• Skip to main content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer
  • Multimèdia
    • Vídeos
    • Documentals
    • Icones
    • Fotografies
  • Documentació
    • Publicacions Periòdiques
  • Biografies
  • Esdeveniments
  • Organitzacions
    • Associacions cíviques i culturals
    • Institucions
    • Partits Polítics
    • Organitzacions Sindicals
  • Temàtiques
    • Anarquisme
    • Comunisme
    • Conservadorisme
    • Dreta autoritària
    • Feixisme
    • Feminisme
    • Liberalisme
    • Monarquisme
    • Qüestió nacional
    • Republicanisme
    • Socialisme
  • Entrevistes
    • INTRODUCCIÓ
    • Antifranquisme
    • Mallorquinisme polític
  • MEMORIAL
    • QUÈ ÉS EL MEMORIAL?
    • Amb informació
    • Sense informació
  • QUADERNS DE MEMÒRIA
  • Enllaços
Arrels Democràtiques

Arrels Democràtiques

Un projecte per a la recuperació de la memòria democràtica

  • Inici
  • Novetats
  • Activitats
  • Qui Som
  • Contacta

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Post Type Selectors
Estàs aquí:Inici / Biografies / Gabriel Alomar i Villalonga

Gabriel Alomar i Villalonga

(Palma 1873 – El Caire 1941) Assagista, poeta i polític. Cursà el batxillerat a l’Institut Balear i la carrera de lletres a Barcelona. Exerci la seva tasca docent als Instituts de Palma (1902), Figueres i Gijón. Inicià de molt jove la seva activitat literària a diaris i revistes, principalment a La Roqueta on signava els seus articles i rondalles amb el pseudònim de Biel de la Mel. El seu primer llibre Un poble que es mor, editat a Catalunya, juntament amb els articles publicats a El Poble Català, representa la seva projecció cap a Barcelona. En la conferència titulada El futurisme, pronunciada el 1904 i publicada l’any següent, perfilà el seu pensament literari i polític, caracteritzat per un catalanisme no únicament com a moviment literari, sinó amb projecció social, que fuig de les concepcions romàntiques. Més endavant, exposà la seva tesi nacionalista a dues obres: Catalanisme Socialista i Negacions i afirmacions del catalanisme. En aquest llibre, es posa de relleu el seu prensament nacionalista profundament lligat al socialisme. Va esser teoritzador del modernisme – moviment literari amb el qual és identificat – amb les obres El futurisme (1904), De poetització (1906, i L’Estètica arbitrària (1904-1905). Encunyà el terme futurismo, el contingut del qual fou confós amb el que propugnà Marinetti, en un intent d’establir las bases del nacionalisme i la regeneració de Catalunya enfront de la Restauració, des d’una perspectiva individualista, amarada d’un humanisme abstracte i un aristotelisme intel·lectual i messiànic. Arquetipus de l’home futurista són Prometeu i Hamlet, els herois representants de la lluita entre l’home i la natura. Aquets moviment literari va esser prest arraconat pel noucentisme, encara que Eugeni d’Ors – el seu principal teòric – s’nspirà en els conceptes d’Alomar. El 1911, publicà el llibre La columna de foc que va esser l’única publicació poètica en català recollida en llibre. Mantengué contactes amb Unamuno, Azorín i Baroja. Dugué a terme una gran activitat com a articulista en llengua castellana i col·laborà a El Imparcial, La nación de Buenos Aires i al España. En aquesta època publicà diversos llibres en castellà, Verba – prologat per Azorín -, La formación de sí mismo i La guerra a través del alma (1919). Durant aquets anys, protagonitzà una gran activitat política. Juntament amb els dirigents republicans Marcel·lí Domingo i Francesc Layret fundà el Bloc Republicà Autonomista (1916) i més endavant el Partit Reublicà Català. El 1920 fundà també la Unió Socialista de Catalunya, i tornà a Mallorca com a catedràtic de l’Institut Balear, on deu anys enrere havia estat professor auxiliar. En aquesta època, es manifestà el seu aïllament intel·lectual. Mantengué una dura polèmica amb el filòleg i canonge Antoni Maria Alcover, que l’atacà per les seves idees progressistes, a causa de les quals va tenir bones relacions amb els sectors més d’avantguarda de l’Illa i amb la Federació Socialista Balear. Publicà articles a l’òrgan de UGT, El Obrero Balear. A les eleccions de 1931, fou elegit diputat per Barcelona, escó que canvia pel de Mallorca. Participà també a les Corts Constituyents de la Segona República, en les quals defensà la possibilitat de federacions entre distintes nacionalitats, pensant en una Federació entre les Illes i Catalunya. Impulsà la redacció de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes. Va esser nomenat president de la Comissió d’Instrucció Pública del Congrés i el 1932 ambaixador a Itàlia (1932-1934). i des de 1937 a Egipte en el qual continuà residint acabada la guerra civil de 1936-39. Morí a el Caire el 1941. Després d’una llarga època d’oblit oficial, el consistori de Palma, durant la batlia de Pauli Buchens, prengué la iniciativa de tornar les seves restes mortals a Mallorca. El 8 d’agost de 1977 arribaren a Palma i varen esser rebudes per un reduït grup de intel·lectuals, polítics i familiars. El 30 de novembre de 1983, l’Ajuntament de Palma, en segona votació – ja que a la primera hi hagué tres vots negatius -, el proclamà fill il·lustre. (AO)

Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 1. Palma: Promomallorca, p. 131-132 

