Candidatura conservadora que es va presentar a les eleccions generals de novembre de 1933. A les Illes Balears estava constituïda pel Partit Republicà de Centre, Acció Popular-Agrària -que formava part de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA)- i el Partit Regionalista de Mallorca. Aquesta candidatura ja s’havia esbossat el setembre del mateix any, quan a les eleccions per a vocals regionals del Tribunal de Garanties Constitucionals, tots els partits conservadors s’uniren per donar suport a un únic candidat, Joan March Ordinas. El seu programa es basava en la lluita contra les reformes realitzadas per Manuel Azaña entre 1931 i 1933. La seva candidatura estava integrada pels republicans de centre Joan March Ordinas i Pere Matutes Noguera, pels membres de la CEDA Lluis Zaforteza Villalonga i Tomàs Salort Oliver i pel regionalista Bartomeu Fons i Jofre de Villegas. Va suposar un gran èxit per als conservadors en general i per Joan March Ordinas en particular, ja que guanyaren a Palma i a quasit tot Mallorca, excepte a Esporles i Calvià. Els cinc candidats varen tenir a les illes Balears entre 100.000 i 104.000 vots cadascun, i tots ells sortiren elegits diputats. Amb el nom de coalició o candidatura de centre-dreta es tornà a presentar a les eleccions de febrer de 1936, i el seus candidats, Joan March Servera, Pere Matures Noguera i Jaume Suau Pons, com a independents, els membres de la CEDA Tomàs Salort Oliver, Cèsar Puget Riquer i Pere Pujol Martínez, i el regionalista Bartomeu Fons, coparen tots els escons de diputats per les illes Balears. Varen obtenir entre un mínim de 79.829 vots (Salort) i un màxim de 91.610 vots (March Servera). Aquesta candidatura guanyà a tots els pobles de Mallorca, amb l’ùnica excepció de Calvià. Malgrat que a nivell estatal guanyàs el Front Popular, a l’illa es consolidà un centre-dreta molt influït pel financer Joan March Ordinas. (AM).
Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 3 pàg. 326
