Palma (1853 – 1923) Polític. Es llicencià (1873) en dret a la Universitat de Barcelona. S’inicià en la política en el Partit Republicà Federal de Mallorca, i es manifestà partidari de l’autonomia. Participà en la reorganització de l’Ateneu Balear (1878) i en l’organització de les fires i festes de Palma (1880). Fundà i dirigí a Palma l’Escola Mercantil (1881), després anomenada Escola Mallorquina d’Ensenyament (1884). Devers 1881, s’incorporà al Partit Liberal i fou elegit regidor de l’Ajuntament de Palma. El 1882, fou un dels fundadors i el primer director (1882-84) de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Balears, càrrec que ocupà durant tres anys. El 1883, gestionà, sense èxit, per als ports mallorquins les mateixes franquicies que els canaris. Fou president de la Diputació Provincial de les Balears (1894-96 i 1898-1900). Des d’aquest càrrec va promoure la creació d’una escola de comerç i una d’arts i oficis i va fer gestions per dotar Palma d’un laboratori químic i d’una biblioteca popular. Impulsà el millorament de les comunicacions a través de l’establiment d’un vapor diari amb la Península i d’un cable telegràfic entre Sóller i Barcelona. Realitzà millores en el port de Palma i en el balneari de Sant Joan de la Font Santa (Campos). Sol·licità, infructuosament, al govern la cessió del Consolat de Mar i la creació d’un port franc. El 1895, obtengué una plaça de notari a Palma. Fou elegit diputat a Corts per Mallorca el 1901, 1903, 1905, 1907, 1910, 1914, 1916. 1918 i 1919. Ocupà els càrrecs de sost-secretari del Ministeri d’Instrucció Pública (juny-juliol de 1906), vocal de la Junta per al Foment de l’Educació Nacional (1910), governador civil de Madrid (1916-17) i ministre de Gràcia i Justícia (desembre 1918 – abril de 1919). En aquella època es manifestà partidari del dret foral i de l’autonomía municipal i, en menor mesura, de l’autonomía regional. Dins el Partit Liberal, fou partidari de la tendència encapçalada pel comte de Romanones. Devers 1918 se situà en l’òrbita de Joan March i, l’octubre de 1919, aconseguí reorganitzar el Partit Liberal Mallorquí i marginar els dirigents contraris al financer mallorquí. És autor de La cuestión social en Mallorca (1877), on va fer costat a Josep Tarongí en la polèmica sobre els xuetes, i Docks en el puerto de Palma (1879), en què exposava que el futur de Mallorca es trobava en el comerç amb les colònies espanyoles d’Amèrica i d’Àfrica i manifestava la necessitat de construir docs, grans magatzems per a les mercaderies, en el port de Palma. El 1919, fou declarat fill il·lustre de Palma. L’Ajuntament d’aquesta ciutat li dedicà una avinguda.
Gran Enciclopèdia de Mallorca
vol. 14 pàg. 392
