’I ndalecio Prieto. El dia de la proclamació de la II República, exerci interinament la batlia de Palma per malaltia de Llorenç Bisbal. A les eleccions de maig de 1931, fou elegit diputat per la conjunció republicano-socialista. Durant la seva gestió, s’aconsegui la propietat per a Palma del bosc i del castell de Bellver. Malgrat la seva actitud pancatalanista, mantengué reticències quant a la concessió d’un estatut d’autonomia per a les Illes. Tornà a esser candidat per la conjunció republicano-socialista a les eleccions de novembre de 1933 i pel Front Popular a les de febrer de 1936, però no aconseguí escó. El mes d’abril del mateix any, fou elegit compromissari per a l’elecció del president de la República. El 19 de juliol de 1936, fou detengut al port de Pollença. Empresonat al castell de Bellver, el mes de desembre fou traslladat a l’Hospital Provincial. Acusat falsament de participar en la preparació d’un inexistent moviment soviètic, el 16 de febrer de 1937 fou condemnat a mort i afusellat el dia 24. Publicà Impresiones de un constituyente (1933), recull d’articles dedicats principalmement a la seva tasca com a diputat i La insurrección de octubre : Cataluña, Asturias, Baleares (1935), on defensa els revolucionaris d’octubre de 1934 i critica la dura repressió desfermada a Mallorca contra el moviment obrer arran d’aquets fets. Col·laborà també en el llibre Documentos socialistas (1935) i en nombroses publicacions, com Aires de Fuera i Justicia Social, de Maó. El Socialista, de Madrid, La Última Hora i, sobretot, El Obrero Balear, de Palma, del qual fou director (1923). El 1987, fou publicada la biografia Alexandre Jaume d’Alexandre Font Jaume. El 1989, fou inaugurada una làpida en honor seu al castell de Bellver. L’Ajuntament de Palma li dedicà una plaça.