(Palma 1873 – El Caire 1941) Assagista, poeta i polític. Cursà el batxillerat a l’Institut Balear i la carrera de lletres a Barcelona. Exerci la seva tasca docent als Instituts de Palma (1902), Figueres i Gijón. Inicià de molt jove la seva activitat literària a diaris i revistes, principalment a La Roqueta on signava els seus articles i rondalles amb el pseudònim de Biel de la Mel. El seu primer llibre Un poble que es mor, editat a Catalunya, juntament amb els articles publicats a El Poble Català, representa la seva projecció cap a Barcelona. 
En la conferència titulada El futurisme, pronunciada el 1904 i publicada l’any següent, perfilà el seu pensament literari i polític, caracteritzat per un catalanisme no únicament com a moviment literari, sinó amb projecció social, que fuig de les concepcions romàntiques. Més endavant, exposà la seva tesi nacionalista a dues obres: Catalanisme Socialista i Negacions i afirmacions del catalanisme. En aquest llibre, es posa de relleu el seu prensament nacionalista profundament lligat al socialisme. Va esser teoritzador del modernisme – moviment literari amb el qual és identificat – amb les obres El futurisme (1904), De poetització (1906, i L’Estètica arbitrària (1904-1905). Encunyà el terme futurismo, el contingut del qual fou confós amb el que propugnà Marinetti, en un intent d’establir las bases del nacionalisme i la regeneració de Catalunya enfront de la Restauració, des d’una perspectiva individualista, amarada d’un humanisme abstracte i un aristotelisme intel·lectual i messiànic. Arquetipus de l’home futurista són Prometeu i Hamlet, els herois representants de la lluita entre l’home i la natura. Aquets moviment literari va esser prest arraconat pel noucentisme, encara que Eugeni d’Ors – el seu principal teòric – s’nspirà en els conceptes d’Alomar. El 1911, publicà el llibre 
La columna de foc que va esser l’única publicació poètica en català recollida en llibre. Mantengué contactes amb Unamuno, Azorín i Baroja. Dugué a terme una gran activitat com a articulista en llengua castellana i col·laborà a El Imparcial, La nación de Buenos Aires i al España. En aquesta època publicà diversos llibres en castellà, Verba – prologat per Azorín -, La formación de sí mismo i La guerra a través del alma (1919). Durant aquets anys, protagonitzà una gran activitat política. Juntament amb els dirigents republicans Marcel·lí Domingo i Francesc Layret fundà el Bloc Republicà Autonomista (1916) i més endavant el Partit Reublicà Català. El 1920 fundà també la Unió Socialista de Catalunya, i tornà a Mallorca com a catedràtic de l’Institut Balear, on deu anys enrere havia estat professor auxiliar. En aquesta època, es manifestà el seu aïllament intel·lectual. Mantengué una dura polèmica amb el filòleg i canonge Antoni Maria Alcover, que l’atacà per les seves idees progressistes, a causa de les quals va tenir bones relacions amb els sectors més d’avantguarda de l’Illa i amb la Federació Socialista Balear. Publicà articles a l’òrgan de UGT, El Obrero Balear. A les eleccions de 1931, fou elegit diputat per Barcelona, escó que canvia pel de Mallorca. Participà també a les Corts Constituyents de la Segona República, en les quals defensà la possibilitat de federacions entre distintes nacionalitats, pensant en una Federació entre les Illes i Catalunya. Impulsà la