
Gabriel Alomar (1873-1941). L’intel·lectual, el periodista i el polític / PERE ROSSELLÓ BOVER / DAMIÀ PONS I PONS
En el seu temps Gabriel Alomar va tenir una importància cabdal, tant en el terreny cultural i literari com en el polític i ideològic. Avui, tot i que moltes de les seves idees encara siguin ben actuals, és força desconegut, sobretot a causa del silenci a què la seva figura fou sotmesa durant el franquisme. […]
Llorenç Bisbal / Líder històric del socialisme mallorquí (1876 – 1935)
Illes Balears, futurs en xarxa
Dones, treball i moviment obrer
Europa, Espanya, Illes Balears (1868-1936)
Memòria i oblit d’una guerra [Cap. 11] – Felanitx, història de dos batles
Memòria i oblit d’una guerra [Cap. 10] – Mallorca, una gran presó
Memòria i oblit d’una guerra [Cap. 9] – Calvià, els arbres de la memòria
Memòria i oblit d’una guerra [Cap. 8] – Manacor, el centre de la tempesta
Memòria i oblit d’una guerra [Cap. 7] – Porreres, la mort darrera l’oratori
Memòria i oblit d’una guerra [Cap. 6] – Inca, on és el meu padrí?
Darder Cànaves, Emili
(Palma 1895 – 1937) Polític i metge. Llicenciat en medicina i cirugia per la Universitat de València (1915), es doctorà a Madrid en anàlisis clíniques. Fou membre de les acadèmies de Medicina i Cirugía de Palma (1926) i de Barcelona (1933) i vocal de la junta dels Congressos de Metges de Parla Catalana. A partir […]
Memòria i oblit d’una guerra [Cap. 5] – Algaida, la memòria és un foc colgat
Memòria i oblit d’una guerra [Cap. 4] – Vint dies de guerra
Memòria i oblit d’una guerra / Cap. 3 – Pollença, la República ressisteix
Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia / Memòries d’un jove mallorquí antifranquista i comunista
Ubuntu. LA REPÚBLICA DEL BÉ COMÚ – A càrrec de Raül Romeva
Jaume Garcia Obrador (1894-1939) La causa militar contra el president de la Diputació de Balears / de Manel Suarez Salvà
El moment Alomar / Jornades Gabriel Alomar 1941-2021
La Roqueta
Setmanari. Aparegué (1887) a Palma per iniciativa de Pere d’Alcàntara Peña i amb la intenció d’omplir el buit que havia deixat L’Ignorància. Es publicà en diferents etapes. Durant la primera (gener-desembre de 1887), en sortiren 53 números i se subtitulà Periodich independent. N’era director Mateu Obrador Bennàsser i comptà amb la col.laboració de gairabé tots […]
Memòria i oblit d’una guerra / Cap. 2 – Palma el trencament de la pau.
Presentació del núm. 103 de la revista L’altra mirada / Gabriel Alomar redescobert (1873-1941)
Tardor de Memòria / Jornades
150 aniversari de la Comuna de París (1871-2021)
Diferents perspectives des de l’òptica actual Taula Rodona. Arxiu del Regne de Mallorca, 11 de novembre a les 19 h.
La Comuna de París
El terme Comuna de París es referia originàriament al govern de París durant la Revolució Francesa. No obstant això, en l’actualitat, el terme es refereix al govern socialista que va exercir el poder breument a la ciutat de París des del 18 de març (formalment el 26 de març) del 1871 fins al 28 de maig del mateix any. La Comuna de París de 1871 va ser el primer […]
Diari de Balears (2011): La mort (equívoca) d’Antoni Coll
Possiblement el carrer més emblemàtic de La Villa és la Carrera de San Jerónimo, de Puerta del Sol al Paseo del Prado. Aquest tram, del novembre de 1936 a l’abril de 1939, portà el nom del felanitxer Antoni Coll. Ara, un treball del Departament d’Història de la Universitat de Valladolid n’ha qüestionat l’existència i conclou que […]
Diari de Balears (2008): Versos per a Antoni Coll (1936)
Miquel Ferrà Martorell “Era un espectacle dantesc en el qual, de vegades, un esquadró de genets envoltava un tanc, que quasi desapareix embotit per les dotzenes de cavalls espantats, amb els ulls fora de les òrbites. D’altres és un tanc que passa sobre la massa de soldats i moros muntats, mesclant-se el soroll dels motors […]
Memoria Civil, n.37 (14-09-1986): El marinero Coll
Antoni Coll i Prohens va nèixer l’1 d’abril a Felanitx, en una casa del carrer de Cala Figuera, de mare felanitxera i de pare sineuer. Era militant de les Joventuts d’Esquerra Rerpublicana i prestà servei a la Infanteria de marina, arma en la qual assolí el grau de sergent. En esclatar la guerra del 1936, ingressà a les […]
Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional
L’Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, fou la primera gran organització que va tractar d’unir els treballadors dels diferents països; es fundà el 1864 i es dissolgué el 1881. Fou fundada a Londres al 1864, va agrupar inicialment als sindicalistes anglesos, anarquistes, socialistes francesos i italians republicans. Les seves finalitats eren l’organització política del proletariat […]
Memòria i oblit d’una guerra / Cap. 1 – Història d’una República
Buades Pons, Gabriel
ENTRADA PRINCIPAL
El Obrero Balear, n.282 (01-05-1906): Labor nociva
De tal se puede tildar, la que realizaron unos cuentos individuos de juicio bastante extraviado, cinco años ha. La fiesta del 1º de Mayo en esta [ciudad] de Palma, se nos presenta de diferente aspecto, desde aquella fecha, por parte de los trabajadores inconscientes. ¿A qué atribuir semejante cambio? A mi juicio, a los mal […]
El Obrero Balear, n.597 (19-07-1913): La Base Múltiple
Sr. Director de EL OBRERO BALEAR: Habiendo sido injuriado por D. Sebastián Poch en las columnas de su periódico le ruego la inseción de las siguientes líneas: Palma 7 de Julio de 1913 JAIME BAUZÀ En el número anterior de ese semanario D. Sebastián Poch cobrador de la “Base Múltiple”, niega con la mayor desfachatez y […]
El Obrero Balear, n.594 (28-06-1913): La Base Múltiple – a sus socios y al Pueblo.La expulsión de Bauçà
Compañeros, ciudadanos: Después de leída la hoja que los exsocios Bauzà y Gomila dirigieron al Pueblo, el Comité la consideró como un desahogo de su reconcentrada obcecación, haciendo el propósito de callar para no hacerlos caer en el ridículo concepto de los embusteros, publicando la verdad de la cuestión. Pero, en vista de que el muy […]
El Obrero Balear, n.592 (14-06-1913): La expulsión de Bauçà
Nada hubiéramos dicho de la expulsión de Jaime Bauzá de la Agrupación Socialista si él, con sus intemperancias y poca prudencia, impropias de un convencido, no nos obligara a ello, siquiera sea para dejar a salvo la corrección y honorabilidad del partido en la medida por él tomada. Conste, pues, que al tomar la pluma […]