Manacor
Cinquanta-nou anys. L’exercici de la seva professió, carrabiner, el portà a Manacor. En aquest poble es jubilà i, en aquest poble, va quedar a viure. Estava afiliat a Esquerra Republicana i feia de cobrador. La seva mort va produir-se a Son Coletes, un dia de la segona quinzena d’agost del trenta-sis. El seu fill, Andreu, incorporat a files, l’any quaranta fou destinat a Maó. Un dia li tocà formar part d’un piquet d’ajusticiament. En el moment d’acomplir-se la setència, la ràbia i la vergonya pogueren més que la prudència i va adreçar-se al sacerdot que assistia al reu. “Escolti, em podria rellevar del piquet? Em sembla matar mon pare”. El confessor pretengué no donar importància a la súplica. Contastà entre el paternalisme i l’amenaça: “Siga, siga. No sea cosa que sea peor para usted“.
Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 157.
