Arxiu

Montuïri Li deien En Vadell i havia passat la cinquan tena d’anys. Treballava de foraviler i no se li coneixien activitats polítiques de cap mena. El mataren a Sencelles juntament amb Josep Miralles. Quan va veure que eren prop del cementiri i li deien que baixàs del cotxe, s’aferrà amb desesper a la portalera i […]

Sa Pobla Vint-i-tres anys. Casat. Es casà dins la presó. Era mestre d’escola, però treballava a l’Ajuntament. Abans de l’octubre del trenta-u, havia simpatitzat amb el grup dels republicans federals, però després s’afilià al Partit Socialista i era el president del Comitè Local, quan esclatà la revolta militar. Al cap dels anys, ha quedat d’ell […]

Caimari Uns trenta-dos anys. Casat. Era un home d’idees esquerranes, però no mantenia militància a cap partit. Quan esclatà la rebel·lió militar, decidí amagar-se per la muntanya. Altres homes ja hi eren a la muntanya. Un dia el trobaren mort a una cuneta, horrorosament mutilat. Al seu costat, un altre home, el seu cosí Josep, […]

Esporles Li deien En Ramellí, però també el coneixien per un nom extremadament amorós: el Bonjesús de Sa Vila Nova, que és la zona d’incidència esquerrana més forta d’Esporles. El seu ofici era el de forner. Pertanyia al Partit Socialista i exercia el càrrec de batle. Quan esclatà la rebel·lió militar, hom li aconsellà que […]

Esporles Li deien En Ramellí. Trenta-set anys. Fadrí. Treballava de picapedrer i pertanyia al Partit Socialista. El va detenir la guàrdia civil i l’entregà a l’antiga Casa del Poble d’Esporles. La nit del tretze al catorze d’octubre del trenta-sis, moria a l’hemicicle del cementiri nou de la Ciutat de Mallorca. Era germà del batle, Tomàs […]

Pollença Trenta-quatre anys. Fadrí. Li deien En Criatura. Era el president del Partit Socialista i de la UGT. En canvi no ten clar quina era la seva dedicació professional. Sembla que era comerciant, però altres documents consultats l’assenyalen com a jornaler. Per compensació, la seva mort no ofereix dubtes. Morí afusellat a l’hemicicle del cementiri […]

Palma Vint-i-set anys. Fadrí. Vivia a Villacarlos i treballava de foraviler. El vint-i-u de juliol del trenta-nou, va ser sotmès a Consell de Guerra a l’Escola d’Arts i Oficis de la Ciutat de Mallorca, pel fet d’haver-se adherit a la rebel·lió. Condemnat a mort, l’executaren en el cementiri de l’esmentada ciutat, el vint-i-cinc d’agost del […]

Morí d’esquena a la història. A la història que jo relat. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 162.

Palma Cinquanta anys. Casat. Era jornaler i ignor quines circumstàncies el portaren a la mort en el camí del cementiri de la Ciutat de Mallorca, a Les Quatre Campanes concretament, el vint-i-sis o el vint-i-set d’abril del quaranta-dos. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 162.

Algaida Vint-i-sis. Casat. Li deien En Cunietai treballava a una pedrera. Quant a la seva afiliació no està gaire definida. Sembla que pertanyia a Esquerra Republicana, però alguns comentaris li atribueixen simpaties amb el Partit Comunista. Sigui com sigui, el cert és que el detingueren probablement el setze d’agost del trenta-sis i el traslladaren a […]

Algaida Pertanyia al Partit Socialista i d’ofici era bugader. Hi ha franqueses que maten. Quan eslatà una bomba a la casa número tretze del carrer Buenos Aires, que xapa paret amb l’església, asseguren que va cridar, “molt bé!”. Sigui o no sigui cera l’acusació, l’obsequiaren amb bales de bon de veres. Morí a Porreres el […]

Palma Trenta-nou anys. Casat. Vivia a Can Capes i regentava el quiosc anomenat Sa Font, en el passeig del Born. Dia primer d’octubre del trenta-sis, fou detingut per un policia municipal i el varen retenir a l’Ajuntament. L’endemà, la seva roba aparegué en el cementiri de la Ciutat de Mallorca. L’havien assassinat la nit de […]

Andratx Possiblement havia estat socialista. Possiblement havia viscut emigrat. Possiblement, amb esforç i paciència, podria enllestir un retrat borrós de l’home que fou. Li deien En Joan d’Esporles i l’assassinaren. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 161.

Santa Maria Li deien En Llavorí. Tenia uns quaranta anys. Casat. Pertanyia al Partit Socialista i era foraviler. L’assassinaren l’agost del trenta-sis, entre Santa Eugènia i Algaida. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 160-161.

Son Servera Li deien En Mora. Uns seixanta anys. Casat. Treballava de marjador amb En Tòfol Saco i tot i que no petanyia a cap partit, li agradava parlar i discutir de temes polítics. Per això el mataren. No existí altre motiu. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 160.

