Jordi Martí Rosselló ▸ Arrels Democràtiques

(Palma 1891 – 1973) Escriptor i periodista. Sabater i fonador d’ofici, entre 1908 i 1915 col·laborà en diverses publicacions, com Ca Nostra, Es Gallet, Sa Llonja, El Obrero Balear i Es Puput. Residí (1915-17) a Alger, Barcelona i Buenos Aires. Des de 1917, publicà el setmanari Foch y Fum. El 1918, fou excomunicat pel bisbe Rigobert Domènec Valls. Enfrontat amb Joan March Ordinas, fou processat i desterrat de Mallorca (1919) i deixà de publicar la revista. El 1920, emigrà a Cuba. En tornar a Mallorca (1923) fundà la impremta La Independència i repreguè l’edició de Foch y Fum sota diversos títols, fins a 1936. Després de la Guerra Civil (1936-39), es dedicà quasi exclusivament a les tasques d’impressió. La seva obra literària, de carácter marcadament populista a causa del to satíric i anticlerical i de l’elecció de temes relatius a l’actualitat política i a personatges coneguts a Mallorca. Escriví diàlegs, com Es soldat i sa criada (1919) i ¡Viva Espanya! (1929); fullets, com S’Asunto d’es tabach, Couplets de Foch i Fum (1923) i El Miramar embarrancat (1919), i paròdies, com Tenorio mallorquín o hazañas d’en Vergeta y en Magacantons (1910) i Sa Roqueta a cases de ca nostra (1925). Deixà inèdita una traducció al català del Quixot, en vers.

Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 10 pàg. 294

Era fill d’una familia de classe popular. La seva mare era modista i son pare, sabater i vigilant nocturn. Va anar a escola fins als tretze anys i va cantar al cor de l’església de sant Magí. De personalitat eixerida, extrovertit i seriós, va deixar una gran quantitat d’escrits de to popular i irònic. Després de provar distints oficis es va fer impressor i fundà, el 1923, la impremta Independència, que encara existeix. Va col·laborar, a principis del segle XX, a distintes publicacions com El Obrero Balear, Es Gallet, Ca Nostra o Es Puput. L’any 1917 començà la publicació del Foch i Fum, un periòdic del qual era director i escrivia la major part dels articles. Va gaudir d’una gran popularitat, la dita sortiràs en el Foch i Fum està encunyada en relació amb la popularitat i el seguiment que tenia la publicació. Aquest periòdic, d’inspiració esquerrana, anticaciquil i republicana, el va fer tenir distintes ensopegades amb els poders fàctics mallorquins: fou excomulgat per una sèrie d’articles, va ser desterrat de Mallorca (1919) a causa d’un conflicte amb en Joan March que acabà amb aquesta sentència judicial. Durant la dictadura de Primo de Rivera tengué problemes amb la censura militar i no fou fins a la II República quan el Foch i Fum assolí la normalitat. Tenia corresponsals a moltes barriades de Palma, llogarets i pobles mallorquins, Amb l’esclat de la Guerra Civil i la dictadura resultant no va tornar a aparèixer. Miraculosament es va salvar de patir la repressió de forma directa i es va autoreprimir, dedicant-se al seu negoci d’impremta i papereria fins que morí.