Setmanari editat a Palma entre el 3 de febrer i el 28 d’abril de 1900. Fundat i dirigit per Joan Torrandell Escales, aparegué com a imitació del model que representava La Veu de Catalunya. Se subtitulà Setmanari regionalista i en sortiren tretze números. Feia dues edicions, una de popular i una d’il·lustrada, que sortien els dimecres i els dissabtes, respectivament. Donava suport a l’esquerra republicana federal i tenia com a objectiu defensar l’oficialitat de la llengua catalana i criticar el centralisme i el caciquisme. D’altra banda, també feia propostes de caràcter polític i económic per superar la crisi del final de segle. Hi col·laboraven Joan Alcover, Gabriel Alomar, Bartomeu Amengual, Rafael Ballester, Pere Càffaro, Miquel Costa i Llobera, Fèlix Escalas, Joan Gay i Antoni Noguera, entre d’altres. Tenia 4 pàgines i el tiratge era de devers 300 exemplars. Es redactava íntegrament en català, encara que reproduïa algun article en castellà. S’editava a la tipolitografia d’Amengual i Muntaner. ● Publicació editada a Palma entre el 4 de gener de 1917 i el 15 de març de 1919, de la qual sortiren 98 números. Inicialment (gener de 1917 – octubre 1918) tengué una periodicitat setmanal i, des de l’octubre de 1918, quinzenal. El gener de 1918 començà una segona època amb una nova numeració. D’ençà d’aquest any, fou l’òrgan del Centre Regionalista de Mallorca. Tot i que nominalment figurava com a director Francesc Muntaner Ordines, va esser dirigida, primer, per Joan Estelrich i, després, per Joan Pons i Marquès. Tenia un contingut més literari que polític i dedicava una atenció especial als temes culturals. Publicava articles de literatura, política, sociologia, agricultural, art i folklore. A més, dugué a terme una tasca de conscienciació de la necessitatg de modernitzar la societat dins un paràmetres noucentistes. Hi col·laboraven Antoni M. Alcover, Joan Alcover, Gabriel Alomar, Guillem Colom, Miquel Costa i Llobera, Bartomeu Ferrà, Miquel Ferrà, Bartomeu Forteza, Guillem Forteza, Miquel Forteza, Antoni Pol, Joan Ramis d’Ayreflor, Guillem Reynés o Maria Antònia Salvà. També publicava traduccions d’autors estrangers, com Alphonse Daudet, Charles Dickens, Francis Jammes, Giacomo Leopardi i Alessandro Manzoni. El tiratge era d’entre 300 i 400 exemplars i tenia 8 pàgines. Es redactava en català i s’editava primer [gener-juliol de 1917] a la impremta La Sinceritat, de Sóller i, després (des de juliol de 1917), a l’Esperança, de Palma. Tornà a sortir, en una tercera època, des del 17 de gener fins al 19 de desembre de 1931. Se’n publicaren 53 números i fou setmanari (entre el gener i el juny i entre el juliol i el desembre) i bisetmanal (juny-juliol). Era l’òrgan del Centre Autonomista de Mallorca i fou dirigit per Andreu Ferrer Ginard. Defensava el sistema republicà, del qual valorava aspectes positius com l’autonomia i el respecte a les reivindicaciones culturals i autonòmiques. Per contra, s’oposava a l’anticlericalisme i defensava l’ordre social i l’Església. A més, propugnava una política catalanista pròxima a la de la Lliga Catalana. Hi col·laboraven Guillem Colom, Joan Estelrich, Miquel Ferrà, Salvador Galmés i Maria Antònia Salvà. També reproduïa articles de Francesc Cambó, Lluis Nicolau d’Olwer i Antoni Rovira i Virgili. El tiratge oscil·là entre els 600 i els 300 exemplars i tenia 4 o 8 pàgines. Redactat integrament en català, s’editava a la impremta Politècnica de Palma (BCa)
Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 18 pàg. 101-102
