Caimari
Uns trenta-dos anys. Casat. Era un home d’idees esquerranes, però no mantenia militància a cap partit. Quan esclatà la rebel·lió militar, decidí amagar-se per la muntanya. Altres homes ja hi eren a la muntanya. Un dia el trobaren mort a una cuneta, horrorosament mutilat. Al seu costat, un altre home, el seu cosí Josep, no era reconeixedor. Asseguren que els fermaren al para-xocs d’un camió i els arrossegaren per les costes de Lluc, camí de Caimari.
Capellà, Ll. (1989): Diccionari Vermell, Mallorca: Ed. Moll, p. 163.