Sa Pobla
Vint-i-tres anys. Casat. Es casà dins la presó. Era mestre d’escola, però treballava a l’Ajuntament. Abans de l’octubre del trenta-u, havia simpatitzat amb el grup dels republicans federals, però després s’afilià al Partit Socialista i era el president del Comitè Local, quan esclatà la revolta militar. Al cap dels anys, ha quedat d’ell l’estela del seu valor poc comú. No concedí, en cap moment, importància a la mort. Un dia abans d’executar-lo, un company de la presó de Can Mir, va bromejar sobre la qualitat de les robes que portava. I ell li contestà, gens ni mica apesarat: “Idò és una llàstima, perquè demà de matí, amb els trets, lles faran malbé”. Empresonat des dels primers dies de la revolta, va ser jutjat el vint-i-quatre de febrer del trenta-set a l’Escola d’Arts i Oficis, juntament amb un caramull de carrabiners i alguns paisans de Sa Pobla. Els acusaven d’executar acres de resistència i una de les penes de mort que el Jutge concedí, va caure sobre Jaume Serra. L’executaren a les sis i mitja del matí del dia onze de març en el Fort d’Illetes, juntament amb un llucmajorer anomenat Antoni Zanoguera. Abans de l’execució Zanoguera demanà permís per fumar, però els nervis no li permetien de fer la cigarreta. Jaume Serra la hi va prendre de les mans i la hi va fer tranquil·lament. Com si res no passàs. Com si ambdós estiguessin fent un parèntesi a la feina.
Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 163.
