Pere Oliver Domenge, Memoria Civil, núm. 6, Baleares, 9 febrero 1986, Sebastià Serra
Pere Oliver i Domenge va néixer a la Ciutat de Mallorca a l’any 1886, i morí a Felanitx el 1968. Durant la seva joventut residirà a Mallorca fins que es deplaçarà a Barcelona, on hi viurà durant una sèrie d’anys, estudiant la carrera d’apotecari. Quan aconsegueix el títol torna a l’illa per començar a exercir la seva professió, la qual cosa ferà fins a l’inici de la guerra civil, de manera interrompuda al poble de Felanitx
Al llarg de la seva vida, col·laborà a diverses publicacions, principalment a “La Veu de Mallorca” durant l’any 1917; a “La Nostra Terra“; a “República”; a “Nosotros“; a “El Felanigense” i “Felanitxer”
Complementàriament a les col·laboracions a les publicacions resenyades. Pere Oliver escriurà varis llibres. Sortiran a la llum pública “La catalanitat de les Mallorques” a l’any 1916; a 1929 apareix “Joanot Colom i Cifre“, i finalment publicarà la “Història de Felanitx contada als infants“
Activitat pública
L’activitat pública de Pere Oliver serà prou densa, i més concretament la lluita política serà la que el mogui a intervenir a diferents esdeveniments històrics de la història de Mallorca. Així, veim que P. Oliver i Domengue apareix com a soci fundador de l'”Associació per a la Cultura de Mallorca“, a l’any 1923. Intervengué activament en la discussió del projecte d’Estatut d’Autonomia per a les Illes Balears al juliol de 1931; i serà un element clau en l’organització del Partit d’Acció Republicana a l’any 1932, juntamnet amb Emili Darder i Cànaves, Francesc de Sales i Aguiló, Bernat Jofre i d’altres. Quan aquest partit s’integrà dins el Partit d’Esquerra Republicana Balear, Pere Oliver va passar a ocupar el càrrec de vocal del consell regional.
El seu compromís polític clar amb el republicanisme el durà a convertir-se en batle de Felanitx quan es produí l’adveniment de la Segona República.
Els feixistes no trobaren a Pere Oliver, s’havia amagat a Portocolom, va partir en un llaüt cap a Menorca i d’ella a Barcelona i Filipines. La farmàcia fou saquejada i la casa incautada per l’exercit rebel. En tornar de l’exi·li l’any 1952, el Col·legi de Farmacéutics no l’hi va deixar reobrir la Farmàcia per haver-la abandonada sensa causa justificada!
Nacionalista convençut
També fou un convençut nacionalista, distinguint-se per la seva defensa de la personalitat política de Mallorca inter-relacionada amb el procès nacionalista dels Països Catalans.
Preocupat especialment per l’educació de la joventut, escriurà moltes vegades sobre aquest tema les seves col·laboracions i essent batle durà endavant diverses iniciatives en aquest sentit.
Tal vegada es pugui entendre el pensament de Pere Oliver i Domenge a un article publicat a la revista “Nosotros” de Manacor, en ocasió de l’aparició a la mateixa de diverses col·laboracions de polítics mallorquins. Al número 53 de 11 d’abril de 1936, i sota el títol de “El meu pensar” escriu:
“Mallorca no serà mentres no sia un fet real i tangible la unió estreta de les seves aspiracions socials amb les nacionals, Si amb l’ànsia de lliberació humana, no s’hi fon, total i plenament, l’aspiració nacionalista que reclama el seu esperit i la seva història: això és: l’idioma vernàcul i la voluntatt de l’etnos.
Per això, entenc, que la millor actuació social-política de les esquerres serà aquella que persegueixi el retrobament de l’ànima mallorquina, vinculant en el moment d’ara el nostre passat meravellós i el futur turgent d’esperançes. Fer del nostre poble una pàtria d’homes lliures, i del mallorquí el ciutadà digne d’una societat vindicada, on sigui impossible qualsevol dolor que vengui determinat per una injusticia social.
Si ho feim així, veurem ben prest el nostre esperit, el de la nostra Mallorca, abastar, amb alta volada, les més pures regions de la llibertat i de la justicia”
Amb la victòria dels feixistes a la Guerra Civil, Pere Oliver haurà d’exilar-se, i ja només tornarà a Mallorca, uns anys abans de produïr-se la seva mort al poble de Felanitx el 1968.
