Miquel Beltran Alomar (Inca 1911 – 1935) Escriptor. Fill de l’escriptor satíric Llorenç Beltran –Barbó-, col·laborador de la revista Foch y Fum. Cursà estudis eclesiàstics al Seminari de Mallorca, que abandonà després d’una crisi de fe i s’instal·là a Inca, on es dedicà a l’alfabetització d’adults. Evolucionà inicialmente cap la republicanisme i, des del 1932, cap a un anarquisme radical i idealista. Fundà el grup àcrata Sol y Libertad. Publicà una novel·la breu en castellà, Violeta (1934), en la col·lecció La Novela Ideal, de Federico Urales. Morí de tuberculosi i, el seu fou el primer enterrament civil.
Gran Enciclopedia de Mallorca, vol. 2 pàg. 71
Nascut a Inca el 1911, morí de tuberculosi a la mateixa vila el 1935. Fill d’escriptor satíric anticlerical Llorenç Beltran i Salvà, va fer estudis esclesiàstics al Seminari de Mallorca, que abandonà després d’una crisi de fe i s’instal·là a Inca, on es dedicà a l’alfabetització d’adults. Al final de la dictadura de Primo de Rivera es va afiliar al Partit Republicà Federal de Mallorca, però va evolucionar cap a l’anarquisme radical i idealista a partir de 1932; concretament, el gener d’aquest any, va pronunciar una conferència al Centre Republicà d’Inca amb el títol Libertad y poder on es va declarar anarquista. Va conèixer el grup ararquista d’Inca, especialmente Gabriel Buades i Pons, i va començar a col·laborar en el periòdic Cultura Obrera. Va fundar el grup àcrata Sol y Libertad, sent-ne el secretari cap el 1932, i va esdevenir un conegut orador entre els obrers mallorquins. Al començament de 1934, la tuberculosi que li causarà la mort l’obliga a allitar-se, i fou llavors quan escriu una novel·la breu en castellà, Violeta, que va ser publicata el 24 d’octubre de 1934 en la col·lecció La Novela Ideal, un de les publicacions de La Revista Blanca que dirigia Federico Urales. Abans de morir, Beltran va expressar el desig que el seu enterrament fos civil com que es tractava del primer enterrrament civil que habia de tenir lloc a Inca, la cerimònia va despertat una gran expectació. Va ser enterrat l’endemà de morir amb una gran assistència de gent. || Font: CO || Bibliografia: Anarcoefemèrides; ARMENGOL, A. I ARMENGOL, J (2005); BELTRAN, M. (2010)
Els invisibles || DICCIONARI DE MILITANS, ORGANITZACIONS I SINDICATS LLIBERTÀRIS DE LES ILLES BALEARS. VOLUM I: MALLORCA || 1869-1952 , pàgs. 26-27
