Partit polític nacionalista i conservador, creat a Palma el maig de 1930. Agrupava intel·lectuals i membres de professions liberals, molts dels quals havien militat en el Centre Regionalista. Influït per l’ideari de Francesc Cambó, propugnava una federació de pobles hispànics, rebutjava el caciquisme de Joan March Ordinas i pretenia recollir els vots de la dreta catòlica. N’era president Ignasi Forteza-Rei i, entre els seus militans, destacaren, Joan Estelrich, Joan Pons Marquès, Guillem Colom Ferrà, Faust Morell Gual, Miquel Ferrà, Miquel Durán Saurina, Josep Quint Zaforteza, Miquel Sureda Blanes i Antoni Quintana Garau, molts dels quals eren membres de l’Associació per la Cultura de Mallorca. S’estructurava en quatre seccions, cultura, propaganda, economia i societat, i acció política. Estava establert a Palma, Valdemossa, Sóller, Santa Maria del Camí, Inca, sa Pobla o Artà. A principis de 1931, va constituir un comitè mixt amb el Partit Regionalista de Mallorca per preparar les campanyes electorals, implantar delegacions als pobles i coordinar les relacions públiques. Aquest comitè representà el Centre Constitucional a les eleccions municipals d’abril de 1931 i aconseguí un èxit notable, amb cinc regidors a Palma. Posteriorment es va adherir a la Segona República i impulsà l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia del 1931, Aquest mateix any s’incorporà al Partit Regionalista i desaparegué, El seu òrgan d’expressió va esser La Veu de Mallorca (AM/BCa)
Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 3 pàg. 251 – 252
