• Skip to main content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer
  • Multimèdia
    • Vídeos
    • Documentals
    • Icones
    • Fotografies
  • Documentació
    • Articles de premsa
    • Documents històrics
  • Biografies
  • Esdeveniments
  • Organitzacions
    • Associacions cíviques i culturals
    • Institucions
    • Partits Polítics
    • Organitzacions Sindicals
    • Premsa
  • Temàtiques
    • Anarquisme
    • Comunisme
    • Conservadorisme
    • Feixisme
    • Liberalisme
    • Monarquisme
    • Qüestió nacional
    • Republicanisme
    • Socialisme
  • ENTREVISTES
    • Antifranquisme
    • Mallorquinisme polític
  • MEMORIAL
    • QUÈ ÉS EL MEMORIAL?
    • Amb informació
    • Sense informació
  • QUADERNS DE MEMÒRIA
  • Publicacions
    • Normes de publicació
    • Articles
Arrels Democràtiques

Arrels Democràtiques

Un projecte per a la recuperació de la memòria democràtica

  • Inici
  • Novetats Editorials
  • Activitats
  • Qui Som
  • Contacta

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Post Type Selectors
Estàs aquí:Inici / Partits Polítics / Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA)

Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA)

La Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) fue una alianza de partidos políticos en España, fundada el 4 de marzo de 1933. Se gestó durante el bienio progresista de la II República Española, debido a las medidas, percibidas por la CEDA como anticlericales, que los republicanos estaban llevando a cabo, (desacralización del Estado y de la enseñanza, a favor de una enseñanza laica (la ILE), o la quema de iglesias por parte de radicales).

Estaba formada fundamentalmente por partidos católicos de derecha. El catolicismo era su identidad. El más influyente era Acción Popular, partido sucesor de Acción Nacional, fundado el 29 de abril de 1931, quince días después de proclamarse la II República, cuyo comité nacional presidía Ángel Herrera Oria, fundador y director del diario El Debate y dirigente de Acción Católica. Acción Nacional, después de las primeras elecciones, estaba dirigida por José María Gil-Robles y Quiñones. A Acción Popular se le unió la Derecha Regional Valenciana, presidida por Luis Lucia Lucia, y otros pequeños partidos de carácter regional y agrario como Derecha Regional Agraria de Cáceres y Plasencia; Unión de Derechas Independientes de Jerez de la Frontera y Sanlúcar de Barrameda; Acción Agraria Manchega de Ciudad Real; Unión Regional de Derechas de la Coruña; Acción Agraria y Ciudadana de Cuenca; Unión de Derechas de Granada; Acción Regional Agraria y Ciudadana de Guadalajara; Acción Agraria de León; Acción Agraria Riojana de Logroño; Unión de Derechas y Agrarios de Lugo; Unión Regional de Derechas de Pontevedra; Derecha Autónoma Salmantina; Bloque Agrario Provincial de Soria y Unión de Derechas de Baleares.

En lo esencial, la Confederación era un partido de ideología clerical conservadora, partidaria de un Estado corporativo, por lo que si para algunos se podía asimilar a la Democracia Cristiana, sus críticos los tachaban de fascistas, muy especialmente en lo que hace referencia a su organización juvenil, las Juventudes de Acción Popular (JAP). Ellos situaban como su modelo al Partido conservador inglés.

La CEDA, no obstante, seguía la corriente de opinión, ya manifestada dentro de Acción Popular, partidaria de aceptar las instituciones republicanas, a pesar de la procedencia monárquica de muchos de sus miembros, para la defensa, desde dentro, de sus intereses sociales y económicos. Resumía su programa en el lema  Religión, Familia, Patria, Orden, Trabajo y Propiedad.

Para las elecciones del 19 de noviembre de 1933 formó coaliciones con varios partidos, como el monárquico Renovación Española (también proveniente de Acción Católica), con el fin de aprovechar las ventajas que la ley electoral otorgaba a la mayoría, obteniendo 115 actas de diputado. Alcanzó casi el medio millón de afiliados y se convirtió en la primera fuerza política en el Parlamento, pero sin la fuerza necesaria para formar gobierno, por lo que en un principio se limitó a condicionar la política del gobierno formado por Lerroux.

Entre otras cosas, consiguió la amnistía para varios de los sublevados en el intento de golpe de Sanjurjo y la devolución de las tierras expropiadas a algunos Grandes de España. Este giro a la derecha produjo confianza en varios terratenientes y empresarios, que endurecieron las condiciones de sus trabajadores y jornaleros.