Gabriel Alomar, Memoria Civil, núm. 3, Baleares, 19 enero 1986, Mateu Morro

Mallorca y Cataluña / Punt de vista, Memoria Civil, núm. 6, Baleares, 9 febrero

La conferencia de Alomar, EL OBRERO BALEAR, Núm. 427, 25 de marzp de 1911

Carta 1er. de Maig, Gabriel Alomar, EL OBRERO BALEAR, Núm. 425, 1 de mayo de 1910

Socialismo, unidad moral de Europa, EL OBRERO BALEAR, Núm. 693, 15 de mayo de 1915

Carta abierta a Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, EL OBRERO BALEAR nº 1042, 22 de febrero de 1922

Salvador Segui, Gabriel Alomar, CULTURA OBRERA nº 162, 23 de Septiembre de 1922

Amnistia y Recuerdo, Gabriel Alomar, CULTURA OBRERA nº 187, 17 de Marzo de 1923

Exculpación acusatoria, Gabriel Alomar, CULTURA OBRERA nº 189, 31 de Marzo de 1923

Mi catalanismo, Gabriel Alomar, EL OBRERO BALEAR nº 1041, 22 de febrero de 1924

Salvador Segui, Gabriel Alomar, EL OBRERO BALEAR nº 1044, 14 de marzo de 1924

Alomar contra el Partido Socialista, Llorenç Bisbal, EL OBRERO BALEAR nº 1178, 7 de noviembre de 1924

Replicando a Alomar, Federico Landrove, EL OBRERO BALEAR nº 1179 / 1180 / 1181 / 1183 – 14, 21, 28 de noviembre y 12 de diciembre de 1924

Política idealista, Gabriel Alomar, EL OBRERO BALEAR nº 1198/1199/1200/1202, 27 de marzo, 3, 10 y 17 de abril de 1925

En Gabriel Alomar, President de la “Unió Socialista de Catalunya”, precisa la posició del socialisme català, Justicia Social nº 113 – Any tercer, 2º Epoca, 26 de desembrel de 1925

Alomar y el socialismo español, EL OBRERO BALEAR nº 1240, 15 de enero de 1926

Nuestro homenaje Gabriel Alomar, EL OBRERO BALEAR nº 1298, 4 de marzo de 1927

Disparidad entre Régimen y Nación, Gabriel Alomar, EL OBRERO BALEAR nº 1298, 4 de marzo de 1927

De Marius Aguilar en “El Día Gráfico”, EL OBRERO BALEAR nº 1298, 4 de marzo de 1927

1 de Mayo – El nuevo patriciado, EL OBRERO BALEAR nº 1306, 1 de mayo de 1927

LA UNIÓ SOCIALISTA DE CATALUNYA A PALMA. Inauguració de la nova Casa del Poble / Parlament de Gabriel Alomar /1924. Article publicat a EL OBRERO BALEAR al núm. extraordinària dedicat a l’inauguració de la Casa del Poble el, 18 de gener de 1924

ELS HOMES DE LA UNIÓ SOCIALISTA DE CATALUNYA, GABRIEL ALOMAR / Justicia Social 1931

Aproximació a Gabriel Alomar  / Antoni Serra / Separata Lluc, octubre 1977

El liberalisme democràtic de Gabriel Alomar  / Isidre Molas / RECERQUES / 1990: Núm.: 23

Enllaços externs

Auca del senyor Esteve

Biografia de l’autor a la revista Lletra de la UOC   (PDF)

Biografia a enciclopèdia.cat

Homenatge a Gabriel Alomar, al bloc Literatura catalana Contemporània

Articles Relacionats:
Francisco Largo Caballero
Manuel Serra Moret
Juan Negrín López

Arxivat com a: Biografies, Biografies portada Etiquetat com a: Qüestió nacional, Republicanisme, Socialisme

Barra lateral primària

Categories

Temàtiques

Anarquisme Catolicisme Comunisme Conservadorisme Dreta autoritària Feixisme Liberalisme Monarquisme Moviment Obrer Nazisme psoe Qüestió nacional Republicanisme Sindicalisme Socialisme ugt

BIOGRAFIES

Rigo Abraham, Miquel

  • Jeroni Alomar Poquet
  • Joan Ordinas
  • Porcel Torres, Miquel

▸ Mes Biografies

Partits polítics

PSOE a Illes Balears

  • Partit Liberal Fusionista
  • Partit Comunista de les Illes Balears
  • Esquerra Republicana Balear

▸ Més partits polítics

Memòria històrica

Activitats Amb informació Antifranquisme Associacions cíviques i culturals Biografies Biografies portada blocs.mesvilaweb Cultura Obrera Diari de Balears Diario de Mallorca Documentació Documentals Edifici El Abuelo El Dia El Obrero Balear El Socialista Entrevistes Esdeveniments Institucions Justícia Social Mallorquinisme polític Memoria Civil / 1936 - 1987 Memorial Mundo Obrero Novetats Novetats Editorials Organitzacions Organitzacions Militars Organitzacions Sindicals Partits Polítics Premsa Publicacions Periòdiques Revista Lluc Vida Socialista Última Hora
Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Post Type Selectors

Footer

ARRELS DEMOCRÀTIQUES

Arrels Democràtiques

xarxes socials

  • Inici
  • Qui Som
  • Biografies
  • Enllaços d’interès
  • Dossiers especials
  • Contacta

Un projecte de

Fundacions Darder-Mascaró

Fundació Ateneu de Comissions Obreres (ACO)

Amb el suport de

Consell de Mallorca

info@arrelsdemocratiques.org

© 2023 ARRELS DEMOCRÀTIQUES · Tots els drets reservats · Avis Legal · Política de privacitat