Pertanyia a Esquerra Republicana i era catedràtic de matemàtiques de l’Institut de la Ciutat de Mallorca. El mes d’agost del trenta-sis, l’empresonaren en Fort de Sant Carles i, mesos després, va passar a Can Mir. El vint-i-tres de juny del trenta-vuit, el someteren a judici a l’Escola d’Arts i Ofricis. L’acusació era clara: rebel·lió per inducció, i el condemnaren a cadena perpètua. Tanamateix no resistiria la condemna. La salut s’havia quebrantat amb el patiment, i el vint-i-vuit de febrer de l’any següent, moria a l’hospital [D.V]
Docmael López Palop va nèixer el 30 de novembre de 1881 a Enguera (València). Son pare era propietari de terres a la Manxa i tractant de bestiar merí. En morir, la família es va traslladar a Madrid. Docmael López volgué estudiar Medicina i més tard desitjà professar la milícia, peró finalment cursà la carrera de Ciències Exactes a la Universitat de Madrid. Era a començament de segle i la seva promoció la constituïen només cinc alumnes. Entre els seus professors destacava el prestigiós catedràtic de matemàtiques Luís Octavio de Toledo, qui el prengué per deixeble. Després de llicienciar-se va fer oposicions a una càtedra de la Universitat de Madrid. Primer de tot fou destinat a Maó i a continuació a Palma. Era el 1911, l’any en qué es va inaugurar l’Institut Balear, on compartí la càtedra amb Eliseo Soler Dorbal. Els alumnes de Docmael López el recorden com un professor exigent i bondadós, poc inclinat a qualificar amb notes elevades o a suspendre. Era l’ùnic catedràtic que no posava cap llibre de text i valorava sobretot la capacitat raonadora de l’alumne. L’any 1909 s’havia casat amb Asunción Bermejo, amb qui va tenir cinc fills. Docmael López tenia poca salut i l’efecte benèfic del clima illenc lligà per sempre la seva residència a Mallorca. La seva gran afecció era l’astronomia i n’escrivia un llibre quant el sorprengué l’alçament militar dee 1936.
Republicà convençut i actiu
Admirador de la doctrina de Francesc Pi i Margall, Docmael López mai no volgué imposar les seves idees, fins i tot en el si de la seva familia. Es sabut que es mostrava respectuós i transigent amb els costums i que la seva muller era catòlica practicant. El 12 d’abril de 1931 fou elegit regidor de l’Ajuntament de Palma dins la candidatura del Front Unic Antimonàrquic, integrat pel PSOE, per la UGT, pel Partit Reformista i pel mateix Partit Republicà Federal, en el qual militava. Poc després en fou nomenat tinent de batle. En unió d’altres regidors representà l’Ajuntament a l’assamblea que se celebrà el juliol de 1931 per procedir a la discussió i a l’aprovació de l’Avant-projecte d’Estatut de les Illes Balears. El 3 de setembre de 1933 es va presentar a l’elecció dels vocals regionals al Tribunal de Garantíes Constitucionals, com a suplent de Joan Manent (en aquesta ocasió, el Partit Republicà Federal participà en solitari, perquè el juliol de l’any 1932 s’havia produït la ruptura de la Conjunció republicano-socialista). Aquesta elecció la guanyà Joan March, aleshores empresonat a Alcalà de Henares. El 19 de novembre de 1933 Docmael López es presentà a les eleccions generals pel Partit Republicà Federal dins una candidatura d’ideari moderat que encapçalava Teodor Canet i Francesc Julià. Docmael López hi obtingué prop de 15.000 vots, però tampoc fou elegit. A mitjan 1934, Docmale López se separà del partit lerrouxista, seguint el dirigent estatal Martínez Barrio. De l’escissió va sorgir el partit Unió Republicana, el qual fou presidit a Mallorca pel mateix Docmael López. La Unió Republicana es va presentar dins la candidatura unitària del Front Popular a les eleccions generals del 16 de febrer de 1936. Dos mesos més tard, el 26 d’abril de 1936, Docmael López fou un dels compromissaris elegits per escollir juntament amb les Corts el nou president de la República (la dreta s’abstengué de participar en l’elecció dels compromissaris). Foren les darreres eleccions republicanes que se celebraren a Mallorca.
Empresonat, jutjat i mort a l’hospital
En esclatar la guerra, Docmael López Palop era vice-president de la Diputació Provincial. En els primers dies de l’Alçament, un fill seu, Josep, fou avisat del perill que corria la vida de son pare. La detenció de Josep López Bermenjo i l’estiueig de la resta de la família impediren la protecció de Docmael López, el qual fou detingut a començament del mes d’agost de 1936 i ingressat a la presó militar d’Illetes sembla que gràcies a la intervenció dels tinents coronels Mateu i Rosselló. Es ben probable que aquest fet el salvàs d’un afusellament indiscriminat. Després passà a la presó de Can Mir. El matí del 23 de juny de 1938 fou jutjat per un consell de guerra a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma. Aleshores, la seva salut ja estava molt malmesa per les condicions de vida a Can Mir. La seva causa (44/1938) havia estat instruïda pel tinent coronel d’Artilleria Didac Pasqual i Bauçà. Acusat del delicte de “rebel·lió per inducció” i de figurar com a eventual ministre d’Instrucció Pública de l’irrisori “pla Lenin” que s’havia d’aplicar a Mallorca sota les ordres directes de Moscou, el condemnaren a 30 anys de presó i a la consegüent incautació de tots els seus bens. Ingressat a l’Hospital Provincial de Palma a causa de l’agreujament de la seva malaltia, hi va morir el 28 de febrer de 1939 en qualitat reu.
Autor: Antoni Vanrell