redacció de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes. Va esser nomenat president de la Comissió d’Instrucció Pública del Congrés i el 1932 ambaixador a Itàlia (1932-1934). i des de 1937 a Egipte en el qual continuà residint acabada la guerra civil de 1936-39. Morí a el Caire el 1941. Després d’una llarga època d’oblit oficial, el consistori de Palma, durant la batlia de Pauli Buchens, prengué la iniciativa de tornar les seves restes mortals a Mallorca. El 8 d’agost de 1977 arribaren a Palma i varen esser rebudes per un reduït grup de intel·lectuals, polítics i familiars. El 30 de novembre de 1983, l’Ajuntament de Palma, en segona votació – ja que a la primera hi hagué tres vots negatius -, el proclamà fill il·lustre. (AO)
Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 1. Palma: Promomallorca, p. 131-132
Gabriel Alomar, Memoria Civil, núm. 3, Baleares, 19 enero 1986, Mateu Morro
Mallorca y Cataluña / Punt de vista, Memoria Civil, núm. 6, Baleares, 9 febrero
La conferencia de Alomar, EL OBRERO BALEAR, Núm. 427, 25 de marzp de 1911
Carta 1er. de Maig, Gabriel Alomar, EL OBRERO BALEAR, Núm. 425, 1 de mayo de 1910
Socialismo, unidad moral de Europa, EL OBRERO BALEAR, Núm. 693, 15 de mayo de 1915
Carta abierta a Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, EL OBRERO BALEAR nº 1042, 22 de febrero de 1922
Salvador Segui, Gabriel Alomar, CULTURA OBRERA nº 162, 23 de Septiembre de 1922
Amnistia y Recuerdo, Gabriel Alomar, CULTURA OBRERA nº 187, 17 de Marzo de 1923
Exculpación acusatoria, Gabriel Alomar, CULTURA OBRERA nº 189, 31 de Marzo de 1923
Mi catalanismo, Gabriel Alomar, EL OBRERO BALEAR nº 1041, 22 de febrero de 1924
Salvador Segui, Gabriel Alomar, EL OBRERO BALEAR nº 1044, 14 de marzo de 1924
Alomar contra el Partido Socialista, Llorenç Bisbal, EL OBRERO BALEAR nº 1178, 7 de noviembre de 1924
Replicando a Alomar, Federico Landrove, EL OBRERO BALEAR nº 1179 / 1180 / 1181 / 1183 – 14, 21, 28 de noviembre y 12 de diciembre de 1924
Política idealista, Gabriel Alomar, EL OBRERO BALEAR nº 1198/1199/1200/1202, 27 de marzo, 3, 10 y 17 de abril de 1925
En Gabriel Alomar, President de la “Unió Socialista de Catalunya”, precisa la posició del socialisme català, Justicia Social nº 113 – Any tercer, 2º Epoca, 26 de desembrel de 1925
Alomar y el socialismo español, EL OBRERO BALEAR nº 1240, 15 de enero de 1926
Nuestro homenaje Gabriel Alomar, EL OBRERO BALEAR nº 1298, 4 de marzo de 1927
Disparidad entre Régimen y Nación, Gabriel Alomar, EL OBRERO BALEAR nº 1298, 4 de marzo de 1927
De Marius Aguilar en “El Día Gráfico”, EL OBRERO BALEAR nº 1298, 4 de marzo de 1927
1 de Mayo – El nuevo patriciado, EL OBRERO BALEAR nº 1306, 1 de mayo de 1927
LA UNIÓ SOCIALISTA DE CATALUNYA A PALMA. Inauguració de la nova Casa del Poble / Parlament de Gabriel Alomar /1924. Article publicat a EL OBRERO BALEAR al núm. extraordinària dedicat a l’inauguració de la Casa del Poble el, 18 de gener de 1924
ELS HOMES DE LA UNIÓ SOCIALISTA DE CATALUNYA, GABRIEL ALOMAR / Justicia Social 1931
Aproximació a Gabriel Alomar / Antoni Serra / Separata Lluc, octubre 1977
El liberalisme democràtic de Gabriel Alomar / Isidre Molas / RECERQUES / 1990: Núm.: 23
Enllaços externs
Biografia de l’autor a la revista Lletra de la UOC (PDF)
Homenatge a Gabriel Alomar, al bloc Literatura catalana Contemporània