La constitución de un nuevo gobierno, que incorporaba a tres ministros de la CEDA, en octubre de 1934 fue respondida con una sublevación de sectores de izquierda (lo que se llamó Revolución de octubre de 1934), duramente reprimida.

En las elecciones de febrero de 1936, al presentarse en esta ocasión los partidos de izquierda unidos, vio reducida su representación a 88 diputados, mientras el Frente Popular se hacía con el gobierno.

La fuerte división desembocó en la sublevación del 17 de julio y la Guerra Civil. En el bando nacional, fueron disueltos todos los partidos políticos en 1937, integrándose muchos de sus militantes y dirigentes en Falange Española (posteriormente Movimiento Nacional), como es el caso del dirigente cedista Ramón Serrano Súñer

CEDA A MALLORCA

Partit polític d’àmbit estatal fundat a Madrid el novembre de 1933 i implantat a Mallorca el mateix any. Agrupava diversos grups de dretes, sobretot l’Acció Popular de José Maria Gil Robles i la Dreta Regional Valenciana, De caràcter marcadament conservador, era partidari d’una autonomia administrativa i definida com una Mallorca mallorquina i espanyola. A l’illa estava representat per l’Acció Popular Agrària de Mallorca. Aquest partit formà part de la Coalició Centre-Regionalista-Dreta i aconseguí per la CEDA dos diputats a les elecciones generals de 1933, Lluís Zaforteza i Tomàs Salord que obtengueren 102.201 i 101.394 vots, respectivament, i tres a les de 1936, Tomàs Salord, Joan Pujol i Cèsar Puget que varen treure 79.829, 83.928 i 79.950 vots, respectivament. D’aquests darrers candidats, dos havien estat decidits per la direcció del partit a Balears, i l’altre havia estat designat directament de Madrid per Gil Robles. El 1934, afirmava tenir 4.000 afiliats a les Balears. Dues de les seves organitzacions, la Mobilització Civil d’Acció Popular Agrària i la Joventut d’Acció Popular –JAP– participaren a Mallorca en la preparació de l’aixecament del 19 de juliol del 1936. Malgrat que la CEDA es dissolgué en esclatar la Guerra Civil, la JAP organitzà milicies, que foren dissoltes l’octubre del 1936. Amb la instauració de la Falange Espanyola Tradicionalista com a partit únic (abril del 1937), desaparegueren totes les organitzacions vinculades a la CEDA. Alguns dels seus militants s’incorporaren a la Falange Espanyola. El 1935 i el 1936  el seu órgan d’expressió a les Balears fou el setmanari Acción. (AM)

Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol.4  pàg.28

Articles Relacionats:
Lliga Regionalista de Catalunya
Federació Anarquista Ibèrica (FAI)
Falange Espanyola

Arxivat com a: Partits Polítics Etiquetat com a: Conservadorisme

Barra lateral primària

Categories

Temàtiques

Anarquisme Catolicisme Comunisme Conservadorisme Feixisme Liberalisme Monarquisme Moviment Obrer Nazisme Qüestió nacional Republicanisme Sindicalisme Socialisme

BIOGRAFIES

Francisco Largo Caballero

  • Jeroni Alomar Poquet
  • Joan Ordinas
  • Porcel Torres, Miquel

▸ Mes Biografies

Partits polítics

Acció Republicana de Mallorca

  • Partit Liberal Fusionista
  • Partit Comunista de les Illes Balears
  • Esquerra Republicana Balear

▸ Més partits polítics

Memòria històrica

Activitats Amb informació Antifranquisme Articles Articles de premsa Associacions cíviques i culturals Biografies Biografies portada Cultura Obrera Diari de Balears Diario de Mallorca Documentals Documents històrics Edifici El Abuelo El Dia El Obrero Balear El Socialista Entrevistes Esdeveniments Institucions Justícia Social Mallorquinisme polític Memoria Civil / 1936 - 1987 Memorial Mundo Obrero Novetats Novetats Editorials Organitzacions Organitzacions Militars Organitzacions Sindicals Partits Polítics Premsa Publicacions Revista Lluc Vida Socialista Última Hora
Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Post Type Selectors

Footer

ARRELS DEMOCRÀTIQUES

Arrels Democràtiques

 

  • Twitter
  • Instagram
  • Inici
  • Novetats Editorials
  • Activitats
  • Qui Som
  • Contacta

Un projecte de

Fundacions Darder-Mascaró

Fundació Ateneu de Comissions Obreres (ACO)

Amb el suport de

Consell de Mallorca

democratiquesarrels@gmail.com

© 2023 ARRELS DEMOCRÀTIQUES · Tots els drets reservats · Avis Legal · Política de privacitat
Web feta per La Nave Nodriza