Mancor de la Vall
Tenia uns vint-i-quatre anys. Treballava d’impressor i exercia el càrrec de regidor. El seu partit : possiblement Esquerra Republicana. Era una persona enormement activa i cada Primer de Maig celebrava en el poble la festa dels treballadors, organitzant un míting a la possessió de Biniatzem. Al poc temps d’esclatar la rebel·lió militar, cridaren la seva quinta a filas i va reincorporar-se a l’Exèrcit . Ignor qui l’assenyalà amb el dit, però passà al calabós i li instruïren procés pels seus antecedents polítics. Sotmés a Consell de Guerra, el condemnaren a mort. La seva dissort era decidida, tot i que intentà tallar els barrots de la cel·la amb una serra. El vint-i-tres de juliol del trenta-vuit, queia afusellat en el cementiri d’Inca amb un Visca la República als llavis. A poques passes d’allí , davant la caserna militar del poble, la seva mare queia desmaiada quan sentí la descàrrega. Havia acudir a despedir el fill i sols l’havia entrevist, assegut dins una camiona militar, camí del cementiri.
Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 156.
