Setmanari. Aparegué (1887) a Palma per iniciativa de Pere d’Alcàntara Peña i amb la intenció d’omplir el buit que havia deixat L’Ignorància. Es publicà en diferents etapes. Durant la primera (gener-desembre de 1887), en sortiren 53 números i se subtitulà Periodich independent. N’era director Mateu Obrador Bennàsser i comptà amb la col.laboració de gairabé tots els literats mallorquins del darrer terç del s XIX, la majoria dels quals usava pseudònim. Hi col.laboraven, entre d’altres, Tomàs Aguiló -el sen Tià d’Alaró-, Joan Alcover -Capxerigany-, Gabriel Alomar -Biel de la Mel-, Costa i Llobera, Bartomeu Ferrà -Aliatar, Roch Massot-, Gabriel Maura -Pau de la Pau-, Mateu Obrador -Aben-Assar, Portopí, Floquet-, Miquel dels Sants Oliver -Borino Ros, Clavell de Moro, Llatze, Pere Estepa-, Ramón Picó Campanar, Joan Rosselló Crespí -Joan de Passatemps- i Jeroni Rosselló. Adscrit al costumisme, tenia un caràcter eminentmen satíric i humoristic. Publicava seccions fitxes, com Pedres menudes, Vuits i nous o Coverbos, que incloïen endevinalles, acudits, narracions, poesies, recreacions de rondalles i articles d’opinió. Era redactat en català dialectal. El 1974, Lluís Ripoll Arbós en féu una edició facsímil. Durant la segona etapa (agost de 12889-desembre de 1892), molt similar a la primera, adoptà el subtítol de Semanari mallorquí. Que tengué molta acceptació ho evidencia el fet que, el 1889, se’n tirassin devers 4.000 exemplars. Durant la tercera època (octubre de 1889-març de 1901) canvià de format i començà a incloure il.lustracions. Fou impulsat per Gabriel Alomar, i Joan Muntaner es féu càrrec de la direcció. Sota la inspiració de Miquel dels Sants Oliver, el setmanari abandonà el seu caràcter bàsicament populista, adoptà un to més literari i s’interessà més per la realitat cultural del moment. Des del punt de vista ideològic, optà per una política regionalista. Encetà, sobretot a partir dels articles d’Oliver, una campanya de denúncia del provincialisme i l’endarreriment de la societat mallorquina incitant-la a la modernització; Oliver mateix hi publicà (1899), en forma de fulletó, L’hostal de la bolla. Del gener al desembre de 1902, aparegué encara una publicació quinzenal amb el mateix nom i amb el subtitol d’Ilustració mallorquina. Dirigida per Joan Muntaner, en sortiren 24 números, redactats integrament en català. S’hi publicaren noticies d’actualidat, treballs literaris, recreacions de rondalles, biografies i estudis de heràldica. Dedicà especial atenció a l’enderrocament de les murades de Palma. probablement fou una de les primeres revistes d’informació gràfica de Mallorca i utilitzà el procediment del fotogravat. Inclogué dibuixos dels pintors Joaquin Mir, Antoni Gelabert i Pere Càffaro, entre d’altres. Hi col.laboraren els escriptors Antoni M. Alcover, Miquel Costa i Llobera, Jaume Pomar Fuster, Ramón Picó Campamar, Miquel dels Sants Oliver, Santiago Rusiñol i Joan Torrendell. S’editava a la impremta d’Amengual i Muntaner (CSV)
Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 14. Palma: Promomallorca, p. 377