Son Servera Li deien En Toni dels Nou Cortons. Tenia uns trenta-cinc anys. Casat. Treballava la terra i no se li coneixia afiliació política, tot i que era d’idees esquerranes. Quan desembarcaren a les costes mallorquines les tropes de Bayo, va refugiar-se en un finca de Sa Coma i allí acudiren per detenir-lo. Ignor l’indret […]

Binissalem Vint-i-tres anys. No se li coneixia afiliació política. Era fadrí i treballava amb la brigada del tren de Binissalem. El desset d’agost del trenta-sis, a la una del migdia, es presentaren a ca seva un parell de falangistes. Volien detenir-lo, però no hi era. La seva germana jurà i perjurà que ignorava el seu […]

Son Servera Li deien En Xinet. Quaranta-dos anys. Casat. Era metge i exercia el seu càrrec a Villafranca quan esclatà la revolta militar. Pertanyia a Esquerra Republicana. El nou de setembre del trenta-set, va ser sotmès a Consell de Guerra a l’Escola d’Arts i Oficis, juntament amb Miquel Capó i Bartomeu Estrany. Era un home […]

Capdepera Li deien En Mercadal. Tenia vint-i-vuit anys i treballava de forner. La seva mort no fou gens ni mica envejable, tot i que morí entre llençols. Li clavaren una pallissa de ca: feia sang per la boca i havia perdut la parla. Pertanyia a les Joventuts Socialistes Unificades. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: […]

Son Servera Li deien En Gelós. Uns trenta-cinc anys. Casat. Era conreador i mai no havia demostrat cap interès per la política. L’assassinaren posiblement a Son Coletes. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 159.

Palma Tenia prop de la trentena d’anys i jugava de defensa amb el Constància. Encara els aficionats recorden les seves cames llargues i la seva duresa. En canvi no recorden res de la seva mort. Desaparegué. Morí. El mataren. He pogut esbrinar que era nascut al poble valencià de Mogente i que, al marge del […]

Palma Havia nascut a Mogente feia uns vint-i-dos anys i la seva familia es traslladà a viure a Menorca i després a Inca, seguint la ruta de fabricació de la sabata. Igual que els seus germans Josep i Antoni, treballava de sabater, pertenyia al Partit Socialista i jugava a futbol amb el Constància. El mataren […]

Palma Tenia uns vint-i-sis anys i havia nascut al poble valencià de Mogente. Treballava de sabater a Inca, pertanyia al Partit Socialista i juegava de mig volant amb el Constància. L’indret de la seva mort, com el de bona part dels represaliats d’Inca, segueix essent desconegut. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. […]

Manacor Vint-i-vuit anys. fadrí. De malnom: “Sinis”. D’ofici: picapedrer. Afiliació: Esquerra Republicana. El tancaren a la presó de Manacor juntament amb el seu pare. Un vespre d’agost del trenta-sis, els varen separar. El pare seguiria empresonat. quant al fill, l’esperaven a Son Coletes. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 158.

Manacor Li deien En Cosseo. Tenia uns trenta-cinc anys i era fadrí. Seria eternament fadrí, perquè estava casat amb la rialla. Els qui el conegueren, asseguren que li mancava l’aigua de l’abril, però vivia com un senyor: vestit, ben menjat i sense conèixer el treball ni de prop ni d’enfora. Miquel Óleo, senyor d’Es Rafalet, […]

Manacor Cinquanta-nou anys. L’exercici de la seva professió, carrabiner, el portà a Manacor. En aquest poble es jubilà i, en aquest poble, va quedar a viure. Estava afiliat a Esquerra Republicana i feia de cobrador. La seva mort va produir-se a Son Coletes, un dia de la segona quinzena d’agost del trenta-sis. El seu fill, […]

Palma Li deien Na Pilar Revulla i pertanyia al Partit Socialista. Era una dona de molta empenta que despertava temor i odi entre els seus enemics polítics. Vivia la política d’una manera intensa, apassionada. El trast que tenia a la plaça del mercat, on venia entrepans, va ser la seva tribuna pública al llarg de […]

Certament el mataren. Com a tants d’altres, les armes posaren punt definitiu a la seva existència. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 157.

Porreres Li deien Es Pastor i havia passat els trenta anys, quan l’assassinaren a Son Coletes. Treballava de foraviler i era regidor. Se’l coneixia com a militant d’Esquerra Republicana. Llorenç Capellà, Diccionari Vermell, pàg. 155 Rafael Sampol Barceló -Paula- (1908-1936), vocal de la junta directiva d’Esquerra Republicana Balear de Porreres i regidor de l’Ajuntament de […]

Mancor de la Vall Tenia uns vint-i-quatre anys. Treballava d’impressor i exercia el càrrec de regidor. El seu partit : possiblement Esquerra Republicana. Era una persona enormement activa i cada Primer de Maig celebrava en el poble la festa dels treballadors, organitzant un míting a la possessió de Biniatzem. Al poc temps d’esclatar la rebel·lió […]

Andratx Trenta-quatre anys. Casat. Li deien En Sabatera. Era afiliat al Partit Socialista i treballava de picapedrer. L’assassinaren a Sa Teulera, en el Camó de Génova, amb el fosser Ruiz. Era la nit del vint-i-nou de desembre del trenta-sis. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 155.

Llucmajor Pertanyia al Partit Socialista i era sabater. L’afusellaren a Porreres. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 155.

Palma Morí, un dia. Altra documentació no puc aportar per aclarir el seu cas. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 155.

Maria de la Salut Li deien En Mío. Estava afiliat a la UGT i treballava el camp. Una passada d’ametralladores d’En Llorenç Llebro acabà amb la seva vida a les costes de Puntiró, la nit del quinze al setze d’octubre del trenta-sis. A primeres hores del vespre, l’havien retingut en una estança del local de […]

Marratxí Quaranta anys. Casat. El mataren a les quatre de l’horabaixa del dia vuit d’octubre del trenta-sis. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 154.

Palma Quaranta anys. Casat. L’assassinaren a la carretera de Manacor, entre el quilìòmetres catorze i quinze, la nit del vint-i-u al vint-i-dos d’octubre del trenta-sis. Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 154.