Vint-i-cinc anys. Fadrí. Era escultor i exercí el càrrec de secretari general del Partit Comunista. Defensava el manteniment d’una línea política d’esquilibri, en el si d’un partir en el qual convergien des de l’estalinisme a l’anarquisme. Va ser l’editorialista de “Nuestra Palabra” i a casa seva, en el carrer de Semolera, va publicar-se el Manifest de les Joventuts Socialistes Unificades. El trenta-sis va acudir a Madrid a prendre part a l’elecció del President de la República i aprofità l’avinentesa per tractar amb Dolores Ibarruri de les seves divergències amb Heriberto Quiñones, defensor d’una línea d’actuació que començava a conèixer com el Quiñonisme. Sembla que Dolores donà suport a la seva positura i aprovà el fet que Quiñones hagués estat privat de tot poder de decisió dins el partit. De tota manera, Quiñones i Sureda no pogueren aprofundir gaire en les seves divergències. Quiñones es traslladà a Madrid per tal de ser tractat d’una dolència i Sureda va ser assassinat a la paret del cementiri de la Ciutat de Mallorca, la nit del trenta-u d’agost a l’u de setembre del trenta-sis.
Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàgs.171
