Partit polític d’àmbit mallorqui fundat el desembre de 1930 per antics mauristes. També s’anomenava Centre Regionalista de Mallorca. A l’inici de 1931, formà un Comitè Mixt Autonomista-regionalista amb el Centre Autonomista de Mallorca. Amdós grups eren de caràcter conservador i catòlic i es proclamaven seguidors del nou partit de caràcter estatal fundat per Francesc Cambó, el Centre Constitucional. També eren defensors de l’ideal mallorquinista i propugnaven l’autonomia de Mallorca. El Centre Autonomista tenia un caràcter més nacionalista i era format, en la seva majoria, per intel·lectuals. El Partit Regionalista, en canvi, era format per polítics del temps d’Antoni Maura que no s’havien destacat, fins aleshores, ni dins el mallorquinisme polític ni cultural. El seu president a Palma fou l’advocat Tomàs Muntaner. Altres dirigents importants eren Pere Comes Rotger, Antoni Juan Terrassa, Josep Llabrés Reinés, Pere Parets Ignació, Jaume Lluis Pou Moragues, Joan Ramon Jorge, Bernat Rigo Rubí, Josep Riutort Martínez, Tomàs Rul·lan Cruelles, Joan Sales Nadal, Josep Sampol, Joserp Tarrades Gallur i Josep Vidal Rosselló. Es tractava, sobretot, d’industrials, advocats, comerciants i propietaris. Els seus estatuts manifestaven que, sense sortir de la unitat nacional d’Espanya, es reviscolaria la consciència mallorquina en els seus aspectes històrics, geogràfics i culturals com a mitjà per assolir una descentralització administrativa. També volia lluitar contra les oligarquies clàsssiques, la qual cosa, en el seu cas, es materialitzava amb la continuació de la lluita contra la influència de Joan March Ordinas, S’estructurava en comissions secrtorials i en comitès locals. El 1931, tenia implantació a gairebé tots els pobles de Mallorca. Els seus òrgans eren l’assemblea general, un comitè regional, un president i un secretari. Davant les eleccions municipals d’abril de 1931 els partits autonomista i regionalista elaboraren un programa municipal per Palma que fou aprovat a la Primera Assemblea General dels Partits Regionalista i Autonomista (març de 1931). Aquest programa preveia un pla de reforma interior, l’organització d’un congrés internacional de turisme i la racionalització de l’administració municipal. En aquests comicis, foren elegits cinc regidors regionalistes-autonomistes a Palma i també obtengué representació a Alaró, Algaida, Alcúdia, Binissalem, Bunyola, Calvià, Capdepera, Consell, Felanitx, Manacor, Muro, Petra, Porreres, Puigpunyent, Pollença, Santa Maria del Cami, Santa Eugènia, Sóller, ses Salines, Sant Llorenç des Cardassar i Valdemossa. A la repetició de les eleccions a diversos municipis (maig de 1931), obtengué resultats semblants. A Palma, aconsegui cinc regidors, tres dels quals eren autonomistes, un regionalista i un integrista. El comitè mixt autonomista-regionalista donà suport a les institucions autonomistes impulsades per l’Associació per la Cultura de Mallorca el 1931 i el 1932, i el 1936 propugnà infructuosament un acord entre els diferents partits per sol·licitar l’autonomia. A les eleccions generals de juny de 1931, féu part de la Concentració de Dretes amb el Partit Conservador i la Dreta Social. A les eleccions a Corts de 1933, també feia part de la Coalició Centre-Regionalista-Dreta i aconseguí un diputat, Bartomeu Fons, que s’integrà en el grup parlamentari de la Lliga Regionalista de Catalunya. D’una manera progressiva, es va anar convertint en un apèndix del bloc de dretes. Els seus aliats de Centre Autonomista foren més reticents en aquest procés, però, a la vegada, s’anaren dilluint dins el Partit Regionalista (1932-1933). Arran dels Fets d’Octubre de 1934 i de la suspensió dels ajuntaments d’esquerres, destacats regionalistes feren part, fins a febrer de 1936, de les gestores nomenades pels governs de centre-dreta. Es va dissoldre a l’inici de la Guerra Civil. Alguns dels seus membres, s’incorporaren a la Falange Espanyola, però foren malvists per les noves autoritats que els consideraven suspectes d’haver estat catalanistes, (BCa)
Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 12 pàg. 390-391
